dimecres, 16 de novembre de 2016

La Vilavella (La Plana Baixa)


El xicotet terme municipal està totalment voltat pel de Nules. Compta amb una bona xarxa de senders.

Els orígens de l'actual població cal situar-los en l'època d'ocupació musulmana, quan s'hi construí un castell que va servir per a aglutinar la població dispersa. Però van ser els romans els que donaren nom al lloc: Noulas; d’aquesta època es coneix un santuari. Fou conquerida, en la primavera de 1238, per Jaume I (1208-1276), el qual la convertí en baronia i la donà a Guillem de Montcada el 1251. La baronia, que raïa en l’antic castell, comprenia a més de La Vilavella, les alqueries d'Aigües Vives, Mezquita, Ràpita, Moncofa, Beniezma, Mascarell, la Pobla, la Seyt, Benicató i l'Alcúdia. A les primeries del segle XIII es fundà la Pobla Nova de Nules, actual La Vilavella, el qual terme correspon a l'antic castell islàmic. En el moment de l'expulsió dels moriscs (1609) tenia 70 focs. En 1611 fou repoblada per Cristòfol de Centelles, marqués de Nules.



L’economia es basa en el conreu dels cítrics. Encara que molts dels seus habitants han de traslladar-se als nuclis ceràmics propers a treballar. La confecció d’espardenyes d’espart tingué la seua rellevància en l’economia local abans del conreu de la taronja; a hores d’ara hi ha algú artesà que conserva la tradició i un museu que l’explica.

La millor manera de conèixer els carrers del poble és seguir la ruta marcada amb panells informatius o participar en la visita guiada que setmanalment organitza l’ajuntament, al llarg de la qual es dóna a conèixer la ubicació dels onze balnearis i d’altres llocs relacionats amb el termalisme; activitat aquesta que fins els anys de la postguerra va fer de La Vilavella un poble pròsper que era visitat per milers de persones cada any en busca les virtuts de les seues aigües.



Altres monuments dignes d’esment són:
  • Brollador de la Font Calda amb aigües amb propietats mineromedicinals ja conegudes pels romans.
  • Església de la Sagrada Família. Estil corinti. Inaugurada en 1756 i restaurada en 1951
  • Castell de Nules. Segle X. Es conserva una cisterna àrab i un paviment ceràmic de Manises de la capella de Sant Jaume del segle XV.
  • Ermita de Sant Sebastià. Any 1934
  • Gruta de la Mare de Déu de Lourdes. Reproducció de la gruta homònima francesa.
  • Balneari. Únic dels balnearis que subsisteixen dels onze que hi havia a principis del XIX.
  • Museu dels Espardenyers.
  • Museu d’Història de La Vila
  •  Trinxeres de la Guerra Civil, restaurades per a donar a conèixer la vida en el front de les tropes.

L’olla de la Plana i els pastissos de Sant Sebastià són els menjars més típics del poble.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a la web de l'ajuntament. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada