Té el seu origen en una alqueria islàmica que Jaume I (1208-1276) va cedir, juntament
amb la torre del Castellet ––a hores d’ara, en terme del Palomar–– a Berenguela Alonso en 1270; en 1273 passa,
també per donació del rei conqueridor al bisbe de València; la baronia de Carrícola
fou vinculada, el 1477, pel cardenal Lluís
Joan del Milà i de Borja i va recalar posteriorment en els Orense i els Tamarit.
Fou lloc de moriscs i comptava el 1609 amb 56 cases.
L’economia
carricolina és totalment agrícola i n’hi explotacions familiars pioneres en el conreu
biològic.
Cal
conèixer el projecte Biodivers que ha convertit el poble en referent de l’art valencià
contemporani. Al llarg de quatre rutes perfectament senyalitzades el caminant visita
els llocs més emblemàtics (font de Melero, font del Gatell, les arcades, el castell
i l'església de sant Miquel Arcàngel) mentre observa l’obra de diferents artistes
de la terra.
Més informació: País Valencià. Poble apoble, comarca a comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada