Utiel (La Plana d'Utiel-Requena)

Al terme trobem les muntanyes del Pic de Mira, el Bueno (1.341 m.), el Remedio (1.306 m.), el Tormillo (1.053 m.), el Montemayor (1.105 m.) i el Port de Negrete (1.235 m.). Són dignes de visita els paratges del Remedio, l'Ermita, la Casa Medina, la Font de l'Hontanar, los Mancebones, el Collado o Lurdillas. La població es concentra principalment a la ciutat però també hi ha als nuclis de població de Las Casas, Los Corrales, Las Cuevas, Estenas, El Remedio i La Torre.

Es conserven alguns fragments de ceràmica de l'Edat del Bronze, així com deixalles de poblament ibèric. Dels romans hi ha força records arreu del terme i dels moros la inequívoca trama urbana. Fou conquerida per la Corona de Castella el 1219 i assignada com a poblet de Requena. Pere I de Castella (1334-1369) li concedí el títol de Leal Villa. El 1369 passà a formar part ––per donació d'Enric I–– del senyoriu de la casa d'Albornoz, al qual el municipi va comprar, per 8.000 florins, la independència senyorial per tornar a la Corona. En 1355 Pere II (1319-1387) va concedir Carta Pobla. En 1381 es fa la delimitació dels termes municipals de Requena i d'Utiel.

En el XV estigué sota domini del marqués de Villena (1445) i del monarca (1476). Al llarg de l'Edat Mitjana i de la Moderna fou una zona bàsicament ramadera. En els set-cents es formaren les aldees que van condicionar la demografia del terme i de la comarca: La Torre, Las Cuevas, Los Corrales, Las Casas. En el segle XVIII es desenvoluparen les destil·leries d'aiguardent i els molins de paper. Durant la guerra de Successió, la ciutat ––títol concedit el 1645 per Felip IV (1606-1665)–– va defensar la causa borbònica. En la primera guerra carlina fou ocupada per les tropes de Gómez i de Cabrera (1806-1877).

El 1851 s'incorporà a la província de València, condicionada, en part, per la nova orientació econòmica i les necessitats d'exportar el vi pel port de València. El vinyet es va convertir en monocultiu a partir de la meitat del segle XIX, amb una estructura agrària que pogué respondre a la demanda del mercat francès, afectat per la crisi de l'oídium i més tard per la fil·loxera. La població va tenir un ràpid increment en el segle XIX degut a la substitució de l'economia ramadera (llaner) i cerealista extensiva per la vinícola. En 1857 es va celebrar la primera Fira i en 1885 Utiel va veure arribar el ferrocarril. Els anys trenta del segle XX estigueren marcats per la crisi agrària. Durant la guerra civil s'hi formaren col·lectivitats agràries de la C.N.T. ––integrada per 2.570 col·lectivistes–– i el 1937 de la U.G.T. ––164 col·lectivistes––.

En la segona meitat del XX, Utiel continua mantenint una agricultura típica d'altiplà; dedicada fonamentalment al vinyet que la converteixen en un dels centres productors de vi més importants de l'arc mediterrani, amb cellers cooperatius i particulars. Hi ha també una activitat industrial dedicada a la confecció de mobles i pastes alimentàries. En 1998 tingué lloc la primera Fira de la Indústria i Comerç d'Utiel. Malgrat tot, des dels anys cinquanta la població va descendir degut a l'èxode rural a les zones industrials de Madrid, València i Barcelona.

Malgrat la presència d'alguna xicoteta indústria, el conreu del secà –olivera, dacsa, blat i hortalisses–– i algunes explotacions ramaderes el raïm i el vi són els motor de l'economia local. Al ser centre d'un ampli territori que, fins i tot, s'endinsa en la província de Conca, el sector serveis també abasta la seua importància.

Utiel va estar emmurallada fins mitjan segle XIX en què la pressió demogràfica obligà a enderrocar les muralles. D'aquesta època hi ha nombroses cases nobiliàries arreu de la ciutat i del terme com ara la Casa Medina, la Casa Còrdova, la Casa dels Alamazón o la Casa Iñíguez. També al poble podem trobar l'entramat de coves i galeries soterrànies, tan característiques de la zona, que han servit de refugi i de magatzem al llarg de la història local. Més patrimoni:

• Casa Consistorial. Any 1788.
• Església de Nostra Senyora de l'Assumpció. Gòtica (1524-1548), amb afegits neoclàssics. En 1999 unes obres per col·locar una caldera van destruir una capella del segle XII que pot ser seria la primera església d’Utiel.
• Teatre Rambal.
• Temple i Convent de la Mercè. De 1635. 
• Hospici i Convent de Franciscans Observants. Fundat en 1516, l'actual edifici, neoclàssic, data de 1800. A l llarg de la seua història ha segut hospital, col·legi, centre d'Atenció Primària i actualment, ja en propietat del municipi, ha segut restaurat per al culte, exposicions,concerts sacres, etc.
• Ermita de Nostra Senyora del Remei. Edifici datat entre el XVII i el XVIII, emplaçat en un bell paratge a més de mil metres d'altitud.
• Almazar. Segle XVIII. Seu del Museu de la Mel i la Cera.
• Plaça de Bous La Utielana. Una de les mes antigues i espectaculars del País Valencià. Datada en 1858, tenia capacitat per a unes 10.000 persones; en l'actualitat pot acollir unes 7.000. Compta, també, amb un Museu Taurí d'interés per a qui siga aficionat.
• Pinacoteca.
• Estació del Ferrocarril.
• Museu del Vi de la Comunitat Valenciana.
• Albereda. El més conegut dels parcs locals en què es troba La Tómbola, antic pavelló per a concerts musicals.
• Cooperativa Agrícola.
• Refugi de la Guerra Civil.
• Ruta dels Escuts.
• Molins del Concejo d'Enmedio, en l'aldea de Los Corrales i el de Requejo, en Estenas.
• Església de la Torre.
• Església de Sant Josep obrer, en Las Casas.
• Església de Sant Pere apòstol, en Los Corrales.
• Església de la Verge de Loreto, en Las Cuevas.

Per acompanyar els excel·lents vins i caves que s'hi produeixen cal una gastronomia rica i contundent. Famosos són els seus embotits i els gaspatxos manxecs, però no podem deixar de banda el potatge, l'olla o l'ajoarriero; ni els dolços, amb inevitables reminiscències dels moros: ametlat (alajú), pastissos de moniato, tortes d'ametla i mantega, etc. Tot plegat ho trobarem en la fira Utiel Gastronòmica, que se celebra anualment.

Des de 2015 s'hi celebra l’event ‘250 años a la luz de las velas’, que commemora un esdeveniment històric que va succeir al poble l’any 1764, quan agricultors i apicultors, en agraïment a la Verge del Remei per allunyar una gran tempesta, van encendre al temple parroquial "tantes llums com abelles es van explicar en un eixam".

Per a recordar aquells fets la ciutat s’il·lumina amb més de 70.000 espelmes. Paral·lelament s’hi fa la V Fira Comarcal d’Artesans. Exposicions, mercat d'artesans, concerts de música clàssica, actuacions de guitarres, balls actuals i cercaviles tradicionals, xerrades, visites culturals, recorreguts històrics, tasts de vi, desfilades de moda, demostracions esportives, activitats infantils o una extraordinària oferta gastronòmica acompanyada dels prestigiosos vins de la DO Utiel-Requena, són el complement perfecte per a la llum de les espelmes.