dilluns, 13 de febrer de 2017

Xest (La Foia de Bunyol)


La toponímia de Xest, poble on es parla un peculiar castellà de transició, s'ha prestat a nombroses interpretacions, des de la que l'atribueix un origen grec, Khestés ——una mida de capacitat——, als que diuen que és àrab, Xest ——un personatge relacionat amb les mesquites——; altra versió parla d'origen romà, Gestalcampo ——nom d'un campament militar—— o, també, relacionat amb Sext, fent referència a un punt quilomètric. També se l'ha nomenat Chest, Chestalcampo, Miralcamp, Gestalcamp, Xest-al-Camp, Gestalcam, Gestelcam, Gest o Geste.

El terme és bàsicament pla amb xicotetes elevacions com ara el Portell de Sant Roc (270m), Bastos (576m), Alto de los Mojones (426 m) i La Cumbre (391m) i solcats pels barrancs de Xiva, Cuchillo, Pedriza, Cañadafría, Peñarroya, Hondo i Grande. Hi ha diverses rutes senyalitzades per a la pràctica del senderisme.

Quant a jaciments prehistòrics hi ha a dojo: El Castillarejo, la Serretilla, el Cabezo Redondo, el Altico del Ramat, Cuchillo i Loma Ferrer. Però sens dubte la troballa més important és la del conegut com Tresor de Xest (o de la Safa), col·lecció ibera de monedes i joies, descobertes en 1864, que són conegudes arreu del món. Dels romans hi ha deixalles en la Rambla de la Canaleja, las Canales i Cambrillas i restes d’unes termes trobades al circuit de velocitat. Durant el període musulmà era una xicoteta alqueria que pertanyia a la Korà de València i a l'hisn de Xiva. Segons el Repartiment, Jaume I (1208-1276) la donà el 1244 a Pere Cornell, però des del 10 de desembre de 1251 consta que hi fou senyor Ximén Pérez d'Arenós com a conseqüència del intercanvi de Xest per Onil i Castalla, que va pactar el rei amb Abú Zayd. Malgrat tot conservà els costums i pobladors moros. Jaume II d'Aragó (1267-1327) va concedir el mer i mixt imperi amb tot el seu exercici. El 5 d'agost del 1320 van ser atorgades als pobladors franquícies i llibertats, segurament amb la intenció d'augmentar la població, obligant-los solament a pagar delme, primícies i morabatí, acudir a la host i cavalcada. A canvi tenien franquícia de tributs senyorials, de venda de vi, de cuir pa i d'altres monopolis senyorials. El 1330 Alfons IV (1299-1336) ratificà la jurisdicció de mer i mixt imperi sobre aquest lloc a Ximén Pérez d'Arenós, confirmada el 1337 pel rei Pere IV (1319-1387). El 10 de gener del 1371 fou atorgada carta pobla per en Joan, comte de Prades i senyor de Xest a ran del seu matrimoni amb Sanxa Ximénez d'Arenós

Viquipèdia Treball propi de B25es
En ella les noves condicions produïen un enduriment del règim senyorial. Els vassalls estaven obligats a realitzar prestacions personals com cuidar vinyes, conrear l'hort del senyor, entregar-li gallines, cabrits, i pagar forts tributs. El 18 de juliol de 1440 Joan de Valterra vengué la baronia de Xest al senyor de Xiva y Castellnou, Guillem Ramón de Montcada; en 1445 sa filla Orfresina també va vendre-ho a Berenguer Mercader, senyor de Bunyol. Després de l'expulsió morisca fou repoblat en 1611 per Cristòfol Mercader que va imposar una dura carta pobla en la que va enfrontar la seua família amb els vassalls, vinguts de Castella i d'Aragó, durant més de vuitanta anys. En la guerra de Successió va sofrir molt i com a premi a llurs treballs se li va concedir una setmana de fira anual. Quan l'ocupació francesa fou ocupat per les tropes del general Suchet (1770-1826) fins l'agost del 1813. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra carlista, s'hi produí entre aquest terme i el de Xiva una batalla entre les tropes de Cabrera (1806-1877) i les isabelines.

En la primera meitat del segle XIX produïa vi, oli, garrofes, seda, dacsa, blat i verdures; actualment s'ha convertit en una important zona vitivinícola, que està produint apreciables vins. A hores d'ara, a banda de l'esmentada activitat vinícola, l'economia es basa en els conreus de secà i una incipient indústria.

Viquipèdia Treball propi de B25es

El centre urbà compta amb una bona representació de cases senyorials que es poden observar recorrent la Ruta Urbana i la Ruta Mercader, totes dos dissenyades per donar a conèixer el patrimoni del poble, del qual parlem a continuació:
  • Església de Sant Lluc evangelista. Segle XVIII. Amb impressionant torre campanar de 51 m. d’alçària.
  • Barri antic, conegut com el Lugarico Viejo
  • Bodega Cheste Agraria. Una de les més antigues del País Valencià i de l'Estat.
  • Aljub. Data de l’any 1700 però potser va ser edificat sobre l’antic aljub medieval del Castell de Xest, del segle XIV. Restaurat en 2013.
  • Antic escorxador.
  • Ermita de Nostra Senyora de la Soletat. De 1886.
  • Sindicat Agrari
  • Molino del Nabo. Segle XIX
  • Taulells ceràmics dels segle XVIII i XIX
  • Complejo Educativo de Cheste
  • Circuit de Velocitat de la Comunitat Valenciana “Ricardo Tormo”.

U dels fills mes reconeguts de Xest és el pedagog Ricardo Marín Ibáñez (1922-1999 especialista en pedagogia contemporània i de la creativitat i preocupat per l'educació multicultural i per a la pau. D'orígens humils (una família de llauradors)) va començar a estudiar molt tard; malgrat la qual cosa anava de Xest a Paterna amb bicicleta cada dia per poder formar-se. La seua carrera acadèmica començà en la Universitat Complutense. En 1968 obtingué la Càtedra de Pedagogia General de la Universitat de València, en la que va fundar l'Institut de la Creativitat i va realitzar la resta d’una carrera farcida de títols, doctorats honoris causa, publicacions i premis internacionals.

Quant a la gastronomia, a més de l’olla amb pilotes, o la de dejuni, un dels més característics i singulars de Xest és la gachamiga, composta principalment per carn de porc, farina, creïlles i tomaca. De la rebosteria destaquen els delgadicos o les coques de bou.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada