dimecres, 30 de novembre de 2016

Mislata (L'Horta)


Viquipedia. Treball propi de Joanbanjo
Al terme, i també al nucli urbà, s'han trobat monedes d'època romana. En 1239, moment de l'ocupació cristiana, era una alqueria musulmana que Jaume I (1208-1276) va donar a Sanç López d'Albero. En el segle XIV pertanyia a Altadona de l'Scala, a qui van succeir son fill Joan Boïl. Ramona Boïl, filla de l'anterior i senyora del lloc, va maridar amb Joan Ximénez d'Urrea i, com a conseqüència, Mislata passà, per herència, a mans de Pere d'Urrea. Amb un parèntesi en què apareix com a senyor Bernat de Codinat romangué en poder dels Urrea, comtes d'Aranda, fins 1748. En 1535 s'obtingué la independència eclesiàstica de la parròquia de sant Nicolau de València. En 1609 l'expulsió morisca buidà el poble i per això, en 1611, el comte atorgà carta pobla. En 1748 el d'Aranda li va vendre el senyoriu a Mateu Cebrià, el qual va fundar un vincle que heretà Xoaquim Jeroni Vicent i Cebrià, a qui va succeir sa filla, Lluïsa Ferrer; aquesta família ostenta la propietat del senyoriu fins que en el segle XIX passà al baró de Campolivar. Junt al poble es trobava la moreria que posseïa un castell i funcionava de manera autònoma fins que es va incorporar al municipi en el segle XVIII. En 1873, durant la insurrecció cantonal, el general Martínez Campos (1931-1900), es va allotjar en la Casa Gran, palau fortificat que a hores d'ara ja no existeix, des d'on intentà assetjar València.

En l'any 1787, segons el cens de Floridablanca (1728-1808) tenia una població de 169 habitants; Cavanilles (1745-1804), per a 1794, apunta la xifra de 225 veïns; Madoz (1806-1870), a mitjans del vuit-cents comptabilitza 724 habitants i Sanchis Sivera, el 1922, dóna notícia de 2.108; la proximitat a València, amb la qual forma conurbació, ha fet que el passat segle el creixement haja estat desmesurat i descontrolat fins a l’extrem que el menut terme es troba totalment edificat.



La base econòmica és el sector serveis i la indústria.

Els trets d'identitat històrics, si els hi havia han desaparegut sota l'avarícia especuladora; només podem contemplar:
  • Església de Nostra Senyora dels Àngels, començada a construir en 1755.
  • Pou del Quint: Última edifici típic de l’Horta que hi roman. Restaurat en 2016, l’ajuntament ha habilitat els seus voltants com a horts urbans.
  • Creu de terme amb València

'El Parotet' Escultura de Miquel Navarro a la ciutat de València
L’oferta cultural de Mislata és àmplia; al Concurs de Teatre en valencià Vila de Mislata, els Premis de Literatura Breu o el Mislata Art al Carrer (MAC) s’uneix la recuperada Biennal d’Escultura i Pintura que en l’edició de 2016 ha comptat amb obres cedides per Miquel Navarro (1945), escultor fill del poble que té obra al Museu Guggenheim de Nova York, al Museu Guggenheim de Bilbao, a la Fundació Lambert de Brussel·les, al Centre Georges Pompidou de París, al MIE Prefectural Art Museum al Japó, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona i a l’IVAM de València, al qual va donar en 2005 més de cinc-centes de les seues obres.

Viquipedia. Treball propi de Joanbanjo

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Viquipedia. Treball propi de Joanbanjo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada