divendres, 29 de desembre de 2017

Tavernes Blanques (L'Horta)


La hipòtesi més evident sobre la fundació de Tavernes és la de que fóra un assentament romà en la via Heràclia, que passava per aquesta zona. Quant al topònim hi ha diverses teories, des de la que l'atribueix al fet que hi haguera una taverna en què vendrien begudes blanques, o que estigués pintada de blanc o la que fa referència al color blanquinós del terreny o que hi hagués blanquers d'ofici. Segons pareix, Jaume I (1208-1276) va tendir a disminuir el poder feudal establint una relació que el mantinguera a ell com a únic senyor. D’aquesta manera va atorgar propietats emfitèutiques, és a dir, cedides a canvi d’un cànon anual, reservant-se’n el domini directe per a ell.


Aquesta estratègia no es va desenvolupar com desitjava el monarca i es va veure en la necessitat de concedir senyorius al millor postor, fóra noble o plebeu. En l'any 1445 el lloc pertanyia a Bernat Peris; posteriorment seria de Francesc de Borja, qui va vendre-ho a Alfons d'Aragó, el qual, al seu torn, ho va donar als monjos de Sant Jeroni de Cotalba i del monestir de Sant Miquel dels Reis, fundat l'any 1535 per na Germana de Foix (1488-1538) i Ferran d'Aragó (1452-1516), duc de Calàbria, i edificat sobre el solar de l'antic monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, que datava del 1271; sota aquest senyoriu romandria ja fins l'abolició dels mateixos en el segle XIX. La parròquia fou creada l'any 1631 en desmembrar-se de la de Sant Llorenç de València i de la de Carpesa.


El xicotet terme no depara gaires excursions com no siga una passejada pel barranc de Carraixet, on trobarem l'ermita de Nostra Senyora dels Desemparats, aixecada en 1447.

Altres edificis digne d'esment:
  • Església de la Santíssima Trinitat, del segle XVII, que fou destruïda durant la Guerra Civil i reedificada en 1948, no obstant això conserva algunes peces d'art religiós que se salvaren de la destrucció.
  • Mercat municipal, de 1934. La seua estructura és de ferro colat, fabricat en els alts forns, i al seu torn està cobert de fustes de manera que així resulta més envolupant.


Quant als dinars hi ha la paella de bacallà, els ous "creixcuts", el guisat de costelles de porc amb carxofes, la paella de fetge de bou o l'arròs amb bledes.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada