diumenge, 19 de febrer de 2017

El Villar (Els Serrans)


Villar del Arzobispo (topònim oficial) és un municipi de parla castellana, farcida, però, de nombrosos catalanismes, que constitueix una parla de transició que ha estat objecte de detallats estudis.

La rambla del Villar és l'accident hidrogràfic més important juntament amb la de Mizquitillas i els barrancs de los Arenales i del Antigón. Per les muntanyes trobem els cims Castellar, San Roque, Cruz, Gordo i Cabras.



Treball propi d’Un valencià
Cal destacar el gran nombre de jaciments arqueològics ——investigats per l'historiador local  Vicente Llatas Burgos (1901-1980)—— amb deixalles romanes i ibèriques localitzades en el Puntal de Cambra, el Castillarejo, el Collado, el Singlo del Arco, la Torre i la Hoya. El mot Villar (conjunt de vil·les) té el seu origen en l'època romana i l'afegit de Benaduf, "el que toca el pandero", que completaria el seu primer nom: Villar de Benaduf, se'l proporcionaren els moros que hi establiren una xicoteta alqueria. Jaume I (1208-1276) va donar-la, inclosa en la Baronia d'Andilla, a Ferran Diaz en 1236, any de la conquesta cristiana. En 1300 va passar a la Baronia de Xulella i per extensió a la mitra de València, el qual arquebisbe va donar-la, mitjançant fur de València, a repoblar a cristians el 1324. El seu palau arquebisbal fou ofert a Carles I (1500-1558) com a allotjament per a curar les seues malalties. Eclesiàsticament va dependre de Xulella fins el 1575. El seu nom actual es deu al privilegi atorgat per Carles IV (1748-1819) que li autoritzava a portar el sobrenom del Arzobispo al temps que li atorgava el títol de Vila Reial. Els carlistes ocuparen la torre de l'església i el palau. Durant la guerra civil de 1936 tingué hospital de campanya, polvorí, refugis antiaeris i l’aeròdrom militar de la Llibertat, des del que partia l’aviació republicana per bombardejar el front de Terol.


Els vins de la Bodega Cooperativa abasten ja merescuda fama arreu del País i constitueixen la principal font de riquesa del poble, l’economia del qual es reforça amb el conreu del secà, i una mica de regadiu; l'apicultura, la ramaderia, a la baixa; i la mineria, molt contestada per l'enorme dany paisatgístic i ecològic que genera arreu de la comarca.


Una de les propostes turístiques que planteja la població dels Serrans és l'anomenada Ruta de la Petjada de l'Home, que condueix el visitant per diferents èpoques i llegats històrics enclavats en el seu ampli terme municipal. Quant a la part monumental, a banda d'algunes cases antigues que conserven el seu enreixat i les ceràmiques del XVIII, amb què foren ornamentades, hi ha l'església de la Mare de Déu de la Pau, renaixentista, del segle XVI, amb revestiment barroc, i el Palau Arquebisbal, aquest en un deplorable estat. De la resta del patrimoni, citarem:
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer. Segles XV-XVII.
  • Convent de Carmelites
  • Convent de Franciscanes.
  • Casa de los Cinteros. Casalot del XIX que allotja el Museu Etnològic.

No abandonarem El Villar sense recomanar les seues Carnestoltes que s'han erigit en cita obligatòria per als habitants, no sols dels Serrans sinó de les comarques veïnes, que omplin la vila en arribar cada any el més de febrer. Recuperades en 1981, després dels anys de prohibició de la dictadura, no han deixat de créixer i d’incorporar nous atractius. Aquell any un reduït grup de veïns va organitzar la desfilada de les botargues, després vingueren la desfilada de Carnaval, la cremà del Chinchoso, el soterrar de la Morca, el concurs de Murgues, etc.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada