Cullera (La Ribera Baixa)

L'extensa planícia que conforma el terme està regada pel Xúquer, que hi desemboca i que juntament amb la muntanya, amb penya-segats, coves i barrancs, els 15 km de platges, les zones humides ––incloses en el Parc Natural de l'Albufera–– representades per la bassa de Sant Llorenç, l'Estany, la zona semi-pantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu conformen la gran riquesa paisatgística de Cullera, que podem conèixer utilitzant les diferents rutes que s'hi han establert a l'efecte: Ruta de la Bassa de Sant Llorenç, Ruta de la senda de l'alt del Fort, Ruta de l'Estany, Ruta de la Lloma, Ruta del riu Xúquer i l'Assut. A les seues costes hi ha un illot conegut com Escull del Moro. El turisme ha modificat l'estructura urbana amb la creació de nous nuclis de població: Mareny de Sant Llorenç, Far, Cap Blanc, Cullera Park i l'Estany, El Marenyet i el Dosser.

Wikipedia. Treball propi de Cullera

Que Cullera ha estat habitada per l'home des de temps immemorials ho demostra el jaciment del Paleolític Superior que hi ha a la Cova del Volcà del Far; també hi ha testimonis del pas de romans (jaciment de l'Illeta dels Pensaments, avui desaparegut) i dels ibers. D'època àrab, a banda del topònim: Culla “cim”, Aira “grandària”, és la fundació i fortificació del lloc. En 1235 Jaume I (1208-1276) fa un primer intent de conquistar-la però no serà fins 1240, després de la firma d'un pacte amb Zeyyán, darrer walí de València, en què el monarca cristià es comprometia a respectar les possessions musulmanes de Dénia i de Cullera, quan, de manera pacífica, es produïra la conquista. En 1247 els moros de la comarca s’esvalotaren contra el poder reial i ocuparen la fortalesa, la qual cosa va ocasionar la seua expulsió de la ribera del Xúquer. Un dels fets d'armes més rellevants de l'Edat Mitjana fou l'ocupació de la fortalesa per Pere I de Castella (1334-1369) en el decurs de la Guerra dels Dos Peres. Pere IV el Cerimoniós (1319-1387) va fer la promesa en 1336 i en 1340 —que trencà en diferents ocasions— de no alienar el lloc. A canvi d’una forta ajuda econòmica, el 1402-1403, de la població a Martí I l'Humà (1356-1410), aquest va reconèixer diferents exempcions de drets reials a Cullera, i fins i tot la impossibilitat de fer-la tornar a mans de senyors particulars. També el 1404, na Maria, esposa de Martí I, promulgà les ordenances per les quals hauria de regir-se el sistema electoral municipal, des d’aleshores, molt probablement, Cullera envià procuradors a les Corts de València; aqueixes ordenances estigueren en vigor fins el final de l'època foral. Els primers segles de l'Edat Moderna vingueren marcats per problemes socials com ara les Germanies, la defensa davant els successius monarques dels drets adquirits davant Martí I o els atacs de pirates barbarescos que obligaren Felip II (1527-1598) a fortificar la costa amb un conjunt de torres que avui coneixem com Torre Marenyet. El lloc fou convertit en senyoriu per a la mare de l'austracista Basset (1654-1725). En la guerra de Successió Cullera recolzà l'arxiduc Carles (1685-1740); en 1707 Maria Lluïsa de Saboia, dona de Felip V (1683-1746), va donar, com a recompensa per haver dirigit l’ocupació, el senyoriu jurisdiccional, juntament amb l'Albufera, al duc de la Torre, però les tensions amb el duc pel pagament dels drets jurisdiccionals portaren a la població a demanar la reincorporació a la Corona. 

