Llíria (El Camp de Túria)

Imatge capturada en Internet

Compta el municipi amb un extens terme, que es reparteix entre els primers contraforts de la Calderona i el pla del Túria, amb Les Ombries com a màxima altura (881 m) i el parc de sant Vicent com a lloc més conegut d'esbarjo. També hi ha La Concòrdia, sistema muntanyenc ideal per al senderisme ja que presenta rica vegetació mediterrània, el poblat iber del Castellet de Bernabé i mostres de l'arquitectura rural com el mas dels Frares, la Casa de Camp, nucli d'edificis de fonaments islàmics i posteriors modificacions que va pertànyer a la cartoixa de Portaceli fins la desamortització; la masia de l'Espinar, on diu la tradició que va morir en 1536 na Germana de Foix (1488-1538); la masia Mollà o el Mas del Jutge.

Hi romanen vestigis que indiquen un assentament d'època epigravetiana que es va continuar fins el Mesolític; hi hagué també un poblat en l'Eneolític que va perdurar fins l'Edat del Bronze. A partir del segle V aC Edeta , ubicada en el tossal de Sant Miquel (declarat BIC ), es constitueix en una de les més importants ciutats iberes, capital de l’Edetana , ampli territori que abraçava des del Xúquer fins al Palància. En època d'August, Llíria va ser municipi romà amb el nom d' Edeta Lauro i la seua importància va ser notable fins al punt de rivalitzar amb València i Morvedre; tingué especial protagonisme en les guerres civils romanes i fou destruïda per les tropes de Sertori en 76 aC, fet que va propiciar que la població abandonara el cim per a assentar-se en el pla per a formar una de les més importants poblacions peninsulars d'aleshores; d'aqueixa època hi ha dues importants troballes: el tresor del carrer Duc de Llíria i el mosaic dels Dotze Treballs d'Hèrcules, obra de què, com en tantes altres ocasions, som privats els valencians per estar exposada en el Museu d'Arqueologia de Madrid. Posteriorment fou ocupada per alans, visigots i bizantins. La Lyria musulmana es va assentar al bell mig de la població actual, sobre el tossal de la Sang ––allò que avui coneixem com la Vila Vella––, durant aquest període es perfeccionaren les sèquies i el sistema de regs i la ciutat va ser seu del cadí. A finals de 1091 fou assetjada pel Cid (aprox.1043-1099), per no pagar les pàries, i en 1238, ocupada per Jaume I (1208-1276) qui va cedir-la a l’Infant Ferran; en 1253 s’atorgà carta pobla i diferents privilegis, entre els quals la confirmació del lloc com Vila Reial, el repoblament es va fer amb catalans i aragonesos; s’hi quedaren pocs moriscs. Domini del rei amb vot en Corts, durant les guerres de la Unió va defensar la causa monàrquica; el 1363, durant la Guerra dels Dos Peres fou conquistada pel castellà Pere el Cruel (1334-1369), però l'any següent tornà a la Corona d'Aragó a canvi de Cocentaina.  Al llarg dels segles XV i XVI l'economia descansava en la producció de blat, moreres, lli ––el qual desaparegué en el segle XVII davant la competència del de Flandes–– i cànem; hi existien, fins i tot, artesanies de l'espart, terrisseria i fabricació de licors. L'expulsió dels moriscs no degué afectar molt a Llíria, ja que la moreria s'extingí a finals del segle XIV i la població era quasi tota de cristians vells. En 1647 una epidèmia de pesta delmà quasi per complet la població. Acabada la guerra de Successió, Felip V (1683-1746) creà el ducat de Llíria per al duc de Berwick, fill de Jacob II d'Anglaterra (1633-1701), soterrat a l'arxiprestal de la ciutat. En la segona meitat del segle XVIII el títol i el ducat van passar, per matrimoni, a la casa d'Alba. Aquest segle fou també d'un important creixement agrari ––blat i morera-––- i demogràfic. La vila fou ocupada per les tropes franceses des del 1810 fins el 1813. Durant la primera guerra carlista les tropes de Cabrera la saquejaren en nombroses ocasions (1836,1837 i 1838). Des de 1887 Llíria té concedit el títol de ciutat. La crisi de la seda a mitjans del segle XIX va obligar a una reorientació de l'agricultura comercial. Cap els anys vint del segle XX s’hi va estendre el taronger, però després de la crisi el 1929 i, sobre tot, dels Acords d'Ottawa de 1932 aquest conreu va entrar en una profunda recessió que no començaria a ser superada fins la dècada dels seixanta. Durant la guerra civil s'hi formaren col·lectivitats agràries de la U.G.T ––integrada per 40 col·lectivistes–– i de la C .N.T ––711 col·lectivistes. A finals de novembre de 1936 s’hi inicià la construcció d’un aeròdrom a la partida de Les Carrasses, per a donar cobertura a les forces aèries republicanes, disposava de totes les infraestructures necessàries per a una instal·lació d’aquest tipus, inclòs un refugi per a 150 persones. El 28 de juliol de 1938, després d’haver-se convertit en un dels camps de la zona, fou desmuntat. En l’actualitat l’ajuntament ha posat en valor algunes restes del primitiu aeròdrom i està prevista la neteja del polvorí i del refugi.

Imatge capturada en Internet

Actualment, l'agricultura té en el cep el més antic dels conreus locals, ja Plini (geògraf romà) lloà els vins d'Edeta i fins fa poc els llirians escaldaven raïm per fer-ne panses; el regadiu, però, s'ha obert camí des dels seixantes i setantes del segle passat amb la perforació de pous i la canalització del les aigües de l'embassament de Benaixeve. La indústria està representada amb fàbriques tèxtils, de mobles, de jute, prefabricats de formigó i embotellat de vins. El sector terciari és, a hores d'ara, el més important parlant d'economia ja que la situació geogràfica de Llíria la converteix en centre comercial per a les comarques de Camp de Túria, de què és capital, i dels Serrans. La construcció de noves urbanitzacions arreu del terme també ha donat  empenta a la construcció abans de la bombolla immobiliària.

El nucli urbà està configurat per la presència de quatre tossals: el de sant Miquel, on s'han trobat gran quantitat de romanalles de civilitzacions primitives. les quals fan pensar que hi era la primitiva Edeta. Ací es troba el Reial Monestir del mateix nom, fundat en 1319 per Jaume II (1267-1327) tot i que l'actual edifici data del XVIII; en les guerres d'Independència i carlistes fou utilitzat com a instal·lació militar (fortí de sant Miquel) i encara romanen, en absoluta ruïna, els edificis que amb aquesta finalitat s'aixecaren al seu voltant; el de Santa Bàrbara, amb les restes de l'ermita renaixentista aixecada en 1620 i destruïda en la guerra de 1936 a la qual s'arriba per un calvari del XIX; el de la Sang, amb les restes de l'antiga ciutat medieval i el castell de santa Bàrbara, construït en 1088 per ordre d' Al Mustain; i el de la Torreta. Donem a continuació relació del seu ric patrimoni:

• Ciutat ibèrica d'Edeta . Segle V aC. Declarada BIC . Hi ha una part restaurada on podem fer-nos una idea de com eren les ciutats iberes.
• La Mont-ravana. Jaciment iber del segle V aC que formava part del cinturó defensiu d'Edeta.
• El Castellet de Bernabé. Caseriu del segle IV aC.
• Santuari Oracular de Mira. Complex arquitectònic romà del segle I. Era un important lloc d'encontre dels ciutadans. Tenia com edificis més rellevants el temple i les termes romanes. Les termes eren dobles, una per a dones i l'altra per a homes, i conformen a hores d'ara, un dels espais d'higiene i de curació mitjançant l'aigua o hidroteràpia més importats de tota la civilització romana a Hispània.
• Mausoleus romans. Segle I.
• Necròpoli i pedrera romanes (segle III-IV)
• Molló del Pla de l'Arc. Segle I. Pilastra de 3 m d'alçària que constitueix el símbol romà per excel·lència a Llíria.
• Banys àrabs. Construïts des de 1175 a 1200.
• Muralla medieval. Segle XII. De fonaments islàmics malgrat que les restes que observem són d'època cristiana.
• Església del Bon Pastor. Hospital del segle XIII reconvertit en església .
• Església de la Sang. Construïda sobra la mesquita. Constitueix una bona mostra de l'arquitectura valenciana de conquesta amb elements de transició del gòtic al romànic. Hi ha algunes bones pintures i va ser declarada Monument Nacional en 1919 i BIC en 1985.
• Església de l'Assumpció. Segle XVII. Grandiós temple aixecat en estil barroc.
• Església, o Ca, de la Mare de Déu. Barroca del segle XVIII.
• Església i convent del Remei. Segle XVIII. El convent, amb claustre neoclàssic, és a hores d'ara una residència d'ancians.
• Església de sant Francesc. Segle XVIII.
• Ermita de sant Vicent. Segle XVIII. Amb elements neoclàssics i barrocs i interessant jardí.
• Ca la Vila Vella. Gòtica, del segle XV. Va ser l'antiga seu de la Cambra de Jurats de la Vila.
• Forn de la Vila. Forn medieval del segle XV.
• Ca la Vila. Renaixentista, del segle XVI. Edificada entre 1599 i 1602 per albergar la Cambra de Jurats, la Sala del Consell, la Cort de Justícia, l'Almodí i La Presó. Actual ajuntament.
• Museu Arqueològic de Llíria. Amb interessant mostra ibera, romana i medieval.
• Ateneu Musical de la Primitiva. Construït en 1951, amb un gran teatre-sala de concerts.
• Unió Musical. Aixecat en 1949 amb un estil molt avantguardista per al moment .

La Vila Vella conserva interessant arquitectura popular medieval.

Quant a les festes llirianes cal destacar la romeria del dia de sant Vicent Ferrer: la imatge del sant és traslladada des de l'església de l'Assumpció a l'ermita per recordar la visita que va fer el sant en 1410; després, en el parc, se celebra un esmorzar popular, i la setmana santa, que s'hi celebra des de l'època medieval i les falles.

Imatge capturada en Internet

Llíria és coneguda arreu com a Ciutat de la Música, merescut títol per la gran arrel musical del poble, representat per dues de les bandes més importants del País: La Primitiva, també coneguda com El Clarín, fundada en 1819 ––és la banda civil més antiga d'Espanya–– i La Unió Musical, de 1903.

I per acabar farem esment de la gastronomia local, basada, com no, en els arrossos, en paella, al forn o amb bledes, les verdures i la carn, tant la de caça com els embotits i, per sobre de tot, la magnífica rebosteria lliriana: pastissos de moniato, coques fines, torrons, besets de núvia, mones de Pasqua, panquemaos, coca de nous i panses, primet de llimona, congrets d'oli i anís; coques salades de tomaca, de sardines, de pebrot i anxova i més i més...

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook