dilluns, 23 de maig de 2016

Carlet (La Ribera Alta)


De l’àrab Qualaet que significava, "castell" o "plaça fort". El terme, gairebé pla, se situa en la subcomarca de la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d’escàs cabdal però fortes avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal, i la rambla la Parra. La població es reparteix entre els nuclis de població de Carlet i d’Ausiàs March.

Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundació musulmana, s’han trobat alguns atifells del Paleolític i del Neolític a La Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca i dels romans hi ha les deixalles d’una possible vil·la rústica en la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet. La primera menció després de la conquesta és del 5 de juny 1238, al Llibre de Repartiment, en aqueixa data el castell i la vila de Carlet van ser donats a Pere de Montagut, qui atorgà carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i delegà en Joan de Campolo, rector de l’església de sant Andreu de València, el repoblament amb cristians de les alqueries; a la mort del cavaller Montagut heretà el lloc el seu fill, Pelegrí de Montagut. El 23 de desembre del 1329, el rei Alfons IV (1299-1336) va concedir al senyor la meitat de les penes i el coneixement de les causes criminals, excepte les condemnes a mort i a mutilació de membres. En 1348 passà a la família Vilanova i s’independitzà d’Alzira amb el títol de vila. El 1374, Vidal de Vilanova, casat amb Elvira de Montagut, vengué Carlet als jurats de València i aquests, el 1375, a Gonzalo de Castellví. En 1393 Joan I (1350-1396) donà en fiança a Ferrer de Canet la suprema jurisdicció de Carlet, la qual, no obstant, l’obtingué posteriorment la família Castellví. En 1520 Carlet posseïa dues cartes pobles: una per a mudèjars i una altra per a cristians, i el 1610 desprès de l'expulsió dels moriscs es va donar una més per als nous pobladors; en les del 1520 ja ostenta la suprema jurisdicció, regalies, drets (host, cavalcada, morabatí), el terç delme i el pagament de rendes emfitèutiques personals com ara el cultiu de terra, els mudèjars pagaven també drets de tipus musulmà com alcendia, alfarda i alfatera. En temps de les Germanies, els agermanats de Carlet assaltaren i saquejaren el castell dels Castellví, nogensmenys, els musulmans, amb condicions vassallàtiques més oneroses, es mantingueren fidels al senyor i la població cristiana als agermanats. En 1604 es creà el comtat de Carlet a favor de Jordi de Castellví i López de Mendoza. En la carta de població del 1610 les condicions eren similars encara que s'eliminaren els drets musulmans, la supressió dels serveis personals i la reducció de la partició de fruits en l'oli, i el poble quedava dividit en dos: Antic i Nou, cadascú amb ajuntament propi que es renovava anualment. El segle XVII estigué marcat pels continus enfrontaments dels vassalls amb el senyor per les traves d’aquest a la comercialització dels productes; en 1801 un avalot popular acabà amb el saqueig del palau del comte. El 1805 els veïns i l’Ajuntament demanaren la incorporació a la Corona. En 1812, durant la guerra contra els francesos, el convent de la vila fou saquejat per les tropes invasores. El 19 de juny de 1872 un terratrèmol causa importants destrosses en el poble que, aqueix mateix any es va proveir de fonts públiques. En 1891 es va derruir el palau comtal per eixamplar alguns carrers. En 1894 el ferrocarril arribà a Carlet amb les importants conseqüències que se’n derivaren. El 9 d’agost de 1926, a ran d’una visita del dictador Primo de Rivera (1873-1930), el municipi abastà el títol de ciutat. En 1957 una riuada assolà la població; En 1970 es va demolir l’antic convent i en el seu lloc s’aixecà el nou ajuntament.

L’economia de Carlet és bàsicament agrària i el conreu més estès són els cítrics. Compta també amb un polígon industrial on hi ha fàbriques dedicades a la comercialització dels productes agrícoles, fusteria metàl·lica, productes per a la llar, etc.



Al llarg del carrers Sant Bernat, Major, Reixes, Faltoses i de la plaça Major trobem edificis d’interès i de la resta del patrimoni parlem tot seguit:


  • Església de l’Assumpció. Dividida en dues plantes de què la baixa era l’antic convent de dominics. La façana fou restaurada en 2002.
  • Ermita de sant Bernat. De 1766. S’hi celebra una romeria anualment.
  • Parc Escolar, mot popular, del col·legi Juan Vicente Mora. Eclèctic, de 1926.
  • Residència La Llum. Antic Hospital. De planta anterior, fou reconstruït en 1910 en estil neoclàssic.
  • Estació del Ferrocarril. Eclèctica, 1925.
  • Els Pinets. Antics dipòsits d’aigua. De 1927.
  • Mercat Municipal. Construït per Marià Peset (1896-1968) en 1930 en estil art-decó.
  • Teatre Giner. Aixecat en 1912 sobre una antiga fàbrica de vins.
  • Teatre El Siglo. Recreació a menor escala del Teatre Principal de València. Inaugurat el 2 de febrer de 1889 i referent des d’aleshores en la cultura i en l’oci carletí. Actualment és propietat municipal.
  • Durant el procés de millora dels accessos al cementeri municipal, realitzats en 2016, aparegueren les restes de la que podria ser l’església que hi hagué a la plaça Major i que fou derruïda en la Guerra Civil. Aquestes peces, degudament catalogades, podrien constituir l’embrió del Museu Etnològic que amb motiu del 90è aniversari de la concessió del títol de ciutat s’hi pensa inaugurar.



Fidel a la tradició musical valenciana Carlet compta amb dues bandes de música: L’Artística i La Unión Musical, i una Coral Polifònica. S’ha d’esmentar la important tasca que fa l'Associació Cultural "El Trencall", que treballa en la recuperació del folklore carletí.

Dels menjars, esmentarem, com no, els arrossos de tota mena, la “sardinà” i la rosca amb all.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada