dijous, 19 de maig de 2016

Alcalà de Xivert (El Baix Maestrat)


Alcalà de Xivert, és una població situada, en plena serra d'Irta; fet que proporciona la possibilitat de realitzar excursions o de fer senderisme. En una d’eixes rutes, el senderista caminarà per l'espina dorsal de la serra i gaudirà de magnífiques panoràmiques del Mediterrani; passejarà per una zona verge amb importantíssims vestigis històrics: des de l'ermita barroca fins a la torre de guaita de l'Edat Mitjana. Amb més de 10 kilòmetres de costa, la població es distribueix en diferents nuclis urbans: el casc urbà pròpiament dit i, al llarg de tota la costa, Capicorb, Les Fonts i, destacadament, Alcossebre, pedania amb una gran atracció turística.

Amb la conquesta l'orde del Temple organitzà el territori de la batlia de Xivert amb la concessió,el 1234, de carta pobla a la població musulmana i als nous assentaments cristians d'Alcalà (1250); Alcossebre (1260), Almedíxer i Castellnou (1261). D'entre elles aviat destacarà Alcalà, que es convertirà en cap de l’encomanda. Extingits els templers, la nova orde de Montesa, la incorporarà al Maestrat. En època moderna una sèrie d'atacs vingueren a caure sobre la població: la moreria de Xivert va ser saquejada per Estellés el 1521; el 1547 un atac de pirates barbarescs fou rebutjat pels veïns de la mateixa manera que un altre a la torre guaita de Capicorb el 1586. Una vegada afegida l'Encomanda a la Corona (1592), i després de l'expulsió dels moriscos, s'intentà repoblar Xivert, la qual cosa va fracassar, i s'hagué d'afegir aquest, junt amb Polpís, a Alcalà el 1632. Alcossebre va ser incorporat el 1663. El segle XVIII, amb la millora de la situació socio-econòmica, es va emprendre la reforma del temple parroquial, que més tard serà substituït per l'actual. Al segle XIX es va produir la segregació de Santa Magdalena de Polpís (parròquia el 1849, ajuntament el 1842) i el gran creixement de la població que va passar dels 800 veïns en temps de Cavanilles (1745-1804), als gairebé 6.000 de 1900. En aquest segle donà capitosts a la causa carlina, (d'entre els quals destaca en la tercera guerra, Pasqual Cucalà) raó per la qual va ser durament reprimida la vila, a ran de la victòria liberal.
En el segle passat, a causa dels desastres de la guerra civil, es va veure sumida en el marasme econòmic, propiciat, a més a més, per l’agricultura de secà, situació modificada sensiblement els últims anys per l'extensió del regadiu i el turisme a la costa d'Alcossebre (front a la qual es troba l'illot nomenat El Penyal del Moro) i Capicorb.



La peça arquitectònica més important és sense dubte l’església de Sant Joan Baptista (1736-1766) i el seu campanar octogonal exempt (1784-1803), que, amb 68 m. d’alçària, és el més alt del País Valencià. Tots dos constitueixen una de les millors mostres del barroc valencià. En un principi el campanar estava rematat per la imatge d’un àngel, el qual va socarrar-se en un incendi ocorregut en 1886. Anys després, en 1901, va substituir-se la figura de l’àngel per la de Sant Joan, treball que va ser realitzat per un equilibrista contractat a l’efecte. 



Altres edificis notables són:
  • La fortalesa àrab de Xivert, les quals muralles de circumval·lació del casc urbà (s.X-XII) acullen l'obra dels Templers (segle XIII).
  • Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats
  • Ermita de Sant Antoni. A Capicorb.
  • Ermita de Sant Benet i Santa Llúcia.
  • Església d’Alcossebre.
  • Torre de Capicorb.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada