dimecres, 13 de desembre de 2017

Bugarra (Els Serrans)


Malgrat la destrossa que va fer l'incendi de 2012, el terme presenta un entorn natural envejable. Els punts més alts són l'Alt de Roger (568m) i Bastos (576m). Compta amb una platja fluvial al costat del riu Túria. També hi ha algunes cavitats com ara la cova del biscaí i la Sima Colomera.


En recents excavacions s’han trobat, en una vila romana dels segles I i II, importants troballes d’un assentament ibèric del III aC. La fundació de Bugarra, però, és àrab. Darrere la seua conquesta per les tropes cristianes de Jaume I (1208-1276), el monarca donà la vila a Berenguer d'Entença, qui la va integrar en la seua baronia de Pedralba. En 1347 fou atorgada a Roderic Sanchis de Calataiud i finalment passà a mans dels ducs de Villahermosa. La població, però continuà sent musulmana fins l'expulsió, en què quedà absolutament despoblat.


L’economia de Bugarra ha estat, i és, tradicionalment agropecuària: garrofer, vinyes, olivera i algunes hortalisses. En l'almàssera de Bugarra s'elabora un excel·lent oli d'oliva verge.


Quant al patrimoni hi ha prou cases amb valor arquitectònic i històric, i a més:
  • Església de Sant Joan Baptista, del segle XVII, construïda sobre la mesquita.
  • La Torre. Casa del senyor feudal. Segle XVI.
  • Vàries làpides funeràries romanes
  • Llavaner municipal
  • Antiga fàbrica de la Llum.


De la gastronomia, l'olla de penques, els bufons que són crestes de tomàquet i pebrot de grans dimensions amb embotit. També s'hi poden tastar la gran varietat de vins de la comarca: blanc, moscatell, claret, negre, rosat i el vermut i pastes dolces i salades com el cosí, els pastissos de moniato i les coques de Taja.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada