dilluns, 11 de juliol de 2016

Agost (L'Alacantí)


Es troba en la zona més oriental de la comarca, al sud de la serra del Ventós (905 m); el relleu es veu solcat pels barrancs de l'Arc i de Berlandí.
El nucli més antic es distribueix per la part més alta del turó que ocupa i sembla ser d’època ibera. De fet, del segle VI aC són les esfinxs d’’Agost, trobades en 1893. Una d’elles està exposada al Museu Arqueològic Nacional de Madrid i l’altra al Museu del Louvre de París. També hi ha jaciments d’època romana. Possiblement va pertànyer al regne de Teodomir (?-743), però fou amb la dominació àrab quan abastà certa entitat, gràcies als jaciments d’argila que, passat el temps, donaren lloc a una important artesania terrissera. Amb la conquesta cristiana romangué integrat en el regne de Castella, baix el regnat de Ferran III. Posteriorment, en 1296,amb Jaume II (1267-1327) va quedar definitivament adscrit al de València. El 1681 passà a propietat dels cavallers de Vallebrera. Va segregar-se d'Alacant, al qual terme pertanyia des de 1252, a finals del s XVIII.
Antonio Gómez~commonswiki - Treball propi
Existeix una forta tradició terrissera i són famoses les seues botiges, cànters, etc. Esta artesania i les fàbriques de rajoles juntament amb l’agricultura, vinya, especialitzada en raïm de taula, sobre tot; ametlers i hortalisses són la base de l’economia.
Es pot visitar el poble seguint la ruta de la Cantereria, itinerari urbà que recorre els llocs emblemàtics que guarden relació amb l'activitat canterera de què hem parlat. Monumentalment, hi trobarem:

  • Església de sant Pere apòstol, del s XVIII.
  • Un llenç de la muralla, que és l’únic part que s’hi conserva en condicions, del castell d’Agost. Hi ha algunes deixalles més, disseminades per les construccions de la població.
  • Restes del castell de la Murta, a 7 km del poble. Absolutament en ruïnes, el que roman no permet més que fer-se una idea de les seues dimensions. Fou una fortalesa de gran importància durant els avalots musulmans posteriors a la conquesta castellana.
  • Ermita de santa Justa i Santa Rufina, de les primeries del XIX.
  • Ermita de sant Pere, junt al castell.
  • L'Arc, aqüeducte d’origen àrab.
  • Museu de Cantereria, fundat en 1981, en una antiga terrisseria.

La gastronomia és basa en els productes del camp i és contundent. Hi destaquen els gaspatxos amb nyora, l'arròs amb caragols, miques, borreta de bacallà; coques de sardina i de ceba. Sens oblidar-se del seu exquisit raïm de taula, de la denominació d'origen Uva de Mesa Embolsada del Vinalopó.


Entre les moltes tradicions destaquem el Dia de la Vella. Se celebra el 25 de març i és festa local. És una tradició molt antiga i consisteix bàsicament en instal·lar en la porta de casa i en els col·legis, diferents ninots o “velles”, els quals representen escenes i costums del poble.

Quant a l’afició musical agostina ens podem fer una idea si atenem a festes com Les danses del Rei Moro, que se celebren l’última setmana de l’any. Són un costum que encara perdura amb un gran arrelament entre la població. S’acompanyen amb la dolçaina i el tabalet i són moltes les parelles de joves que participen com a dansaires. Precisament de dolçainers ha segut Agost un gran bressol. La dolçaina en Agost és generalment una tradició que passa de generació en generació com ho demostra entre uns altres la família de dolçainers “Els Conills”. S’hi conserva, en mans d’un particular, una dolçaina que té més de 250 anys. A més, Agost compta amb dos bandes de música: el Centre Artístic Cultural ‘Verge de la Pau’ i la Societat Filharmònica Unión Musical; de bandes de música parlant, direm que anualment s’hi celebra el Certamen de Música Festera, amb participació de bandes d’arreu del País Valencià.



Antonio Gómez~commonswiki - Treball propi

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada