També conegut
com Las Grigüelas, s'estén
per un terreny de relleu esquerp i maltractat per l'extracció de la sílice a
cel obert que ha ferit de mort el paisatge, i amb ell, l'economia de la comarca
d’Els Serrans. Malgrat això el municipi compta amb recursos paisatgístics i
turístics molt interessants com ara el sender de xicotet recorregut PR-CV 367
que, des del bicentenari Pi de la Viga Horcajo ––20 metres d’alçària––, mena
fins els Alfares Romanos, del segle
I, on podem observar els forns, els assecadors i les dependències per als
esclaus. La màxima altura del terme és el port d'Aguavientos (1.070 m).
Les deixalles més antigues que s’hi
ha trobat són les del poblat ibèric del Castellar (segle IV aC); però les més
importants són les esmentades terrisseries romanes que proveïen de ceràmica i de
material de construcció les poblacions circumdants. A principis del segle XVIII
encara era una masia aïllada, però més endavant s'hi establiren nombrosos
colons amb la qual cosa s'hi formà una entitat menor dependent del municipi de
Domenyo, del qual es va independitzar el 10 de novembre de 1825. Va pertànyer a
la jurisdicció de Xelva, per la qual cosa estigué baix els senyorius de Jaume de Xèrica, Vilanova i del duc de Villahermosa. Per reial
provisió de Ferran VII (1784-1833), el 1825, es va constituir en
municipi independent.
La seua base econòmica és
l'agricultura, que ocupa gran part del territori.
L'únic monument ressenyable és
l'església de Santa Bàrbara. També hi ha les àrees recreatives de la Fuente del Olmo i la Fuente del Ladrón, els corrals de
Rodríguez (segle XIX) i el Blanc (segle XX), típica construcció de la comarca,
i el llavaner dels Leprosos.
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís: Les imatges han estat
capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la
publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada