dimecres, 31 de maig de 2017

Almassora (La Plana Alta)


Situada des d’antic en una important cruïlla de camins, al seu terme, farcit de jaciments prehistòrics, es troba l’accident geogràfic més important de La Plana: la desembocadura del riu Millars –Iudeba per als romans, Serabis més tard, Juentosa en època àrab--, amb el seu delta triangular: Les Goles, paratge natural on viuen més de 200 varietats d’aus, malgrat estar molt danyat pels impactes ambientals que pateix. Cal esmentar-hi també la zona arqueològica del Torrelló de Boverot, amb restes de poblaments d’entre 1200 i 140 a C. S’han trobat indicis dels primers recipients fets amb torn de terrisser, com ara vasos per conservar el vi i el blat. Compta, a més, el municipi amb dues platges de fina sorra: la de Benafeli i la del Pla de la Torre.


S’hi han trobat restes de les diferents cultures que han poblat el terreny des del Paleolític Superior, del Mesolític, del Bronze, necròpolis del Ferro i ibera, i sèquies romanes. Això no obstant, el seu emplaçament actual és d’origen musulmà, i en aquesta època fou una plaça d’alguna importància. D’aleshores data un castell, emplaçat sobre les ruïnes d’un d’anterior, d’origen iber, a la vora del riu Millars. Fou conquerida per Jaume I (1208-1276) el 1234. El 1237 obtingué carta de pobla a Furs d’Aragó. El senyoriu va ser concedit al bisbe de Tortosa per privilegi de 1312. El riu Millars ha estat el motor de la seua florent agricultura però també ha estat motiu de diferents plets amb els pobles veïns per l’aprofitament de les aigües; per aqueix motiu el 1616 va construir-s’hi una canal per dur l’aigua a la població.

La riquesa almassorina ha vingut tradicionalment l’agricultura: oliveres, moreres i, des de principis del segle passat, el taronger. La proximitat a Castelló de la Plana i els altres nuclis industrials de La Plana fan que la indústria també abaste la seua importància.


Els almassorins es reparteixen en 5 nuclis de població: Almassora, Polígon industrial, la Platja, l’Horta i el Secà, i tenen un interessant patrimoni històric:
  • El Raval i la Vila. Amb vestigis de la murada medieval i magnífics edificis modernistes com ara la casa del doctor Castell, modernista, de 1905; el Teatre Serra, de 1895, la Caixa Rural, neorococó, de 1929 o el Banc de València, art decó, de la mateixa època.
  • Restes del Pont de Pila, de 1278. Declarat BIC en 2000.
  • Pont de santa Quitèria. Declarat BIC en 1981.
  • L’Assut, de 1886, que recull les aigües per al reg de les hortes de Castelló i Almassora.
  • Ermita de sant Antoni. Segle XVII.
  • Ermita de santa Quitèria. De 1682,tot i que ja està documentat, en 1330, l’existència d’un temple. Quan la pesta del segle XVII s’utilitzà com a refugi i hospital. També en el XIX, quan la guerra del Francès, va ser hospital de sang.
  • Església parroquial de la Nativitat. Barroca, de 1699, allargada en 1864, espletada en 1936. Exhibeix un llenç de Joaquim Oliet (1775-1849)
  • Casa de la Oficialitat. Segle XV. Molt degradada.
  • També trobem nombrosos testimonis de l’aprofitament de l’aigua que ha fet d’aquestes contrades una terra ubèrrima. Hi ha diversos assuts, fins 10 molins hidràulics, sèquies...
  • Ermites, alqueries, una important xarxa de camins, com ara el Caminàs d’origen preromà; viles que encara conserven l’empremta d’antigues cases romanes i la gran quantitat de jaciments arqueològics que ja hem esmentat abans.
  • Museu Municipal amb una bona mostra arqueològica.
  • Museu del Joguet. Recull de joguets arreplegats per la família Arenós des de 1940. Es troba en l’edifici de la Murada.
Dintre de les activitats culturals cal destacar el Certamen Literari Vila d’Almassora.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook


Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada