Gran part del seu ampli terme és
muntanyosa. Podem trobar-hi altituds que oscil·len entre els 730 m. de l'alt del
Sant Crist i els 956 d'alt de Sant Jaume fins a la màxima de 1.100 de la Torreta
de Mariola. Hi ha gran nombre de fonts, tant al nucli urbà com al terme, en bells
paratges: la de Mariola, la de Santa Bàrbara, la de la Coveta i la de Ballester;
també hi naixen dos rius: el Clariano i el Vinalopó. Però el tret més característic
del seu paisatge el trobem en la serra de Mariola i la seua gran varietat de plantes
aromàtiques i medicinals. La fauna, típicament mediterrània, està molt bé representada:
àguiles, peti-rojos, orenetes i merles entre d’altres pel que toca a les aus; quant
a mamífers: gat salvatge, geneta, porc senglar, rat-penat, rabosots, llebres i conills.
Un entorn tan exuberant no pot menys que oferir tota mena d’atractius per a ciclistes,
escaladors o senderistes que hi troben un vertader paradís.
A principis del segle
XIV Jaume II (1267-1327) atorgà Bocairent
i Castalla a Jaspert, vescomte de Castellnou.
En 1338 fou recuperada per a la Corona, regida aleshores per Pere IV, el Ceromoniós (1319-1387), el
qual va crear la baronia d’Ontinyent, que integrava a més a més Bocairent i Biar,
i va donar-li-la a Berenguer de Vilaragut
i Sarrià. En 1370, el propi Pere IV atorgà a Bocairent el privilegi d'imposar
cises i d'exportar vi i oli a Castella i al Regne de Múrcia i el 13 de març d’aqueix
any va incorporar Bocairent a la Corona com a Vila Reial i amb vot Corts, amb l’afegit
d’Alfafara. En 1381, la Universitat de Bocairent va adquirir el castell de Banyeres.
En la primera guerra de les Germanies la població recolzà Carles I (1500-1558), per la qual cosa aquest els va recompensar amb
l'autorització per a la celebració de fira anual, fixada per al període de l'1 al
15 de setembre, així com la realització de mercat setmanal els dimarts. El 1587
ja funcionava la Real Fábrica de Paños,
la qual gaudia de privilegis reials dictats en una pragmàtica de Felip II (1527-1598). En la guerra de Successió
prengué partir per l’arxiduc. Durant les guerres d’Independència i carlines fou
testimoni d’importants enfrontaments.
L'activitat econòmica està basada íntegrament en la indústria,
que té com a producció més destacada i tradicional la fabricació de mantes.
Altre apartat que fa de Bocairent una vila de les més emblemàtiques
del País Valencià és el seu patrimoni monumental, començant pel barri medieval amb
la calçada escusada, que hi serveix d’accés; els seus atzucacs, els costeruts carrers
amb escalinates per facilitar el trànsit, l’aljub, el carreró de l’Emboç de tan
sols un metre d’amplària i seguint per:
- Església de nostra senyora de l’Assumpció. Del segle XVIII. Edifici més emblemàtic del poble. Construïda sobre un antic castell àrab, reuneix les principals característiques de l'art valencià, des del gòtic fins el s. XIX. Alberga un important Museu Parroquial amb obres de Sorolla (1863-1923), Cellini (1500-1571) i Joan de Joanes (1507-1579).
- Covetes dels Moros (o del Colomer). D’antiguitat i utilitat incertes.
- Plaça de Bous. La més antiga del País. Tallada en la roca en 1843.
- Portal de l’Arc de l’Aigua. Part d’un aqüeducte del segle XVI que serveix de marc per a les entrades de les filaes.
- Cases renaixentistes de la Plaça de l’Ajuntament.
- Portal del Porxe, víctima d’una restauració molt dolenta.
- Pont de Darrere la Vila. Segle XVIII.
- Monument a la Flassada, a l’entrada de la vila pel Pont Nou.
- Museu Arqueològic Municipal. Amb bona mostra de les troballes fetes al terme.
- Museu de la Festa. Monogràfic sobre les festes de Moros i Cristians.
- Ermites de sant Antoni Abat, o del Porquet; de sant Jaume; de santa Bàrbara; de sant Tomàs de Villanueva; de sant Antoni de Pàdua i del sant Crist.
- Una bona col·lecció de caves unes urbanes com l’Engolada i la de sant Blai, que alberga el Museu de la Neu i d’altres arreu del municipi com: la de sant Miquel, l’Arquejada; la de l’Habitació i la del caveta del Voltor.
- Torre de Mariola. Junt a la font homònima. De possible procedència àrab, encara que una llegenda local la relaciona amb els romans. Està totalment arruïnada.
La gastronomia és la típica d’aquestes contrades: pericana,
mulladors, olletes, putxero amb pilota, cassola al forn, pimentons farcits i excel·lents
embotits. Els productes de la terra: ametles, anous i mel són la base d’una exquisida
rebosteria en què destaquen els pastissets de moniato i els de rovell d'ou, rotllos
de Sant Blai, mantegades, carquinyols, etc. Però el producte més conegut de Bocairent
és l’herbero, licor fet amb les mil i una herbes aromàtiques de la Mariola i del
que existeixen tantes fórmules com "destil·ladors".
Per acabar direm que de l’1 al 5 de febrer es celebren, en
honor a sant Blai, les que segons molts són les més cridaneres i boniques festes
de Moros i Cristians del País Valencià.
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada