La benignitat del clima i la
proximitat a València han fet de L'Eliana el poble ideal per establir-hi la
segona (i en molts casos la primera) residència. Aquesta circumstància fa que
el terme estiga colonitzat per nombroses urbanitzacions. Malgrat això encara
s’hi conserva la Canyada de Mandor, bosc mediterrani inclòs en la Vallesa de
Mandor, que forma part del Parc natural del Túria.
Durant la dominació
romana fou una de les poblacions més importants del País, i segons una llegenda
va ser Helia, filla d'un cònsol qui va donar-li nom, però Almela i
Vives (1903-1967) vol que
siga el topònim llatí Helios (sol) qui la batege com a “lloc assolellat”.
La vall fou envaïda pels àrabs i reconquistada per Jaume I (1208-1276), el 28 de setembre del
1238. En 1594 començà una certa activitat pobladora quan els carmelites
calçats, instauraren una granja en terrenys comprats pel prior Miquel de
Carranza a Jaume Cherta amb la intenció d'establir-hi una casa de
descans per als religiosos. Amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) les terres foren
adquirides pel marquès de Casas Ramos
qui va incrementar les cases de conreu que constituirien el primer nucli de
població. En 1936, durant la II República, va fruir durant tres mesos
d'autogovern municipal. En 1958 es va produir la segregació del terme de
L'Eliana del de La Pobla de Vallbona i el 23 de febrer de 1959 es va constituir
el primer ajuntament independent.