Wikipedia. Treball propi d'Espencat

El segle XIX hi hagué diversos enfrontaments entre constitucionals i absolutistes; ajuntaments d'un i d'altre signe se succeïren després de la guerra del Francès. Les guerres carlines provocaren la formació de milícies de signe liberal. En l'aspecte socioeconòmic, els canvis liberals del segle XIX portaren a l'establiment d'una important burgesia agrària, sorgida sovint d'elements més enriquits dels camperols autòctons. A l'economia agrària, centrada en el blat, l'arròs i d'altres productes d'horta i de secà —als que es refereixen Cavanilles (1745-1804) en 1795-1797 i Madoz (1806-1870) 1845-1850— seguirà una agricultura més comercial al voltant de la taronja i de l'arròs. El projecte de construcció d'un port, concebut pel marqués de la Romana a finals del XVIII, que finalment no es va dur a la pràctica, formava part de l'entusiasme pel comerç que el desenvolupament burgés alenava. La importància de la classe assalariada i jornalera explica la difusió del socialisme i de l'anarquisme; la vaga d'inspiració anarquista del 1911, tindria en Cullera els esdeveniments més greus. Durant la guerra civil, s'hi formà una col·lectivitat ugetista, integradora dels xicotets propietaris, i una altra d'anarquista interessada en la socialització de tot el terme municipal. Després de la guerra, la creació de l'Hermandad Sindical, que acollia a patrons agraris i jornalers, implicà la neutralització del moviment camperol.

Wikipedia. Treball propi de Yomismodeaqui

Juntament amb l'activitat pesquera, regulada per una confraria, i l’agrícola: horta, taronja, olivera i arròs, el camp econòmic més important procedeix del desenvolupament turístic encetat en els anys 60 del passat segle, amb l'arribada massiva de francesos, madrilenys i valencians en general. El turisme ha fet florir activitats relacionades amb els serveis, ha transformat l'estructura social i urbana de la població i ha originat problemes relacionats amb l'especulació, els serveis municipals i l'equilibri ecològic.

El nucli urbà s'estén al redós del Munt de l'Or, entre el riu i la mar. Compta amb diferents museus:  Història i Arqueologia, Faller i Pirata, únic sobre aquesta matèria a l’estat espanyol.

• El Castell. Edificat pels àrabs sobre ruïnes iberes i romanes, constitueix l'element més significatiu del patrimoni local i l'estampa cullerana per antonomàsia, que es completa amb el santuari dedicat a la Moreneta, patrona de Cullera.
• Barri del Pou. També conegut com Raval del Mar o Santa Anna i Sant Jaume. Antic barri de pescadors, i anteriorment que conserva encara algunes barraques i petits taulells amb motius d'inspiració marinera.
• Església de la Sang de Crist. Bastida en 1614 sobre una ermita medieval.
• Església dels Sants Juanes. Neoclàssica, del segle XVII. Bastida sobre un temple dels segles XIII-XIV, de què es conserva una capella.
• El Calvari. Segle XIX.
• Torre del Marenyet. Alberga un petit museu dels costums dels soldats de l'època en què era torre defensiva.
• El Mercat. Modernista, aixecat entre 1899 i 1903 per l'arquitecte Lluís Ferreres .
• El Fort. Fortificació construïda en època carlista.
• Muralles. Construïdes en 1553, de forma pentagonal. Van aixecar-se per defensar-se dels atacs del pirates barbarescos.
• Torre octogonal. En el vessant del castell, d'origen musulmà.
• Ermita dels Sants de la Pedra. Alberga el Museu de l'Arròs.
• Ermita de sant Vicent Ferrer. Segle XIX.
• Ermita de santa Anna. Segle XVII. Annexa a la torre homònima, inicialment Torre de la Reina Mora, que era una de les portes d'accés al recinte musulmà.
• Ermita de Los Navarros . Segle XIX.
• Ermita de santa Marta. Segle XIV. No romanen més que unes quantes restes.
• Ermita de Sant Llorenç. Segle XVI. Conserva un esplèndid retaule xorigueresc.
• Cova Museu de Dragut. Alberga una mostra sobre la pirateria al Mediterrani en el XVI.

Wikipedia. Treball propi de Cullera

Com poble tributari de l'Albufera que és la seua gastronomia presenta els guisats amb anguila, all i pebre, espardenyà, etc. Arrossos, fideuà, suc de peix i sarsuela entre d'altres completen una oferta culinària de marcat caràcter mediterrani.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.