La benignitat del clima i la
proximitat a València han fet de L'Eliana el poble ideal per establir-hi la
segona (i en molts casos la primera) residència. Aquesta circumstància fa que
el terme estiga colonitzat per nombroses urbanitzacions. Malgrat això encara
s’hi conserva la Canyada de Mandor, bosc mediterrani inclòs en la Vallesa de
Mandor, que forma part del Parc natural del Túria.
Durant la dominació
romana fou una de les poblacions més importants del País, i segons una llegenda
va ser Helia, filla d'un cònsol qui va donar-li nom, però Almela i
Vives (1903-1967) vol que
siga el topònim llatí Helios (sol) qui la batege com a “lloc assolellat”.
La vall fou envaïda pels àrabs i reconquistada per Jaume I (1208-1276), el 28 de setembre del
1238. En 1594 començà una certa activitat pobladora quan els carmelites
calçats, instauraren una granja en terrenys comprats pel prior Miquel de
Carranza a Jaume Cherta amb la intenció d'establir-hi una casa de
descans per als religiosos. Amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) les terres foren
adquirides pel marquès de Casas Ramos
qui va incrementar les cases de conreu que constituirien el primer nucli de
població. En 1936, durant la II República, va fruir durant tres mesos
d'autogovern municipal. En 1958 es va produir la segregació del terme de
L'Eliana del de La Pobla de Vallbona i el 23 de febrer de 1959 es va constituir
el primer ajuntament independent.
El mateix fenomen que ha transformat
la superfície i ha disparat el cens poblacional ha canviat l'economia local:
L'Eliana actualment viu gairebé exclusivament del sector serveis:
constructores, immobiliàries, grans superfícies comercials, etc.
Quant al patrimoni:
- Església del nostra senyora del Carme, neoclàssica, de 1894.
- Ermita de Sant Elies i Santa Ana. Edificada pels carmelites en 1600, actualment està dessacralitzada.
- Diverses masies com ara la del Canonge, la Torre de Baba (o del Virrei), la del Pilar (o de Caronge), bastida en 1817, la qual, a hores d’ara, és una residència de la 3ª edat.
- Molí de la Lluna. Principis del XIX. Fou un dels més importants de la comarca. Necessita restauració.
- Restes del palau del Marqués de Casas Ramos. Integrats en les façanes dels actuals edificis.
Si hi ha un tret característic de
L'Eliana és la gran activitat esportiva de què fa gala amb la celebració tots
els estius dels Jocs Esportius de L'Eliana, els quals ultrapassen àmpliament
les quaranta edicions i gaudeixen de justa anomenada arreu de les comarques i
poblacions properes. Cal dir també que elianera és Conxa Montaner (1981), una de les millors saltadores de longitud
del panorama internacional.
Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a
comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada