El terme es
troba encaixat entre dos rius, el Xúquer i el Cantaban i depara paratges de gran
bellesa de què destaquen la Cova de Don Juan, una de les més importants del
País Valencià, on trobem sales amb estalactites i estalagmites i, també, restes
arqueològiques del Mesolític i del Bronze. Altres paratges són els canons del Xúquer
i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre.
El terreny és esquerp i compta amb altures com ara el Villar Agudo (895 m),
el pic de Sierrecilla (903 m), la lloma de los Corrales (890 m), el
pic de l'Àguila (613 m), el Sapo i la Sapa (636 m).
Al barranc de la Peña i a l'abric
de las Monteses on podem observar pintures rupestres que marquen l'antiguitat
del lloc en, com a mínim, cinc segles aC. Els romans traslladaren el poble de la
muntanya a la vora del riu; però els moros, en el segle XI, com que Xalans era frontera
entre regnes de taifes, hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives. Jaume
I (1208-1276) va conquerir-la i va donar-la al rei de Castella, pels acords
del tractat d'Almizra. El seu primer senyor fou l’Infant Manel, però el 1281,
per pacte entre Pere el Gran (1240-1285) i Alfons de Castella (1221-1284)
retornà al regne de València. Ostentaren el senyoriu Bernat de Sarrià (1266-1305), el comte de Ribagorza,
la reina Elionor i son fill l’Infant Ferran. El 1389 va comprar-la
el duc de Gandia, Alfons el Vell (1332-1412),
i a la mort de son fill, el 1425, retornà a la Corona. Lloc de moriscos, depengué
de Xarafull fins el 1535 i de Cofrents fins el 1564. Amb l'expulsió morisca —150
focs el 1609— els cristians s’ensenyoriren del poble i convertiren la vella mesquita
en l'actual església. Durant les guerres carlines es van lliurar algunes batalles
en el seu terme municipal com la que, en 1836, obligà el poble a rebutjar els atacs
del caporal revoltat Quílez. Les avingudes del Xúquer de 1740 i de 1864 destruïren
horts i molins i arrossegaren, en ambdues ocasions, el pont sobre el riu.
L'agricultura és l'única activitat econòmica
de Xalans. Bresquillers, cereals i olivera són els conreus més estesos. També hi
abunda la caça: perdiu, conill i senglar, i la pesca: anguiles, barbs i llises.
El casc urbà mostra la seua antiguitat
en els seus rosts carrers i en monuments com ara el castell que fou aixecat en el
segle XI i que encara conserva alguns elements, malgrat que l'estat actual es podria
qualificar de ruïna. Altres monuments són:
- Església de Sant Miquel. Aixecada en 1736 sobre la mesquita, com ja s'ha indicat amunt.
- Ermita de Sant Miquel. De 1880.
- L'Arc. Antic ajuntament, de 1835.
- Font de Los Cuatro Chorros, de 1913.
Per a menjar cuina tìpicament castellana:
morteruelo, torta mal hecha, ajitonto, patatas al monton, gaspatxos, etc.
En tres ocasions a l'any: Sant Blai, l'Assumpció i Sant Miquel hi ha la festa de Las coplillas. Cantics autòctons que es canten en 25 punts diferents del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada