La Vall d'Almonesir (L'Alt Palància)

Encara que el poble pla s'estima més dir-li Vall de Monesil, començarem dient que el topònim del poble deriva del llatí monasteriu i de l'àrab Al-Munastir. La llengua és la mateixa que es parla en tot l’Alt Palància: el castellà.

El riu Chico, afluent del Palància, és el principal accident geogràfic del terme municipal que també compta amb un bon nombre de fonts com ara la de la Trinitat, o Llarga, la de la Rodana, la de la Masia, la de Balsiallas, etc.

Pel que fa a la història, malgrat haver-se trobat deixalles del Bronze i iberes, aquesta comença amb els àrabs que hi aixecaren el castell d'Almonesir, gènesi de l'actual casc urbà. Fou donat, en senyoriu, el 22 de maig de 1238, per Jaume I (1208-1276) al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Aquest senyoriu comprenia els actuals termes d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i La Vall d'Almonesir. Després d'en Berenguer el senyoriu passà, que sapiem, per les mans de Jaume Pérez (1255?-1285) i les del duc de Sessa. Fou venut en 1437 per Vidal de Castellà i, en 1581, comprat per Dionís de Reus a Antoni de Cardona, per a ser donat aquell mateix any a la comtessa d’Aranda, que el 1582 donava una nova carta pobla. La retirada a la vida monacal del comte d’Aranda deixa la Vall en mans de Pere d’Urrea el qual, en maig de 1610, obligat per la despoblació soferta a ran de l’expulsió dels moriscs, donà de bell nou carta pobla a 65 famílies procedents d’Aragó. Posteriorment recauria en la casa de Castel Rodrigo.

L'agricultura, especialment l'olivera i l'excel·lent oli que s'hi n'extrau, manté l'economia local. Artesanalment continuen fabricant-se forques i mànecs de fusta per a les eines.

Passejar pels seus carrers estrets i torts on encara es poden trobar llenços de la muralla és evocar l’època musulmana. Hi trobem la Casa Abadia, l’església barroca de la Puríssima Concepció, amb retaule gòtic, i les restes del castell que es troba en prou mal estat de conservació, només es conserven restes de les muralles i d'una torre; afortunadament gràcies als esforços de l’associació cultural Castillo de Almonecir, que ha fet treballs de consolidació i neteja, s’ha aconseguit rehabilitar la magnífica torre de l'homenatge i l’aljub. Per acabar l’apartat patrimonial citarem la Masia de Matuta i el pou Plano.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook