dimecres, 15 de febrer de 2017

Espadella (L'Alt Millars)


Wikipedia. Treball propi de Columbusalbus
Municipi de parla castellana que presenta com a màximes altures la Penya Saganta (723 m), molt freqüentada pels escaladors, i el cim de Turís (656 m). Hi ha, entre d'altres, les fonts de Piqueta, Melig, Sastre i Sílvia; les coves de Corral Blanc, Negra i l'avenc de Saganta i diverses rutes on practicar el senderisme. El riu Millars i el seu afluent Espadella donen la nota refrescant.


D'origen musulmà, el rei moro Abú Zeyt —que s'havia convertit al cristianisme— va donar-li-la a l'arquebisbe de Tarragona. Després de la conquesta pertanyé a la baronia d'Arenós, concedida el 1242 a Ximén Pérez Tarazona; el 1355 la baronia passà —per matrimoni del primer duc, Alfons d'Aragó i Foix (1332-1412)– a la casa ducal de Gandia. El 1464 li fou confiscada a son nét Jaume, per avalotar-se contra Joan II (1398-1479); aleshores el rei va crear el ducat de Vilafermosa per a son fill Alfons i Espadella romangué inclosa en ell. Fou lloc de moriscs (85 cases el 1609) pertanyent a la fillola de la Vall d’Uixó.

Wikipedia. Treball propi de Columbusalbus

La deprimida economia local obliga els habitants d’Espadella a eixir a treballar als nuclis de població industrials propers, com ara Onda o Ribesalbes. El turisme rural i estacional ha donat en la dècada dels noranta un auge a la construcció i al sector serveis. L'agricultura, pràcticament abandonada, presenta cultius de cítrics, en la zona baixa, junt al Millars, que permet el reg.


Patrimonialment conserva:
  • Casa Abadia. Edifici del XVII que conserva el seu flaire gòtic. Actualment és la Casa Consistorial.
  • Església de la Degollació de sant Joan Baptista. Del segle XVII, amb campanar d'estil barroc valencià.
  • Ermites del Calvari i de sant Roc.
  • Castell. En la Penya Saganta. Es troba en estat de ruïna i tan sols es poden observar part de les muralles i de la torre.
  • Llavador municipal
  • Font de la Plaza de Arriba. recentment restaurada.


El plat típic és l’olla i la tradició més característica és la del Día de las Tortas (26 de desembre): les persones més conegudes del poble aporten plats de coques, que s’hi subhasten públicament; els diners recollits es lliuren per al sufragi de les ànimes. Les postures se satisfan en cuartiquias de blat pagadores a la collita. 

Wikipedia. Treball propi de Columbusalbus


Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada