El terme, solcat pel riu de la Sènia,
que separa les terres del Principat i del País Valencià, presenta un relleu
molt pla i, llevat del riu, tan sols s’hi troba el barranc de la Barbiguera i
la font del Drapé, que subministra l’aigua potable al poble.
En un principi es deia Molí Castell,
després, a causa de la proximitat del riu Sénia,
el nom va canviar segons les diferents èpoques: Riu Sénia (1896), Caserius del
Riu Sénia (1899), Casas del Riu Sénia (1904) i Río-Cénia (1906). També per
eixes dates es va conéixer com “Poble de la Curandera”, nom que se li va donar
perquè una de les veïnes exercia esta professió. No és fins al 1923 que apareix
per primera vegada la denominació Sant Rafael, nom del sacerdot del poble. A
partir de llavors el poble compaginà els noms de Sant Rafael o Caserius del Riu
Sénia fins 1927 en què assolí independència municipal i el topònim passà a ser Sant
Rafael del Riu Sénia, encara que pareix ser que també s’hi barallà Vila Plana
del Riu Verd. L'any 1949 finalment s’aprovà Sant Rafael del Riu, nom que s'ha
mantingut fins a l'actualitat. Les deixalles més antigues trobades
pertanyen a una mena de posada o vil·la propera a una calçada romana; durant
l’època medieval i moderna fou una masia del terme de Traiguera, emmarcada en
la batlia de Cervera, aleshores pertanyent a l'orde de l'Hospital en el segle
XIII i a l'orde de Montesa entre els segles XIV i XIX. Durant el segle XIX
tingué un creixement demogràfic lligat al conreu de cereals i oliveres, amb la
presència de moltes almàsseres, la qual cosa va provocar la seua conversió en
municipi independent amb terme propi per resolució de 28 de novembre de 1927;
des d’aleshores ençà ha anat perdent població paulatinament.
De tradicional activitat econòmica basada en la ramaderia i
l'agricultura: olivera, taronja i ametler, i la seua transformació –encara es
conserven diverses masies i molins (Canet, Castell, Roca, Bordales i Molí de
l'Om) dedicats a l’elaboració d’oli, s’obri últimament a la indústria del
moble.
El casc urbà és en si mateix un
notable conjunt arquitectònic on destaquen l’església de Sant Rafel i l'ajuntament
com a edificis més singulars. També s’hi conserven alguns molins antics, com ara els de Canet, de Castell, de Roca, de Bordales
o el de l'Om.
Escudella,
tords al tombet i embotits són els plats més estimats pels veïns del poble.
Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca
a comarca i en Facebook
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada