Municipi integrat en la Vall dels Alcalans amb un magnífic entorn natural, en què destaquen les serres de Martès i de l’Ave.
Real fou una alqueria
musulmana que el 1240 fou donada a Eximén
de Tovià. El 1347 passà a Roderic
Sanç i el 1616 Felip III
(1578-1621) concedí el comtat a Lluís
Pérez Zapata. lloc de moriscs, despoblat el 1609, el 1646 tenia 24 cases. segons
Cavanilles (1745-1804) el 1795
produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes.
La seua
economia és mixta: secà (vinya, oliva i garrofer) i regadiu (taronger,
fonamentalment). Té alguna importància la producció vinícola i l’avicultura.
L'únic monument de què tenim coneixement és l'església de Sant Pere
Apòstol, del segle XVIII.
Com a curiositat comentarem que Real de Montroi crema falles però amb la
particularitat que ho fa una setmana abans que la resta de pobles i ciutats que
també ho fan; de manera que és la primera localitat en celebrar l'arribada de
la primavera amb el ritus del foc.
Més
informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada