dijous, 4 d’agost de 2016

Silla (L'Horta)

El terme municipal està regat per la sèquia Real i ocupa part del Parc Natural de l'Albufera. Hi ha El Portet, embarcador del llac. El llac ofereix una desena de rutes que es poden recórrer a peu, en bici, en piragua o en tartana, al llarg de les quals es poden conèixer la fauna i la flora autòctones i també els ullals i els motors que abasten els arrossars.

Situada en el trajecte de la Via Augusta, s'han trobat restes de l'època romana, tant al seu nucli urbà com en diferents llocs del seu terme; l'origen actual és una alqueria musulmana proveïda d'una torre islàmica (que encara es conserva) de planta rectangular en què s'han efectuat excavacions i s'han trobat importants restes d'època medieval; conquistada per Jaume I (1208-1276) en 1238 i donada, juntament amb Torrent, a Hug de Folraquer com a mestre de l'orde de Sant Joan de l'Hospital el qual donà carta pobla en 1243 a Pere Torrent en la qual els hospitalers es reserven la vuitena part de la collita, exceptuant les olives que pagaven un cinquè; les cases i els horts es donaren francs i l'orde es reservava el dret de fadiga durant deu dies; el senyors es quedaven amb el privilegi de la venda del vi en exclusiva durant mes i mig cada any; la segona carta de població fou atorgada l'any 1248 per Pere d'Alcalà, castellà d'Amposta, també de l'orde hospitalera;  amb motiu del decret d'expulsió generals dels moros valencians i establí unes condicions encara més oneroses per als camperols: drets sobre els forns i els molins; al seu terme es trobava el raval d'Abisalmo que Jaume I atorgà, el 1239, a Gil Garcés d'Açagra, i que després, en 1304, passà a ser patrimoni de l'orde de l'Hospital; l'última carta poblacional fou donada l'any 1308; en 1319 el lloc passà a dependre de l'orde de Montesa; fins l'any 1.528 n'hi ha documentada la població islàmica, que segurament hom dedicaria a l'explotació de l'Albufera; l'any 1633, la negativa del comanador, Francesc Llançol de Romaní, a obrir altre forn i l'ampliació de terra censal en detriment de les zones comunals de pasturatges i de recollida de llenya, va provocar un fort malestar entre els llauradors, que van litigar davant els tribunals de justícia; finalment, la sentència fou favorable a Montesa i negà qualsevol aspiració camperola; en la primera meitat del segle XVIII, el municipi fou concedit en comanda al marqués de la Mina, que sols posseirà la jurisdicció alfonsina; l'any 1760, el Consell Reial de les Ordes Militars va proposar a Carles III (12716-1788) el pas de Silla a la Mesa Maestral de Montesa, quan la deixara vacant el comanador, que en aquell moment continuava sent-ho el marqués de la Mina; malgrat això, encara va concedir la comanda a l'infant Lluís i d'altres, abans que en 1785 el rei ordenara que la Mesa prenguera possessió de la mateixa; aquesta situació es va perllongar fins els drets desamortitzadors de Mendizábal (1835-1836); en el segle XX, durant la guerra civil, degut a la fragmentació de la propietat de la terra, hi va tenir especial rellevància l'anarquisme, que va agrupar una gran quantitat dels seus habitants al voltant de la col·lectivitat agrària (El Muntó).


Una economia tradicionalment agrícola: arròs, taronger i hortalisses es veu relegada progressivament i ràpida per la indústria: destil·leria de licors, moble, paper, pintat, productes químics, pinsos, pell, cartrò, etc fins arribar a més de 500 empreses instal·lades a Silla. La ramaderia (vaques, ovelles, aus i porcs) i la pesca (anguila, llisa i llobarro de l'Albufera) aporten la seua, però, com l'agricultura sempre en retrocés.

Una visita guiada permet conèixer la riquesa modernista del poble: Correus, casa de la Pera, de Minyana, de la Pilotera, del Notari, d'Escorihuela, Pionono o el Musical. A més, el patrimoni arquitectònic local ens mostra:


  • La Torre. Formava part d'un castell musulmà, amb fonaments romans, del segle XI que desaparegué. Es troba en bones condicions, adossada a l'Ajuntament. És Monument Històric. Allotja la Col·lecció Museogràfica Torre Musulmana.
  • Església de la Mare de Déu dels Àngels. Es va començar a construir l'any 1764 i al seu interior hi ha pintures atribuïdes a Vicent López (1772-1850)  o a deixebles de la seua escola.
  • Molí de les Xiques. 1790. Antic molí, reconvertit en fàbrica d’electricitat, la primera del municipi. Més tard apareix com a fàbrica de cordes amb el nom de Molí de l’Aixereta, i en 1928 pren el seu nom actual quan es converteix en una fàbrica de sacs de jut amb d’obra quasi exclusivament femenina. Als anys vuitanta del segle passat va perdre tota activitat i a hores d’ara només roman la nau central.


El 6 d'agost, amb motiu de les festes patronals, Silla fa gala del seu patrimoni folklòric amb Gegants i Nanos, el cant de la Carxofa, acte litúrgic en què un xiquet, vestit d'àngel canta un motet penjant d'un aparell de fulles obertes que sembla una carxofa i la famosa dansa dels Porrots, interpretada per balladors, vestits de romans que interpreten una dansa d'aire guerrer al so del tabal i la dolçaina.

Poble valencià, mediterrani i albuferenc, la seua gastronomia és rica en verdures, arrossos i peix: paella, arròs al forn, negre, amb fesols i naps, all i pebre, all i oli, espardenyà, llisa al forn, en són bona mostra. De postres taronja i amb el cafè: coca en llanda o coca de cacauet. I no ens oblidem l'orxata per berenar.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada