El municipi és ric en aigües: podem trobar-hi el
barranc de la Font Roja on naix el brollador homònim; el mas de Calaf, també amb
brollador; i les fonts de la Carrasqueta, de la Vila, de Puig Pedró, dels Terrers,
etc. La població ocupa,
a banda del casc urbà. nombroses masies com ara el
Mas de Calaf i els Pasqualets.
Al Puig Pedró hi ha assentaments ibers. En 1992, a la partida de l'Hostalot
va descobrir-se el jaciment romà d'Ildum;
dels romans també s'han fet troballes als Gatells i al Mas del Senyor. Els àrabs
aixecaren una petita fortificació que donà lloc a l'actual casc urbà i nom al poble:
Al Calaf, que significa “xicotet castell”. Els cristians l'ocuparen l'11
de maig de 1235 i l'adscriviren a la batllia de Coves de Vinromà. Des d'aqueix moment va pertànyer
al senyoriu de Balasc d'Alagon (1190-1239), qui li va atorgar carta pobla en
1237; a la seua mort passà a l'orde de Calatrava de la qual va rebre nova carta
pobla. El 1275 passà al senyoriu d'Artal d'Alagon (¿?-1295), i el 1294, el rei Jaume II (1267-1327)va
canviar-la a l'orde del Temple, que va adherir-la al castell de Peníscola. Fou en
aquesta època quan adquirí el nom de Vilanova d'Alcolea. Després de la desaparició
del Temple, el 1319 va passar a mans de l'orde de Montesa. El 1324 va canviar el
seu fur aragonès al de València. En el segle XVI va pertànyer al duc de Sogorb. Recentment ha estat instal·lat al terme el polèmic
Aeroport de Castelló.
Ramaderia porquina i avícola i el tradicional conreu del secà i, d'un temps
ençà, els cítrics tiren del carro de l'economia vilanovina.
De patrimoni parlant podem citar:
- Església de Sant Bartomeu. Segle XVII remodelada en el XVIII amb bella façana i altar barroc dels germans Capuz.
- Calvari. Del segle XVII, decorat amb ceràmiques de L'Alcora i Onda i rematat amb una ermita del XVIII amb pintures de Joaquim Oliet (1775-1849).
- Mil·liari romá de dos metrres d'alcària. Ubicat en les dependències municipals.
- Sénies àrabs disseminades pel camp.
- Restes de la muralla.
Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a
comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada