dimecres, 2 de desembre de 2015

Alfara del Patriarca (L'Horta)



Els únics accidents geogràfics que hi ha al xicotet terme ––a penes 2 km2–– són el barranc de Carraixet, que voreja el poble, i la Séquia Reial de Montcada.



Alqueria musulmana conquerida per Jaume I (1208-1276) el 1249 i donada a Ximén Pérez de Tarazona, Gil de Barrachina, Domènec Villalba i altres. El lloc va ser adquirit per Guillen Jàfer i, després d’altres titularitats, el 1595 va ser comprat pel patriarca Joan de Ribera (1532-1611) qui, l'any 1601, va cedir-lo al Col·legi del Corpus Christi, el qual va mantenir el senyoriu fins el 1819, en què es va constituir com parròquia de Montcada.

S’hi conserven les ordenances municipals, redactades en català, datades l'any 1.694. Durant les guerres carlines fou testimoni de diversos enfrontaments. Al terme es troba el campus de la universitat catòlica privada Cardenal Herrera-CEU San Pablo.



L’economia es basa en l’agricultura: cítrics i hortalisses.

Arquitectònicament compta amb:

  • Església parroquial de Sant Bartomeu. Barroca, del segle XVIII. Conserva notables pintures i esculptures, un sócol, també del XVIII, i una campaneta de 1538.
  • Ajuntament. 1918. Neogòtic. Manté l'harmonia amb el veí palau senyorial
  • Palau de la Senyoria. Popularment el Castell. Possíblement ocupa el solar on es va edificar l'habitatge del primer senyor del lloc. Declarat BIC.
  • Convent de Sant Didac. Desamortitzat en el XIX, conserva l'església i el claustre.
  •  Casa senyorial dels Ferragud, coneguda com Casa de la Sirena. Antiga alqueria del XVI. Prou deteriorada en l'actualitat, hi ha projectes de restauració i posada en valor.
  • Alqueries de la Torre i del Moro. Ambdues del s XV.
  • Paretó d'Alfara (o dels Moros). Dic de contenció bastit al segle XVIII, per a salvar el poble de les crescudes del barranc de Carraixet.
  • El Teatret. Antic Casino. Bé de Rellevància Local.
  • Calvari. L'original data de 1867, però els plafons actuals són posteriors a la Guerra Civil
  • Fumerals. Vestigis de la activitat industrial del poble.
  • El Molí. Original del medievo, ha estat molt modificat i a hores d'ara està fora de servei.
  • La Conservera. Actualment seu d'una facultat d'una universitat privada.


3 comentaris:

  1. Al Paretó dels Moros van afusellar molta gent durant la postguerra.

    ResponElimina
  2. La principal industria del poble va ser la rajola fins a finals dels anys 70. Una de les xemeneies és singular perquè gira sobre si mateix. Hi havien 4 ó 5 fàbriques que estaven connectades amb les vies del trenet mitjantçant vies pel poble. El trentè als seus orígens era per transportar mercaderies (taronges i rajoles) al Port de València. Però aquesta és un altra història...

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per la teua interessant aportació.
    Salutacions.

    ResponElimina