Benimaurell (Treball propi de Paco Molina) |
La vall està
formada per tres pobles que formen un sol municipi: Campell o Poble de'Avall, Benimaurell
o Poble de Dalt i Fleix (Poble d'Enmig) que, tot i ser el més xicotet, és on estan
les cases consistorials. El territori constitueix un dels panorames més bells del
País: el riu Girona romp el terreny donant lloc al barranc de l'Infern referent
per a senderistes experimentats (PRV147); els altres poden recórrer el PRV al llarg
del qual poden conèixer els tres poblets i pujar al Cavall Verd, o Serra del Penyó,
a 800 m d'altitud i refrescar-se en algunes de les moltes fonts que esguiten el
terme: del Camusot, dels Olbis, del Gel, d'Isbert, del Penyó, del Reinós, de Fontilles o la Grossa a Felix on comença la ru¡¡Ruta dels Escalons, també coneguda com La Catedral del Senderisme. Altres paratges a visitar són la Serra d'Ebo (1.100m), la Serra del Migdia,
l'embassament d'Isbert o la cova del Cavall Verd.
Barranc de l'Infern (Treball propi de Paco Molina) |
Malgrat haver-se trobat pintures
rupestres en les immediacions del riu Girona, les primeres notícies que tenim del
poble són d'època musulmana, quan estava sota domini d'Al Azraq (1208-276), el qual va plantar cara a
Jaume I (1208-1276) i el va obligar a firmar una treva de tres anys (pacte
del Pouet, o de la Jovada) a canvi de vassallatge al rei cristià. Aquesta treva
va ser violada sistemàticament per ambdues parts; la qual cosa acabà en 1247 amb
la rebel·lió i posterior exili durant deu anys del rei moro.
Campell (Treball propi de Paco Molina) |
Quan retornà, continuà
lluitant pel seu territori fins el 23 d’abril de 1276 en què fou definitivament
derrotat al Benicadell. En 1278 Alfons I el Magnànim (1396-1458) sufocà les
rebel·lions de la muntanya de La Marina, però la població continuà sent morisca.
Després d’això el conjunt de possessions sota el nom d'Alavar, fou donat, el 1300,
a Constança d'Aragó. Alavar es va fer famós quan, el decret d’expulsió dels
moriscos, provocà la rebel·lió de gran nombre d'ells (14.000 segons les
cròniques), que fugiren vers les valls de l'interior, i es feren forts al Castell
de Pop,des d’on s’enfrontaren a les tropes reials, les quals el 1609, comandades
pel mestre Agustí Jiménez, causaren la mort d'uns mil cinc-cents moriscos,
entre homes, dones i xiquets. El 14 de juny de 1611 es va donar carta pobla a un
grup de llauradors mallorquins. L’any 1901 el pare Ferris Vila (1856-1924) va fundar la colònia-llatzaret de Fontilles dedicada a la
curació de leprosos, malaltia molt estesa per aquestes comarques a les primeries
del segle. Actualment és l'única leproseria oberta encara a Europa.
Fleix (Treball propi de Paco Molina) |
Parlem d'un poble dedicat absolutament a l'agricultura de secà on destaca el conreu de la cirera, que es troba protegida i avalada per una Denominació d'Origen. Artesanalment es conserva la confecció d'articles de palma i de randa.
Patrimoni:
- Llatzaret de Fontilles. De què ja hem parlat. Conserva bona part de la muralla original de quatre km de llargària i tres d'alçària.
- Castell d'Alauar, o d'Atzabares. Le seues escasses romanalles es troben cobertes per la vegetació, tot i haver estat declarat BIC en 1985
- Torre La Casota. Segles XI-XIII
- Ermita de Sant Josep. Segle XX. A Campell
- Ajuntament
- Església de Santa Anna. Segle XVIII. A Campell
- Església de Santa Teresa i Sant Pasqual. Segle XVIII. A Fleix
- Església de Sant Cosme i Sant Damià. Segle XVIII-XIX. A Benimaurell. Situada en una bonica plaça amb una morera centenària.
- Llavadors públics. Un en cada poble.
Fleix (Treball propi de Paco Molina) |
Coques al forn, arròs amb fesols i penques, putxero, paella alacantina, arròs al forn, mullador, espencat, embotits i els tradicionals bollos (coques de dacsa) són els menjars més habituals junt a dolços com els pastissos de moniato, els bunyols de carabassa o la mona de Pasqua.
Campell (Treball propi de Paco Molina) |
Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada