dimecres, 15 de maig del 2013

Jardíns de Montfort (València)


En 1849 Josep Vich, baró de Llaurí, vengué al marqués de Sant Joan, Joan Baptiste Romero, l’hort que posseïa a la vora del Túria, el qual, a partir d’aqueix moment fou conegut con Hort de Romero. El marquès va ordenar construir-hi el palauet que des del carrer de Montfort dona accés als jardins d’estil neoclàssic que, després de diverses vicissituds acabà sent propietat de Joaquim Montfort Parrés. D’ací la seua actual denominació.
Vista dels jardíns
El jardí, d’uns 12.000 m2, es troba en València, en el barri de l’Exposició i fou declarat Jardí Artístic Nacional, per l’estat espanyol en 1941, després d’una restauració duta a terme pel jardiner municipal Ramon Peris. En 1973, ja en propietat de l’ajuntament de la ciutat va ser obert al públic.
Font

La entrada principal als jardins es fa travessant el vestíbul del palau que dóna accés directament a un par de placetes amb diverses estàtues i un sortidor a i una portada neoclàssica que compta a ambdós costats dos lleons de marbre que, van ser dissenyats per a l’escala del Congrés dels Diputats, en Madrid, tot i que mai hi van ser col·locades.
Palauet neoclàssic
A partir d’ací el visitant es perd en un dèdal d’arbusts de poca alçada salpicat amb rosers, tarongers, magnòlies i d’altres espècies, que formen els camins pels que es trobarà amb 33 estàtues de marbre, fonts, sortidors i una gran bassa, de més de vint metres de diàmetre, amb potents jocs d’aigua. Al costat de la bassa, la muntanyeta artificial, vorejada de pins, a la qual s’hi puja per un camí en forma de caragol i que fa les delícies dels més menuts.
Muntanyeta
Tot el recinte es troba tancat per un alt mur ––trist protagonista, recentment, a ran de la polèmica suscitada per la proposta de la seua demolició, la qual cosa, afortunadament, mai va arribar a ocórrer––. Al llarg de la part nord del mur un passeig, cobert amb flors enfiladisses, invita a la relaxació o a la lectura en u dels seus banquets. O, qui sap, a manifestacions amoroses a salvo de mirades indiscretes.
Passeig romàntic
Al final del mur hi ha una altra entrada, que s’ha fet servir durant molts anys per preservar el palauet del pas, però què feia perdre la fantàstica vista sobre els jardins que depara, precisament l’entrada pel palau. El qual va ser construït per Sebastià Monleón, arquitecte de la Plaça de Bous de València, també en estil neoclàssic i que compta, igualment, amb profusió d’estàtues, frescos i d’altres motius ornamentals. A l’esquerra del vestíbul té una escalinata a dos mans que condueix a una sala amb diverses estàncies la principal de les quals és fa servir per a oficiar les bodes civils.
Escala del palau




Més informació de la ciutat de València:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada