dimecres, 13 d’abril de 2016

L'Eliana (El Camp de Túria)


La benignitat del clima i la proximitat a València han fet de L'Eliana el poble ideal per establir-hi la segona (i en molts casos la primera) residència. Aquesta circumstància fa que el terme estiga colonitzat per nombroses urbanitzacions. Malgrat això encara s’hi conserva la Canyada de Mandor, bosc mediterrani inclòs en la Vallesa de Mandor, que forma part del Parc natural del Túria.

Durant la dominació romana fou una de les poblacions més importants del País, i segons una llegenda va ser Helia, filla d'un cònsol qui va donar-li nom, però Almela i Vives (1903-1967) vol que siga el topònim llatí Helios (sol) qui la batege com a “lloc assolellat”. La vall fou envaïda pels àrabs i reconquistada per Jaume I (1208-1276), el 28 de setembre del 1238. En 1594 començà una certa activitat pobladora quan els carmelites calçats, instauraren una granja en terrenys comprats pel prior Miquel de Carranza a Jaume Cherta amb la intenció d'establir-hi una casa de descans per als religiosos. Amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) les terres foren adquirides pel marquès de Casas Ramos qui va incrementar les cases de conreu que constituirien el primer nucli de població. En 1936, durant la II República, va fruir durant tres mesos d'autogovern municipal. En 1958 es va produir la segregació del terme de L'Eliana del de La Pobla de Vallbona i el 23 de febrer de 1959 es va constituir el primer ajuntament independent.



El mateix fenomen que ha transformat la superfície i ha disparat el cens poblacional ha canviat l'economia local: L'Eliana actualment viu gairebé exclusivament del sector serveis: constructores, immobiliàries, grans superfícies comercials, etc.

Quant al patrimoni:


  • Església del nostra senyora del Carme, neoclàssica, de 1894.
  • Ermita de Sant Elies i Santa Ana. Edificada pels carmelites en 1600, actualment està dessacralitzada.
  • Diverses masies com ara la del Canonge, la Torre de Baba (o del Virrei), la del Pilar (o de Caronge), bastida en 1817, la qual, a hores d’ara, és una residència de la 3ª edat.
  • Molí de la Lluna. Principis del XIX. Fou un dels més importants de la comarca. Necessita restauració.
  • Restes del palau del Marqués de Casas Ramos. Integrats en les façanes dels actuals edificis.



Si hi ha un tret característic de L'Eliana és la gran activitat esportiva de què fa gala amb la celebració tots els estius dels Jocs Esportius de L'Eliana, els quals ultrapassen àmpliament les quaranta edicions i gaudeixen de justa anomenada arreu de les comarques i poblacions properes. Cal dir també que elianera és Conxa Montaner (1981), una de les millors saltadores de longitud del panorama internacional.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada