Simat de la Valldigna, situat en la comarca de La Safor, comptava
en 2010 amb 3.722 habitants. Al municipi
trobem dos nuclis de població: Simat i Pla de Corrals, regats pel riu Vaca
i amb paratges com la microreserva de la Font del Cirer, les Foies, el Pla de Corrals,
la visteta de Barx, la serra del Toro o la Fontarda. El senderistes hi trobaran
força camins per exercir-se i els espeleòlegs hi compten amb un bon nombre d'avencs,
abrics i coves.
Monestir de Santa Maria |
L’origen del poble radica en una antiga alqueria islàmica
conquistada i repartida per Jaume I (1208-1276) entre els cavallers Nunyo
i Pere d'Azllor. Jaume II (1267-1327) va reunificar les terres de
la Valldigna, aleshores anomenada Vall d’Alfandec, i va concedir-les, en 1297, a
la fundació del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, senyor del lloc fins
que en 1835 l'abolició del règim senyorial i la desamortització eclesiàstica posaren
fi al seu domini. El senyoriu del monestir abraçava, a més de Simat, els municipis
de Benifairó i Tavernes. Les terres de la Valldigna foren cedides en emfiteusi per
carta pobla de 1336. En 1366, després de la rebel·lió dels moriscs els monjos, el
monestir va imposar-hi nous tributs.
Llavador de la Font Gran |
Les especialitzacions econòmiques de la Valldigna en el
segle XV foren la canya de sucre ––el monestir i els rics propietaris foren els
grans beneficiaris de la producció sucrera––, les plantes industrials destinades
a l'artesania tèxtil local i el ramat, amb exportacions a Castella, Granada i Berbèria.
Arcs gòtics del Monestir de Santa Maria |
Amb majoria de població morisca, la seua expulsió va permetre
al monestir reforçar els drets senyorials segons carta pobla del 1609 i les terres,
repartides en lots d'unes tres hectàrees foren concedides novament en emfiteusi
––cànon en metàl·lic i partició de fruit.
L'estructura social durant els segles XVII i XVIII va estar
marcada per l'existència d'una comunitat camperola relativament homogènia: En els
segles XVIII i XIX les principals produccions agràries eren el blat, les moreres
i la garrofera; hi existia també una fàbrica terrissera. La crisi de la seda va
determinar la substitució de moreres per cultius més rendibles, com ara els
cítrics.
Arc d'entrada al Monestir de Santa Maria |
Els segles XIX i XX, lliure ja del senyoriu, no hi ha hagut
massa esdeveniments importants com no siga la guerra de 1936-39 que hi deixà vora
cent morts d'un i altre bàndol i un gran nombre d'exiliats i represaliats.
Interior de l'església del Monestir de Santa Maria |
A més del monestir, altres edificis d'interès són:
- Capella
de la Mare de Déu de Gràcia. Barroca. Forma part del monestir però es troba
fora del recinte.
- Església
de Sant Miquel Arcàngel. Barroca.
- Mesquita
de la Xara, o ermita de Santa Anna. Es tracta de l'única mesquita que s'ha
conservat al País, malgrat que van edificar sobre ella l'ermita.
- Arc de la
Font del Cirer. Antic aqüeducte de 1748 que menava les aigües des de la font
al monestir.
- Font Gran. Lloc d'esbarjo dels simaters situada dins de la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada