Situada
a la zona meridional de l'Aitana i regada pel riu de Sella, conté paratges com
ara el Penyal del Diví; l'Alt de Planes, el barranc de Tagarina, les fonts de
l'Alfafara, de l'Arc (amb pintures rupestres datades entre 4.000 i 6.000 anys)
i Major on acampar, practicar el senderisme, el cicloturisme o l'escalada,
precisament el barranc de l'Arc és un dels llocs més adients d'aquestes
contrades per practicar aquest darrer esport en hivern.
Com ja s'ha dit, a la Font
de l'Arc hi ha pintures rupestres d'entre 4.000 i 6.000 anys d'antiguitat;
també es coneix algun assentament iber, però el que és clar és que el seu
origen es remunta a l'establiment d'una fortalesa musulmana que tingué certa
importància; va constituir un important nucli de moriscs dependent de
Cocentaina. En l'any 1609, abans de la seua expulsió, estava integrada per 115
cases que romangueren absolutament buides i el lloc despoblat per la maleïda
mida de Felip III (1578-1621). Fou
repoblada amb mallorquins a instàncies del senyor territorial, la qual
jurisdicció fou exercida pels Calatayud. El segle XVIII va pertànyer als comtes
de Cirat. La seua església va estar annexa a la de Finestrat fins l'any 1574,
en què es va erigir en parròquia independent. El nombre d'habitants va
disminuir dràsticament al llarg del passat segle a causa de l'emigració envers
la costa.
Població d'economia
tradicionalment agrícola, sofreix els embats del turisme en forma
d'insostenible desenvolupament urbanístic a causa de la proximitat al monstruós
nucli turístic veí: Benidorm.
També abasta importància en la seua economia el turisme rural. S'hi mantenen
uns quants tallers de ceràmica artesanal.
La
ubicació del poble, penjat entre dos barrancs, amb carrers rosts i estrets
coronats per l'ermita de Santa Bàrbara (BIC) i el Castell homònim ens regala
una estampa impagable.
Altres edificis interessants són:
- Església de Santa Anna, del segle XVI amb importants retaule i campanar.
- Palau i Torre de la Baronia.
- Vell Molí.
- Llavaner municipal.
- Pont Vell
- Cementeri Vell.
Del
patrimoni immaterial cal esmentar la llegenda del Tresor del Divi, de què hi ha
diverses versions, associades a històries dels moros, però totes coincideixen
en el fet que a Sella hi havia amagats molt or. Pareix ser que a banda de la
part de llegenda pot ser hi haja part de veritat i que en algun moment a la
Cova del Diví s'hi trobara un tresor que bé podria provenir de l'Edat del
Bronze o dels ibers i que fou descobert per un tal "agüelo Giner", la
qual família visqué uns anys d'esplendor econòmica i social que desaparegué amb
la seua mort, per raons de la mala administració dels hereus.
Els
dinars dels sellards són els típics de la zona: arròs amb fesols i penques, fasedures,
borra de melva o coques de pebrera amb tomaca complementats per bona varietat
de dolços.
Més
informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada