Llutxent (La Vall d'Albaida)

Senderisme, passejades amb bicicleta, espeleologia, observació de la flora i fauna són les activitats de què podem fruir en els 39,1 km 2 que abraça el terme des dels contraforts de la Marxuquera fins al barranc de Xetà; els llocs més recomanables per visitar són les fonts del Rafal i de la Figuera; les coves Catalana, Simarro, Fonda, del Sender, del Rafal, dels Gregoris, Covarxò, Saranyana, Meravelles, Negra i algunes més i, especialment el Surar ––declarat Paratge Natural el 4 de març de 2005–– que a penes ha sofert intervenció humana, de recomanable visita per la seua riquesa botànica i faunística amb una importantíssima sureda; per als caminants i els ciclistes hi ha 4 rutes, la del Castell de Xiu , la de la Font del Rafal, la del Surar i la del Puig Agut.

Repoblat per Jaume I (1208-1276) en 1255 amb famílies catalanes i aragoneses, el fill natural del monarca, Pere Fernández d'Híjar va exercir la jurisdicció sobre el lloc. En 1276 fou escenari de combats entre les tropes del rei i les dels moros esvalotats; al 1278, Pere III (1240-1285) constituí la baronia de Llutxent, formada pels llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet; a mitjan segle XIV, Pere IV (1319-1387) vengué Llutxent a Olfo de Pròxita; el 1487 la baronia passà als Maça de Linaça i, posteriorment, als Lladró de Vilanova, barons de Castalla. En 1520 els veïns resistiren l'atac dels agermanats. El 1574 es va fer càrrec de la baronia Pere Maça Lladró, marquès de Terranova i primer duc de Mandas, títols que s'incorporarien al marquesat de Dosaigües en el qual senyoriu romangué fins l'abolició dels mateixos, en el XIX. A mitjan segle XVII les rendes senyorials descansaven en els censos emfitèutics en diners, regalies i terç delme.

L'economia radica bàsicament en l'agricultura, abans exclusivament de secà, i que a hores d’ara produeix albercoc, pruna, oliva, ametla, meló d'Alger, maduixa i, més recentment, taronja.

Parlem tot seguit del patrimoni llutxentí:

• El Palau Castell. Aixecat entre el XV-XVI pels Pròxita. Després de passar per diversos propietaris particulars és propietat municipal des de 1994.
• El Convent. Erigit pels dominics en 1422, sobre una ermita de 1335, fou la primera Universitat valenciana (Estudi General en Arts i Teologia). Ha sofert diverses modificacions i afegits, un d'ells:
• La seua conversió en Monestir del Corpus Christi, del segle XVII en estil gòtic. Des de fa dues dècades s’inverteix en la seua recuperació. Hi ha una garrofera de grans dimensions i 200 anys d'edat.
• Castell de Xiu. Islàmic. Abandonat després de l'expulsió dels moriscs manté encara una majestuosa estampa, però necessita intervenció.
• Església de l'Assumpció. Del segle XIX, amb campanar de 1925, parcialment restaurada pels desperfectes que va sofrir duramt la Guerra Civil.
• Ermita de la Verge de la Consolació. Construïda per Paula Rius i Gabriel Serra l'any 1773 a sobre d'una antiga ermita dedicada als sants Cosme i Damia. Te una singular arquitectura popular, més propia d'una casa de camp, solament la delata una xicoteta espadanya. En u dels seus murs hi ha un rellotge de sol.
• La Costa, camí empedrat realitzat en 1580 que unia el convent amb la parròquia i que s'utilitzava en romeries.
• Parc del Llaurador. On hi ha un edifici social que s'utilitza per les diverses associacions llutxentines.
• La Font. Al bell mig de la plaça del mateix nom.

La cuina, típicament mediterrània, inclou com a ingredient principal l'arròs: paella, cassola al forn o caldós amb fesols i naps; també hi ha un bon mostrari de dolços: la fabiola, el bescuit, els pastissets d'aiguardent i sagí, bollos, farinetes i miques i les coques de dacsa, les de sant Maties o les de tomaca i pebre de sant Domènec.