La
població es concentra principalment en el poble, però n’hi ha molta dispersa
per les masies de l’ampli terme. Hi ha tres nuclis de població, Altura, El Convent i La Cova Santa.
La seua orografia i situació,
en plena Serra Calderona, invita al senderisme. Hi ha nombroses rutes arreu del
municipi, com el GR10 (que uneix Puçol amb Lisboa); gran quantitat de fonts,
com Las Fontanicas, la Torrecilla o la del Berro; els pous de la Mena;
cims, dels quals destaca el Montmayor (1.015 m) i el de Santa Bárbara;
i paratges com la Cara del Moro, el Cantal o el Salto del
Caballo. El 3 de març de 2006 el Govern Valencià declarava Paratge Natural
Municipal la Torrecilla-Puntal de Navarrete per la seua riquesa vegetal i
faunística.
S’hi
coneixen jaciments de l’Edat del Bronze (cova de los Murciélagos i
castell dels Torrassos). En el poblat de Portapán
hi ha les restes d’un poblat emmurallat romà. L’origen de la vila, però, és
musulmà. Jaume I (1208-1276) la va conquistar en 1235 i donà el senyoriu
a Pere Fernández d’Azagra; tenia llavors una important població
musulmana, que es mantindria fins la crisi de mitjans del segle XVI
(insurrecció de l’Espadà).
El 1251 s'hi va fer la distribució d’aigües i l’amollonament dels termes de Sogorb i Altura. El 1275 Jaume I va concedir a son fill bord Jaume (1255?-1285) les viles d'Altura, Montant, Tormos i Mora, les quals passaren a formar part del senyoriu dels Xèrica; els quals la van retenir fins el 1296 en què es donà a Sanxo Pérez de Ribavellosa. En 1327 se li atorgà carta pobla.
En 1385 l’infant Martí (futur Martí l’Humà (1356-1410)) hi funda la Cartoixa de Valldecrist a partir d’un butla del papa Climent VII (1342-1394). Per la seua afecció al rei i a la seua esposa, Maria de Luna, obtingué molts beneficis, com que el seu prior fóra membre natural del braç eclesiàstic de les Corts Valencianes. El mateix monarca pocs anys després (gener del 1407) va donar a la comunitat les viles d'Altura i Les Alcubles, amb el títol de baronia; aquest senyoriu durà fins la desafecció de comunitats realitzada per Mendizàbal (1790-1853) el 1836.
El 1251 s'hi va fer la distribució d’aigües i l’amollonament dels termes de Sogorb i Altura. El 1275 Jaume I va concedir a son fill bord Jaume (1255?-1285) les viles d'Altura, Montant, Tormos i Mora, les quals passaren a formar part del senyoriu dels Xèrica; els quals la van retenir fins el 1296 en què es donà a Sanxo Pérez de Ribavellosa. En 1327 se li atorgà carta pobla.
En 1385 l’infant Martí (futur Martí l’Humà (1356-1410)) hi funda la Cartoixa de Valldecrist a partir d’un butla del papa Climent VII (1342-1394). Per la seua afecció al rei i a la seua esposa, Maria de Luna, obtingué molts beneficis, com que el seu prior fóra membre natural del braç eclesiàstic de les Corts Valencianes. El mateix monarca pocs anys després (gener del 1407) va donar a la comunitat les viles d'Altura i Les Alcubles, amb el títol de baronia; aquest senyoriu durà fins la desafecció de comunitats realitzada per Mendizàbal (1790-1853) el 1836.
La feracitat de la Vall del
Palància ha propiciat una agricultura força fèrtil que es basa en el secà, xicotets
regadius i l’explotació dels recursos forestals. Hi abasta certa importància la
ramaderia. A partir de la dècada dels setanta del segle passat la xicoteta
indústria ha anat fent-se lloc i el turisme estiuenc ha reforçat el sector
serveis.
El nucli urbà d'Altura acull
monuments i símbols de la seva identitat com són:
- La Plaça Major. Nucli principal del poble, on es troba l'ajuntament i d'on parteixen els carrers, que menen vers els principals monuments.
- Plaça de la Cova Santa (popularment del Árbol, pel plàtan centenari que hi ha) amb la font commemorativa del 75 aniversari de la Font del Berro.
- L'església primitiva, símbol primigeni del culte cristià, edificada en estil gòtic valencià.
- Cartoixa de Valldecrist. Fundada per Martí l’Humà en 1385, cinquena de l'estat i segona del País de l'ordre de Sant Bru. Des de la seua fundació es converteix en un important nucli de poder. En el món de les arts, Vall de Crist va acollir el més selecte en la producció plàstica del moment. En l'àmbit polític, social i religiós la influència de Vall de Crist es va plasmar en el seu destacat paper per a la resolució del Compromís de Casp i el cisma d'Occident, quan es va establir aquí el Capítol General de l'Orde i, posteriorment, la Casa Capitular i Seu del definitori de la independent Congregació Nacional d'cartoixes d'Espanya. Cap a finals del 1810 comença la seua decadència amb l'arribada de les tropes franceses, que en nombre superior als vuit mil homes ocuparen totes les dependències i iniciaren un saqueig que acabà en un espoli gairebé total. El 1835, amb la desamortització, la comunitat hagué d'abandonar la cartoixa, i l'any 1847, un particular adquirí les dependències. A partir d'aquest moment comença la ruïna definitiva d'aquest lloc històric. Després de 150 anys de total la Cartoixa de Vall de Crist va ser declarada «Monument Històric Artístic» per Resolució del 10 de febrer de 1984 del Consell de la Generalitat Valenciana, després de la qual cosa es va començar la recuperació de l'Església de Sant Martí, es van realitzar estudis sobre la mateixa, excavacions arqueològiques entre 1986 i 1987, es van aprovar diverses escoles taller que van consolidar i van recuperar parcialment les restes del cenobi a partir de 1989, i la Generalitat Valenciana va comprar el 1990 bona part del recinte. En l'actualitat es considera a Vall de Crist com preuat patrimoni cultural del poble valencià.
- Escasses deixalles de la muralla. Amb la plaça de la Torre i el Portalico, qu es configura com Porta d'Accés al recinte, obert al "camí d'Aragó" i "camí vell d'Altura-Sogorb", que conflueixen en ell.
- Exterior a les muralles hi ha la Casa Gran, casalot renaixentista del segle XVI que conserva bona part de les seus originals dependències i dels murs que la van circumdar.
- Santuari de la Cova Santa (també coneguda com la de Latonero). Tal com indica el seu nom, es troba a l’interior d’una cavitat natural. L’entrada és al costat de l’albergueria. Una gran sala de la cova és aprofitada com a capella i l’altar es troba a vint metres de profunditat, després de baixar per una àmplia escala. La imatge de nostra Senyora de la Cova Santa és un baix relleu d’algeps de vint centímetres. La tradició atribueix l’original, destruïda el 1936, a Bonifaci Ferrer (1350-1417) –germà de sant Vicent (1350-1419). La cova és motiu d’una de les grans romeries que encara se celebren al País, quan el mes de maig els alcublans caminen 12 km per a visitar-la.
- Església de sant Miquel Arcàngel, de 1789. Amb retaule del XV i una imatge de la Mare de Déu de Gràcia del XIV.
- Pou de la Cartoixa. Traslladat des de la cartoixa (on hi ha una reproducció) al centre de la població pel perill d'expoli.
- Col·lecció Museogràfica Cartuja de Valldecrist.
- Museu de l'oli. Allotjat en l'antiga almàssera La Hidràulica, fundada en 1927.
- Ermita de santa Bàrbara. Barroca, del segle XV.
- Ermita de la Puríssima Concepció.
- El Batà, s XVI. Edifici d’origen medieval dedicat pels monjos a la fabricació de teles i paper.
- El Molino de los Frailes. Segle XVII, construït per dur l’aigua al Batà.
- Les masies medievals de la Rodana, Randero, Fuente la Murta, Fuente de Rivas, Uñoz i Cuacalón. La de Pinar de San Juan és del segle XIX.
- Viaducte del Barranc de la Jarea que remunta el seu origen a l'Edat Mitjana.
- Viaducte de Sant Julià I
- Viaducte de Sant Julià II
- Viaducte de la Jarea
- Viaducte Santa María I
- Viaducte d'Alfàs
- Viaducte de la Cartoixa de Vall de Crist
- Aqüeducte de la Lósica
- Aqüeducte de la Jarea
- Aqüeducte d'Alfàs
- Aqüeducte de la Cartoixa de Vall de Crist
- Aqüeducte L'Arc Llíria
- Parts importants de trinxeres de la Guerra Civil. Les àrees abasten diversos quilòmetres, i per això des del govern municipal s'han posat en contacte amb diverses organitzacions, com ara l'Associació per a la recuperació de la Memória Histórica de l'Alt Palància o la Federació Valenciana de municipis i províncies, amb l'objectiu de declarar totes les zones Béns de Rellevància Local.
La
gastronomia és la típica dels pobles d’interior i es basa en els productes de
la terra. Cal destacar-ne l’olla de poble, carns, embotits, patatas a lo
pobre, la torta malhecha, i dolços artesanals i les fruites del terreny per
acabar un bon dinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada