dimecres, 25 de gener del 2017

Aín (La Plana Baixa)




Població envoltada d'una imponent massa forestal, formada principalment per pins i sureres. Aín es troba al bell mig del Parc Natural de la Serrà d'Espadà. Amb una orografia molt pronunciada, és un lloc ideal per a practicar activitats en la natura.

El topònim de la població ve de l'àrab, i significa "lloc, o ull, d'aigües".





D'origen musulmà, fou conquerida el 1239 per Jaume I (1208-1276), qui mantingué la població musulmana sota la jurisdicció del cadi d'Eslida, com consta en la carta pobla del 1242. Després de pertànyer a la baronia de Xèrica (fins 1369) i al ducat de Sogorb, el segle XVI passà a ser propietat de la Corona. 
El 1526 els moriscos d'Aín se sumaren a l’avalot de la serra d'Espadà, que fou sufocat per les tropes de Gaspar de Montsoriu. L'ocupació d'Aín i Artesa va impedir, donada la seua situació estratègica, que s'estengués la revolta. El 1609, en conèixer-se el decret d'expulsió, els moriscos d'Aín es refugiaren de nou a la serra d'Espadà. Segons Sanchis Guarner (1911-1981) a les primeries dels seixanta comptava amb 298 habitants.



L’economia es basa fonamentalment en l'agricultura, amb el conreu del ametller, oliveres i fruiters, com la poma i la cirera. Aín s'activa en estiu amb l'arribada de nombrosos estiuejants.




Casc urbà amb cases pintades de blanc, centre típic d'influència morisca, urbanisme mediterrani i senzill, i un patrimoni que citem tot seguit
  • Església de Sant Miquel. Segle XIX
  • Calvari, Segle XVIII, ben conservat.
  • Llavador municipal.
  • Castell. De planta irregular, onserva una torre de planta quadrada separada del conjunt, la Torre de l'Homenatge (circular) i algunes restes de dependències i dipòsits d'aigua.
  • Molí de l’Arquet i Molí de Dalt. Els millor conservats d’uns quants molins fariners que es poden trobar arreu del terme.
  • Antics corrals i pallisses.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada