Finestrat (La Marina Baixa)

Municipi integrat en la Serra d'Aitana, en Finestrat passem dels 0 m sobre el nivell del mar de la platja de La Cala als 1.410 del mític Puig Campana, emblema de la vila i un dels cims més estimats pels muntaners del País Valencià, el qual, juntament amb la serra de la Cortina i la d'Orxeta, fa de límit del terme municipal. Aquesta orografia dóna lloc a una xarxa de rutes que inclouen des de la pujada al Puig Campana, per a gent experimentada, fins a la passejada al voltant del seu perímetre, també els corredors i els ciclistes hi trobaran bones oportunitats per practicar els seus esports, com ara el Kilómetre Vertical Puig Campana o el Costa Blanca Bike Race. Un dels paratges més coneguts és el Portell, sobre el qual pesa la llegenda que explica que un cavaller talla amb la seua espasa el tros que li falta a la muntanya per tal que els rajos de sol continuaren il·luminant la seua amada morta; el tros caigué al mar formant l'illa de Benidorm. La llegenda cobra vida cada 23 de juny, quan els sol es pon justament pel forat de la muntanya.

Recents excavacions han deixat al descobert deixalles d'un nucli industrial romà; l'origen de l'actual població és una alqueria musulmana conquerida per Jaume I (1208-1276) i donada, amb terres i immobles, a Ponç Ferrer en 1249. En 1280 Pere III (1240-1285) atorgà carta pobla en la persona d'Ibànyez d'Oriola. Com tantes altres poblacions de la comarca es va veure involucrada en les revoltes del cabdill Al-Azraq (1208-1276). Va veure's afectada per les incursions del pirates barbarescs, la qual cosa obligà a aixecar diverses torres de guaita i defensa. Després d'haver pertangut a Bernat Sarrià (1266-1305), el 1322 fou entregada a l’Infant Pere. La vila i el seu terme continuaren sota propietat de diversos senyors, entre d'ells el comte d'Anna, titular el 1609, quan la vila es va veure gairebé totalment despoblada després de l'expulsió dels moriscs.

I, Fernan79. Treball propi

El predomini de l'economia camperola tradicional ha donat pas al sector serveis en virtut de la transformació que el turisme hi ha propiciat. El polèmic complex d'oci Terra Mítica ocupa part del municipi.

La fesomia del casc urbà, amb carrers estrets i costeruts, cases blanques i façanes tradicionals es veu rematada per Les Penyes, conjunt de cases penjades, i el Mirador del Castell, en el subsòl del qual podrien romandre les restes del primitiu castell moro, amb magnífiques vistes sobre la costa. El poble es pot recórrer seguint un original itinerari lúdic-cultural composat per 14 panells explicatius que inclouen endevinalles per a tota la família. Del patrimoni destaquem:

• L'església de sant Bartomeu. Barroca amb elements neoclàssics, datada en 1751.
• Ermita del Crist del Remei. Aixecada en 1925, amb elements modernistes, sobre una d'anterior, possiblement dels temps de la conquesta.
• La Torre. Recinte fortificat almohade, del segle XII.
• La Font del Molí. La més important de les diverses fonts del terme, compta amb dos aqüeductes, un d'ells subterrani, que recollia les aigües del brollador i l'altre, el del Molí, de què es conserven dos trams, que s'encarregava de distribuir l'aigua pels diversos molins del terme, alguns dels quals conserven elements integrats en edificacions més recents.
• El Castellet. Restes d’una torre guaita, gairebé desapareguda .
• La Casa de la Font de Carré. Allotja el Museu Etnológic.

La dieta finestratina, purament mediterrània, inclou els elements propis de la terra, peix, verdures i hortalisses amb què elabora plats com ara l'arròs amb fesols i naps, la coca girada, la coca boba, la pebrera tallada y les tarongetes.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.