El
xicotet terme municipal, integrat en la Paratge Natural Protegit de l’Ombria
del Benicadell, compta com paratges a conèixer la Font Freda o la Font de Sis, amb safareig; la nevera de la Lloma de la Solaneta i la nevera del Corral de Diego.
El castell de Carrícola, d’origen àrab, deixa evidència
del pas d’aquests pel Palomar, però el poble té el seu origen en la repoblació amb
cristians vells que va seguir a la conquesta cristiana. Va formar part del marquesat d'Albaida. L'expulsió dels
moriscs no afectà El Palomar, habitat majoritàriament per cristians vells. L'expansió
agrícola del segle XVIII va apujar la seua població que tornà a caure progressivament des de 1860. Durant les guerres carlines
fou espoliada per la partida de Santes,
que va destrossar el registre civil de la població.
Arquitectònicament, cal esmentar diverses cases dels
segles XVIII i XIX que fan amé el passeig pel casc antic. A més:
- Església de Sant Pere apòstol. De 1789-1799, amb interessants arxiu i museu.
- Ermita de la Mare de Déu del Roser. Aixecada el segle XIX sobre una anterior.
- Castell de Carrícola Malgrat estar en el terme de Carrícola, pertany al municipi del Palomar.
- La Sala. Edifici que allotjà el primer ajuntament i que ara acull la col·lecció muesógrafica local, a banda d’arcs pertanyents a la llotja medieval.
- La séquia del Puerto. Xarxa de séquies al llarg de les quals s’hi troben diversos elements arquitectònics propis d’aquest sistema tradicional de reg més antics, fins i tot, que el casc urbà.
- Un bon grapat de rellotges de sol i de taulells ceràmics.
La vespra de la festivitat
de la Mare de Déu dels Desamparats (primer diumenge de maig) s’hi celebra la
Festa del Xop, una tradició mil·lenària, anterior, fins i tot, a l’existència
del poble, que s’ha convertit no només en referent del poble sinó de tota la
comarca. De bon matí el poble bull en danses i desfilades, després del dinar
col·lectiu es tria el xop i es va tallant a destral pel veïns; una vegada
tallat el porten a muscles fins a la plaça dels Forns on, a la veu intermitent
de “arribaaa, arribaaa” acaba plantat
en posició vertical, enganxat amb cordes als balcons de la plaça. Així romandrà
fins l’últim diumenge de maig, quan a colps manuals els veïns li faran caure a
terra.
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís: En aquest article hi ha
imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol
discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de
les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada