dilluns, 18 de juliol de 2016

Benicarló (El Baix Maestrat)

Columbusalbus. Treball propi
El terme se situa en una planura amb accidents orogràfics d’escàs relleu, com ara el Puig (166 m.), al límit nord del terme, i la Tossa (168 m.). Els rius del terme tenen una trajectòria perpendicular a la costa: l'Aiguaoliva al nord, la rambla de Cervera (riu Sec), pel centre, i la d'Alcalà (Barranquet) al sud. Quant a les platges cal destacar la del Morrongo, la Mar Xica i la Caracola.

Columbusalbus. Treball propi
Tant El Puig de la Nau com La Tossa són importants jaciments prehistòrics que abasten des del Bronze fins la primera època cristiana i que tenen la seua esplendor en els segles V i VI aC. i evidencien els orígens ibers de Benicarló —o, popularment, Binicarló—. Hi ha autors que la identifiquen amb l’Hystria (país de vinyes) grega. El Beni-Gazló o Bani-Gazlun musulmà és una alqueria de Peníscola, conquistada abans de 1236; 30 pobladors obtenen carta pobla el 14 de juny d’eixe any a fur de Saragossa —en terme i jurisdicció del castell de Peníscola—. El lloc, aleshores, passa a denominar-se Benigazlum o Benicastló. El 16 d’agost de 1246 se li concedeix l’explotació d'una ferreria i d’un forn de coure pa. El 1294 passà a pertànyer a l’orde del Temple i el 1319 a la de Montesa, en el qual moment s’inicia una etapa de creixement econòmic i social sense precedents fins aleshores. L'any 1326 mitjançant l’expedició de la Carta del Bovalar s’amplià el terme. En 1359 s’independitzà de Peníscola. El 1370 Pere el Cerimoniós (1319-1387) va concedir-li el dret d’embarcar i desembarcar mercaderies des de les seues platges sense contribució ni pagaments. 
El 12 de juliol de 1490 Ferran el Catòlic (1452-1516) eximeix Benicarló de contribuir a Peníscola. Durant les Germanies la població va ser lleial al rei i a l’orde de Montesa, per la qual cosa fou assetjada pels agermanats el 1521. Aquesta fidelitat els va servir per assolir el títol de vila —20 d’octubre de 1523— i altres privilegis sobre importació de blat i celebració de la fira anual per sant Bartomeu. En 1556 va ser assaltada pels turcs. A mitjan segle XVII Benicarló, com altres pobles valencians, va sofrir els efectes de l’epidèmia de pesta bubònica que va ocasionar més de 500 morts. La crisi s’accentuà amb una que va assolar els camps destruint la majoria de les vinyes. Els inicis del segle següent vingueren marcats per la guerra de Successió, en la que la vila es va retre al general d’Asfeld (1706). En la guerra del Francès va resistir els atacs de Suchet (1770-1826), el14 d’agost de 1810, i va participar activament en la formació de guerrilles. En les guerres carlines va ser assaltada per Serrador en 1835 i 1837 i per Cabrera, el 23 de gener de l'any 1838, en una sagnant batalla. En el XIX la producció del vi Carlon que s’exportava, sobre tot a l’Argentina, donà una empenta important a l’economia local, ja que, per atendre l’enorme moviment, l'any 1883 es va formar la Companyia del Port, les obres de la qual van començar el 1886. A principis del XX la fil·loxera acabà amb el conreu de la vinya. El 22 d’octubre de 1926 Alfons XIII atorgà el títol de ciutat: "Volent donar una prova de la meua Reial estima a la Vila de Benicarló, Província de Castelló, pel desenvolupament de la seua indústria, agricultura i comerç i per la seua laboriositat i cultura, li concedeixo el Títol de Ciutat i al seu Ajuntament el tractament d’Il·lustríssim." A partir de 1930 s’inicia un creixement espectacular. Entre 1931 i 1944 es construeix l’actual port que completa el començat en el segle anterior. En la dècada dels anys seixanta Benicarló, a causa del turisme i de la indústria, es va convertir en centre receptor d’immigrants (per al període 1962-1967 la xifra ultrapassava els 350 per any). Des de finals del XVIII la línia demogràfica ha estat ascendent amb un lleu aturada per la crisi agrícola de principis del segle XX.

Columbusalbus. Treball propi

En agricultura preval el regadiu sobre el secà: cítrics, tomaques, enciam i el producte més afamat: la carxofa, amb Denominació d’Origen pròpia. La flota pesqueratambé té gran importància en l’economia benicarlanda, hi destaquen el mollet, el llucet, el polp, el rap, la palada i el llagostí. Quant a la indústria destaca el moble i les destil·leries d’essències químiques. També és important el sector comerç amb una variada oferta d’establiments tradicionals.

Quant a la part monumental destaca:

  • Església de Sant Bartomeu. Va començar a construir-se, sobre una de més antiga, el 25 de maig de 1724 i es va acabar el 9 d’octubre de 1743.
  • Edifici Gòtic. Segles XIV-XV. Fet servir fins el 1988 com a casa consistorial i restaurat posteriorment, actualment és un contenidor cultural municipal.
  • Casa del Marquès de Benicarló, del XVIII, amb una cuina de taulells de l’època.
  • La capella del Crist de la Mar o Església de Sant Pere es troba situada en les proximitats del Port i és popularment coneguda com l’ermita del Crist de la Mar.
  • Convent de Sant Francesc, construït cap al 1578.
  • Ermita de sant Gregori. De data desconeguda.
  • La Presó. Segle XV o principis del XVI.
  • Restes de les muralles i de la torre dels Màrtirs, torre de guaita en avançat estat de ruïna.
  • Museu Històric Arqueològic Municipal de Benicarló. Inaugurat el mes d’abril de 1982.
  • El poblat ibèric del Puig de la Nau, amb important necròpolis.
  • El poblat ibèric de la Tossa.
  • La necròpoli ibera del Bovalar.


Columbusalbus. Treball propi

De la seua gastronomia destaquen els productes de la terra: arrossos: a banda, rossejat, en paella; l’olla barrejada; els de la mar, que se subhasten cada dia al port: llagostí, calamar, sèpia, polpet, galera; la carn del Maestrat: conill al Maestrat i el cabrit al forn. Apartat a banda mereixen els dolços: pastissets de cabell d’àngel, de moniato, carquinyols, coc ràpid, coques de sant Antoni, etc.

La part festera ve representada, entre d’altres, per les Falles: s’hi planten 11 monuments; la de la carxofa, que se celebra al Gener, on es preparen degustacions populars de tot tipus de plats elaborats amb Carxofa de Benicarló.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a la Viquipèdia i són propietat de Columbusalbus. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada