El xicotet terme ens ofereix dues zones molt
diferents: l’horta amb la seua catifa d’horts on es conreen els cítrics i la
zona més muntanyosa amb les finques de La Pedrera i el Mirador de la Lloma, en
les quals es poden trobar bones instal·lacions i camins per al gaudi de la
natura.
Hi ha La Lloma, un jaciment de l’Edat del Bronze, del què tenim poques
notícies. El municipi té el seu origen en el conegut com Lugar Nuevo de los
Canónigos, una mena de residència dels canonges de la catedral d’Oriola, els
quals tenien tots els drets sobre aquestes terres. En 1701, després d’alguns plets
amb els colons, l’església feu desistiment d’alguns privilegis i allò va
permetre la fundació de Bigastre a partir de tres finques en què vivien 24
famílies.
En el moment de la fundació l’agricultura s’hi dedicava al lli i al
cànem; en el segle passat la caiguda del tèxtil va fer derivar als cítrics i
productes de l’horta, tot mantenint l’agricultura de secà. Actualment també hi
ha activitat industrial representada en els sectors construcció i manufacturer.
La joventut del poble, de parla castellana, fa que, llevat d’algunes
cases senyorials i altres de llauradors escampades pel terme, l’únic monument
digne d’esment siga l’església de la Verge de Betlem on es conserva una talla
de sant Joaquim, de Salzillo (1707-1783).
Els menjars més típics són el putxero amb pilotes i l’arròs amb conill.
Però allò més representatiu de la gastronomia bigastrenca és la seua
rebosteria: almoixàvenes, toñas, ametllats i soplillos.
Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a
comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada