De l’àrab Qualaet
que significava, "castell" o "plaça fort". El terme, gairebé
pla, se situa en la subcomarca de la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu
Magre, d’escàs cabdal però fortes avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal,
i la rambla la Parra. La població es reparteix entre els nuclis de població de Carlet
i d’Ausiàs March.
Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundació musulmana,
s’han trobat alguns atifells del Paleolític i del Neolític a La Parra; dels ibers
al poblat de Matamon i a la Font Blanca i dels romans hi ha les deixalles d’una
possible vil·la rústica en la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font
Blanca i al Pedregalet. La primera menció després de la conquesta és del 5 de juny
1238, al Llibre de Repartiment, en aqueixa data el castell i la vila de Carlet van
ser donats a Pere de Montagut, qui atorgà
carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i
delegà en Joan de Campolo, rector de
l’església de sant Andreu de València, el repoblament amb cristians de les alqueries;
a la mort del cavaller Montagut heretà el lloc el seu fill, Pelegrí de Montagut. El 23 de desembre del
1329, el rei Alfons IV (1299-1336) va
concedir al senyor la meitat de les penes i el coneixement de les causes criminals,
excepte les condemnes a mort i a mutilació de membres. En 1348 passà a la família
Vilanova i s’independitzà d’Alzira amb el títol de vila. El 1374, Vidal de Vilanova, casat amb Elvira de Montagut, vengué Carlet als jurats
de València i aquests, el 1375, a Gonzalo
de Castellví. En 1393 Joan I (1350-1396)
donà en fiança a Ferrer de Canet la suprema
jurisdicció de Carlet, la qual, no obstant, l’obtingué posteriorment la família
Castellví. En 1520 Carlet posseïa dues cartes pobles: una per a mudèjars i una altra
per a cristians, i el 1610 desprès de l'expulsió dels moriscs es va donar una més
per als nous pobladors; en les del 1520 ja ostenta la suprema jurisdicció, regalies,
drets (host, cavalcada, morabatí), el terç delme i el pagament de rendes emfitèutiques
personals com ara el cultiu de terra, els mudèjars pagaven també drets de tipus
musulmà com alcendia, alfarda i alfatera.
En temps de les Germanies, els agermanats
de Carlet assaltaren i saquejaren el castell dels Castellví, nogensmenys, els musulmans,
amb condicions vassallàtiques més oneroses, es mantingueren fidels al senyor i la
població cristiana als agermanats. En 1604 es creà el comtat de Carlet a favor de
Jordi de Castellví i López de Mendoza.
En la carta de població del 1610 les condicions eren similars encara que s'eliminaren
els drets musulmans, la supressió dels serveis personals i la reducció de la partició
de fruits en l'oli, i el poble quedava dividit en dos: Antic i Nou, cadascú amb
ajuntament propi que es renovava anualment. El segle XVII estigué marcat pels continus
enfrontaments dels vassalls amb el senyor per les traves d’aquest a la comercialització
dels productes; en 1801 un avalot popular acabà amb el saqueig del palau del comte.
El 1805 els veïns i l’Ajuntament demanaren la incorporació a la Corona. En 1812,
durant la guerra contra els francesos, el convent de la vila fou saquejat per les
tropes invasores. El 19 de juny de 1872 un terratrèmol causa importants destrosses
en el poble que, aqueix mateix any es va proveir de fonts públiques. En 1891 es
va derruir el palau comtal per eixamplar alguns carrers. En 1894 el ferrocarril
arribà a Carlet amb les importants conseqüències que se’n derivaren. El 9 d’agost
de 1926, a ran d’una visita del dictador Primo
de Rivera (1873-1930), el municipi abastà el títol de ciutat. En 1957 una riuada
assolà la població; En 1970 es va demolir l’antic convent i en el seu lloc s’aixecà
el nou ajuntament.
L’economia de Carlet és bàsicament agrària i el conreu més estès són els
cítrics. Compta també amb un polígon industrial on hi ha fàbriques dedicades a la
comercialització dels productes agrícoles, fusteria metàl·lica, productes per a
la llar, etc.
Al llarg del carrers Sant Bernat, Major, Reixes, Faltoses i de la plaça Major
trobem edificis d’interès i de la resta del patrimoni parlem tot seguit:
- Església de l’Assumpció. Dividida en dues plantes de què la baixa era l’antic
convent de dominics. La façana fou restaurada en 2002.
- Ermita de sant Bernat. De 1766. S’hi celebra una romeria anualment.
- Parc Escolar, mot popular, del col·legi Juan Vicente Mora. Eclèctic, de 1926.
- Residència La Llum. Antic Hospital. De planta anterior, fou reconstruït en
1910 en estil neoclàssic.
- Estació del Ferrocarril. Eclèctica, 1925.
- Els Pinets. Antics dipòsits d’aigua. De 1927.
- Mercat Municipal. Construït per Marià
Peset (1896-1968) en 1930 en estil art-decó.
- Teatre Giner. Aixecat en 1912 sobre una antiga fàbrica de vins.
- Teatre El Siglo. Recreació a menor escala del Teatre Principal de València.
Inaugurat el 2 de febrer de 1889 i referent des d’aleshores en la cultura i en l’oci
carletí. Actualment és propietat municipal.
- Durant el procés de millora dels accessos al cementeri municipal,
realitzats en 2016, aparegueren les restes de la que podria ser l’església que
hi hagué a la plaça Major i que fou derruïda en la Guerra Civil. Aquestes
peces, degudament catalogades, podrien constituir l’embrió del Museu Etnològic
que amb motiu del 90è aniversari de la concessió del títol de ciutat s’hi pensa
inaugurar.
Fidel a la tradició musical valenciana Carlet compta amb dues bandes de música:
L’Artística i La Unión Musical, i una Coral Polifònica. S’ha d’esmentar la important
tasca que fa l'Associació Cultural "El Trencall", que treballa en la recuperació
del folklore carletí.
Dels menjars, esmentarem, com no, els arrossos de tota mena, la “sardinà”
i la rosca amb all.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada