En 1849 Josep Vich, baró
de Llaurí, vengué al marqués de Sant Joan, Joan Baptiste Romero, l’hort que
posseïa a la vora del Túria, el qual, a partir d’aqueix moment fou conegut con
Hort de Romero. El marquès va ordenar construir-hi el palauet que des del carrer
de Montfort dona accés als jardins d’estil neoclàssic que, després de diverses vicissituds
acabà sent propietat de Joaquim Montfort Parrés. D’ací la seua actual
denominació.
 |
| Vista dels jardíns |
El jardí, d’uns 12.000 m2,
es troba en València, en el barri de l’Exposició i fou declarat Jardí Artístic
Nacional, per l’estat espanyol en 1941, després d’una restauració duta a terme
pel jardiner municipal Ramon Peris. En 1973, ja en propietat de l’ajuntament de
la ciutat va ser obert al públic.
.jpg) |
| Font |
La entrada principal als
jardins es fa travessant el vestíbul del palau que dóna accés directament a un
par de placetes amb diverses estàtues i un sortidor a i una portada neoclàssica
que compta a ambdós costats dos lleons de marbre que, van ser dissenyats per a
l’escala del Congrés dels Diputats, en Madrid, tot i que mai hi van ser
col·locades.
 |
| Palauet neoclàssic |
A partir d’ací el
visitant es perd en un dèdal d’arbusts de poca alçada salpicat amb rosers,
tarongers, magnòlies i d’altres espècies, que formen els camins pels que es
trobarà amb 33 estàtues de marbre, fonts, sortidors i una gran bassa, de més de
vint metres de diàmetre, amb potents jocs d’aigua. Al costat de la bassa, la
muntanyeta artificial, vorejada de pins, a la qual s’hi puja per un camí en
forma de caragol i que fa les delícies dels més menuts.
 |
| Muntanyeta |
Tot el recinte es troba
tancat per un alt mur ––trist protagonista, recentment, a ran de la polèmica
suscitada per la proposta de la seua demolició, la qual cosa, afortunadament,
mai va arribar a ocórrer––. Al llarg de la part nord del mur un passeig, cobert
amb flors enfiladisses, invita a la relaxació o a la lectura en u dels seus
banquets. O, qui sap, a manifestacions amoroses a salvo de mirades indiscretes.
 |
| Passeig romàntic |
Al final del mur hi ha
una altra entrada, que s’ha fet servir durant molts anys per preservar el
palauet del pas, però què feia perdre la fantàstica vista sobre els jardins que
depara, precisament l’entrada pel palau. El qual va ser construït per Sebastià
Monleón, arquitecte de la Plaça de Bous de València, també en estil neoclàssic
i que compta, igualment, amb profusió d’estàtues, frescos i d’altres motius
ornamentals. A l’esquerra del vestíbul té una escalinata a dos mans que
condueix a una sala amb diverses estàncies la principal de les quals és fa
servir per a oficiar les bodes civils.
 |
Escala del palau
|
Més informació de la ciutat de València:
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada