L'Alcúdia de Crespins (La Costera)

Situada en la vora esquerra del riu Canyoles, a l'entrada de la vall de Montesa, a la falda sud de la Serra d'Énguera i enfront de la Serra Grossa. L'altura principal és el Penyal de la Frontera (265 m.). El terme està regat pel riu Els Sants, anomenat així per tindre el seu naixement junt a una antiga ermita dedicada a Sant Abdó i Sant Senent, els Sants de la Pedra.

La Llosa (La Plana Baixa)

El terme se situa en la franja meridional costera de La Plana; compta amb un quilòmetre de platja, la pineda del mont Mitgero i les fonts del Carcau, la Fonteta i la Redona. La majoria del sòl està dedicat al conreu del taronger. Hi ha dos nuclis de població, La Llosa i Casablanca.

Rossell (El Baix Maestrat)

La superfície municipal s'escampa entre la muntanya (Penya de Bel, 1.050 m ) i el pla meridional, regada pel riu de la Sènia --frontera natural entre el País Valencià i el Principat--, el Cérvol i els barrancs de Requena, Sotarràina, de les Tones i de l'Ullastre i presenten com a paratges més cridaners la Font de Baix i la Cova de les Bruixes entre altres moltes possibles excursions. Per a aprofitar les possibilitats paisatgístiques del terme s'ha dissenyat la Ruta dels Miradors, que permet observar tots els accidents geogràfics dels voltants.

Orxeta (La Marina Baixa)

Situat en la vall d'Orxeta, que s'escampa des de la serra homònima (671 metres) fins al riu Sella, el terme municipal està solcat pel riu Amadòrio, o de la Vila, i els barrancs del Realet i Querència; els llocs més adients per fer excursions són l'embassament d'Amadòrio, el Castellet, la Cova de la Serra o l'Estret. La població es reparteix entre tres nuclis de població: el poble, la urbanització Belle Orxeta i la Foia de la Senyora.

Algorfa (El Baix Segura)

En època musulmana era una alqueria que depenia del castell de Montemar. Passà a ser propietat de l'orde de Santiago quan, el 1272, es va realitzar el repartiment de les terres d' Oriola posterior a la conquesta cristiana. El 1328 hom concedeix privilegi als naturals del Regne de València en què es concedia jurisdicció menor, el qual privilegi s'acabà amb l'abolició dels Furs pel Decret de Nova Planta.

Vallat (L'Alt Millars)

El xicotet terme està solcat pel Millars i el seu afluent Vilafermosa, els quals li donen la bellesa paisatgística que suposen les seues riberes on trobem el pou de Vidal, el de la Roca del Molí, amb zona de bany, la penya Negra, la font de la Salut, la de Ramírez o la de la Casa de la Senyora entre d'altres. A la muntanya del Cerro hi ha les restes d'una antiga mina de marbre ja en desús. També posseeix una bona xarxa de senders.

Albalat dels Tarongers (El Camp de Morvedre)

També coneguda com Albalat de Segart, se situa en una esplanada, al marge esquerre del riu Palància, que creua el terme. Les altures principals són: El Garbí (593 metres), la Mola de Segart (565 metres), la Muntanya Redona o Montalt (427 metres) i altres com el Pic de l'Àguila, Cavall, Saler, Gitano, Palmerar, Buitrera, Cabeç Bord, etc.

Argeleta (L'Alt Millars)

Poble de parla castellana, el terme del qual està poblat de pins i alzines en la seua major part, encara que els incendis soferts en la dècada dels 90 deixaren la seua empremta en el paisatge; la resta del terreny està ocupat pels cultius de secà, pràcticament abandonats, i una xicoteta porció, al costat del riu Argeleta (o Vilafermosa), dedicada als cítrics. A banda del riu, que és el centre turístic del municipi, hi ha nombroses fonts com ara la de Los Ignacios que naix entre enormes roques i desaigua al riu; la Sima de la Muela, de gran profunditat; coves com la de Pons, la del Cabezo i Avenc Simba i gran quantitat de senders perfectament senyalitzats per a perdre's per la natura.

Castell de Villamalefa (L'Alt MIllars)

Poble de parla castellana, amb un terme molt muntanyós que compta amb diferents paratges dignes d'esment com ara l'aldea de Cedraman, on va nàixer un fill d'Abu Zayd (¿?-1269), el riu Vilafermosa, les fonts de sant Joan, de Picas, de la Tosca, d'Olmos i del Morron i la cascada el Chorrador. Els seus habitants viuen disseminats en els següents nuclis de població: Benachera, Castillo de Villamalefa, Cedraman, El Colladillo), La Granella , Mas-Quemado, Masia de Adelantado, Masia de la Loma , Masia de Montolio, Masia de Negre, Masia de Roque Chiva, Masia de Royo, Masia del Pozo i Masia del Prado.

Vallés (La Costera)

El diminut terme està regat pel Canyoles i el seu relleu no té accidents rellevants.

Alqueria d'origen musulmà en què va plantar el seu campament durant els anys 1243 i 1244 Jaume I (1208-1276) i des d'on organitzava les seues incursions per aquestes contrades. Incorporada al regne cristià en aquelles dates, no existeix, però, document algú fins el morabatí de 1421 en què ja apareix citat com a Vallés.

Olocau del Rei (Els Ports)

El terme forma un conjunt en què s'alternen els erms i elevats cims solitaris com ara l'Olocau (1.203 m), el Manzanera (1.282 m) o el Roio (1.159 m) on nidifiquen rapinyaires i d'altres aus; com a paratges dignes d'esment hi ha els barrancs de la Tejeria, dels Xorros; de la Rambla i de la Rambleta, i el riu Cantavella.

La Llosa de Ranes (La Costera)

La Llosa neix d'una antiga alqueria musulmana que tingué mesquita i banys. Jaume I (1208-1276) el 1248 repartí terres donant origen a la població cristiana. El 1520 el cavaller Joan Sanz, vigent propietari del lloc, va vendre-la a veïns de Xàtiva i de la mateixa Llosa.

Iàtova (La Foia de Bunyol)

El poble se situa a la major altura de tots els de la Foia. Al seu terme hi ha el Motrotón, muntanya emblemàtica, el Martés (1.085 m), l'embassament de Forata, el naixement del riu Juanes, Tabarla (paratge natural en el  Magre) i la cova de Las Palomas, cascada d'uns 20 metres de caiguda, que forma una “piscina” natural apta per al bany.

Atzeneta del Maestrat (L'Alt Maestrat)

El terme municipal compta amb els cims de la Nevera (1.195 m), i el Tossal (768 m) com a majors altures. Hi ha la Cova Oscura, paratge natural.

De documentat origen àrab, encara que s'han trobat deixalles de l'Edat del Bronze, i també ceràmica ibera al voltant del Castell. El topònim deriva del seu primer senyor àrab, Zanet, i la seua tribu barbaresca, Az Zanata. Després de la conquesta fou donada per Jaume I (1208-1276) a Balasc d'Alagón (1190-1239) l'11 de maig de 1235, formant part del castell de Culla.

Tírig (L'Alt Maestrat)

El paratge més conegut és el barranc de la Valltorta on trobem prou mostres de l'Art Rupestre Llevantí (Patrimoni de la Humanitat): les Coves del Civil, dels Cavalls, de Centelles o del Puntal són un bon testimoni; el barranc també ens donarà a conèixer la forma de vida i l'arquitectura rural d'aquestes contrades: sènies, masos i barraques encara s'hi poden trobar arreu, a l'igual que les tan característiques de construccions de pedra en sec.

Terrateig (La Vall d'Albaida)

La màxima altitud és el pujol de Sant Jaume (579m) i els paratges més coneguts: el Pla de les Fontetes, el Naixement de Vidal, la Font de la Nevera i la del Llop.

Herbers (Els Ports)

També anomenat Herbés Jussans per a diferenciar-lo d'Herbeset o "Herbés Sobirans" (aldea de Morella). Els 28,2 km2 que abraça el terme municipal són força muntanyosos, regats pel Tastavins, aquí anomenat Barranc d'Escalona, i presenten paratges com ara la muntanya de la Tossa (1.101 m), la carretera a Morella, la Mola d'Andreu, la Coveta Fosca, el salt d'aigua el Botador o la font dels Ulls de Pitarch, amb aigües beneficioses per al ronyó.

Petrés (El Camp de Morvedre)

El diminut terme s'estén al costat del Palància entre les muntanyes Ponera i Rodana.

Els inicis d’aquest poblat es remunten a l’època romana, quedant vestigis d’algunes “viles” (vila d’aristòcrates romans que volien viure fora de la ciutat), ceràmiques i  làpides funeràries amb inscripcions llatines que evidencien un xicotet assentament. L'actual població té el seu origen en una alqueria musulmana, que segurament figura amb altre nom en el Llibre del Repartiment.

Algímia d'Almonesir (L'Alt Palància)

També coneguda com Algímia de Monesil. Al terme, immers en la Serra d'Espadà, hi ha abundants masses boscoses d'alzines, sureres i pins, i nombrosos paratges ideals per a l'esbargiment com ara La Nevera, el pont de l'Alfàndiga, la font de Donace, la d'Alcodori i moltes més; els pics de la Ràpita (1.105 m ) i d'Espadà (1.083 m). Per als espeleòlegs hi ha la Cova de l'Estuc, meravella de la naturalesa, digna de visitar. Amb una profunditat de 20 metres, compta amb una gran sala d'estalagmites i estalactites, i amb una xicoteta sala anomenada Sagristia de difícil accessibilitat.

Torís (La Ribera Alta)

Arrecerat a la ribera del Magre el terme, amb una superfície ondulada, presenta cims que si fa no fa voregen els 300 metres d'altitud com ara les serres del Castellet, del Canyamar, del Portell, la muntanya del Calahuet o els Molets.

Teulada (La Marina Alta)

Els majors atractius paisatgístics els constitueixen les platges però també paga la pena conèixer la Cova de la Cendra o passejar per la partida de Benimeit on encara es conserven riu-raus.

Novetlè (La Costera)

Després de l'ocupació cristiana els Tallada, cavallers catalans establerts a Xàtiva, compraren una propietat agrícola a un moro nomenat Albisinia i la batejaren Alqueria de Tallada; a poc a poc es va anar construint en dit lloc un nucli de cases, naixent d'aquesta manera el lloc de Novetlè, poblat per mudèjars. El 1534 es va erigir una rectoria de moriscs per desmembrar-se de Xàtiva. El 1527 comptava amb 20 famílies morisques i el 1602 amb 38. Després de l'expulsió dels moriscs, el 1609, va ser repoblada per diversos veïns de Xàtiva, malgrat la qual cosa el 1646 encara no abastava les trenta famílies. El terratrèmol del 1748, el mateix que va afonar el castell de Montesa, danyà seriosament l'església parroquial.

Venta del Moro (La Plana d'Utiel-Requena)

És fàcil de suposar que la toponímia del lloc es corresponga amb el fet que en el camí de Castella a València hi haguera alguna venta regentada per un moro. La població es troba molt dispersa ja que s'ubica tant al poble com als nuclis de Jaraguas, Casas de Pradas, Las Monjas, Los Marcos, Casas de Moya i Casas del Rey. La major bellesa paisatgística la trobem en les riberes del Cabriol --que fan frontera, durant més de 50 km entre el País Valencià i Castella--: Les Gorges, los Cuchillos de la Fonseca, Los Cárceles, etc. Una altra important aportació hídrica és la rambla Albosa i les seues tributàries: Salada, Encaños, Bullana, Varejo, etc. Hi trobarem també a l'extens territori prou fonts: Amparo, Zorra, Desmayos, Chacó i moltes més. Des del poble ixen rutes i senders cap a les gorges del Cabriol i la vall de la Fonseca. També compta amb un ampli catàleg d'arbres monumentals.

Catral (El Baix Segura)

El seu terme és absolutament pla, regat per la Sèquia Major de Catral i diferents assarbs com ara La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Fondo, considerat la segona zona humida en importància del País Valencià, amb una superfície de 2.387 hectàrees¸ va ser declarat Paratge Natural Protegit el 1988 i Parc Natural el 1994.