El terme, travessat pel riu Celumbres, és molt
muntanyós. Té paratges força interessants, com ara la Roca Parda, la Roca Roja,
la font d'en Prat o les coves del Bovalar, i una bona representació de la fauna
––voltors, senglars, etc.–– i la flora mediterrànies.
 |
| Imatge baixada d'Internet |
D'origen àrab, fou conquistada en 1231 per Balasc d'Alagón (1190-1239) i donada a la família Torres, el blasó de la qual, amb cinc
torres, va donar nom al poble. Fou poblet de reialenc fortificat en 1361 durant
la guerra amb Castella. Formà part de la comunitat de poblets de Morella des
del segle XIII fins el 1691 en què Carles II (1661-1700) li concedí l'autonomia municipal després de segles de
conflictes amb Morella. En la guerra de Successió fou un dels primers llocs en
declarar-se partidari de l'Arxiduc Carles (1685-1740); en 1848 el coronel carlista Delgado va
establir-hi la seua caserna.
Del seu patrimoni esmentarem:
- Ajuntament. Del segle XV. Conserva dues tables gòtiques restaurades en 1991.
- Casa dels Sanjuan. Convertida en Museu de Cinctorres, mostra una pinacoteca i un sòl, del segle XVII, en forma de mosaic en què cada rajola recrea un animal diferent.
- Peiró gòtic, junt a l'església. Restaurat en 1997.
- Església de sant Pere apòstol. Planta neogòtica i dues torres bessones, amb notables obres d'art.
- Torre dels Moros. Encara poden observar-se les seues quatre plantes.
- Torre Solsona, o del Collet de sant Marc.
- Ermita de sant Lluís. Porticada, de 1674.
- Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Bastida el segle XIX sobre una d'anterior.
- Ermites del Pilar, de Sant Pere i de Sant Marc.
Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a
comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada