El terme
ocupa els estreps septentrionals
de la serra d’Espadà i pertany
al
seu Parc Natural. Les altures
més importants són el Morterico (862 m), El Rector (855 m) i El Carro
835 m. Esmentarem també com indrets a conèixer la rambla del Perrudo, el
barranc de l' Argotalla i les fonts del Llentiscle, de l'Espino, dels
Burros, la de Carro, la de la Panolla i la Font que Naix. Algunes mines, de mercuri i algeps, a hores ara
abandonades, i les restes d'un antic dipòsit de neu prop de Quatre Camins,
completen l’interessant recorregut pel municipi.
L'any
800 va ser formada la primera colònia musulmana de Matet amb gents procedents
de Begís, sota el comandament d’Abu
Quaffard, cap del castell d'Almonesir i Matet. L'any 1008 els veïns demanaren
integrar-se en la Taifa de Xérica, però el fill d'Abu Quaffard, Al Benny Quarffard, va rebutjar la
petició. A partir de 1233 estigué sota el domini alternatiu dels cristians i d’Abú Zayd (¿-1269); en 1238 fou
conquerida definitivament pels cristians, que mantingueren la població àrab.
Després d’això va ser atorgada al bisbe de Barcelona, Berenguer Palau i posteriorment fou confiscada pel rei.
En 1260 la vall va ser donada a Pere Martí de Luna; el 1280 passa a Pere
Cornell; més tard es va fragmentar dit terme i va formar un senyoriu
juntament amb Gaibiel,
pertanyent al duc de Sessa, i
per compra a Pere d’Urrea,
comte d'Aranda; el 18 d'abril de 1582 el senyor vigent Joan Ximénez d'Urrea i
la seua dona, Joana d'Enríquez donaren carta pobla; a les primeries del
XVII estigué immers en les revoltes morisques de la serra d'Espadà.
L’economia es basa en l'agricultura de secà, olivera i ametler i
en la seua manufactura, mel i l’extraordinari oli
d’oliva de la serra d’Espadà. També té molta implantació la caça.
El poble, de parla
castellana, se situa en el pla amb
carrers, estrets i torts, que conserven la fesomia morisca dels seus orígens.
Quant al seu patrimoni, citarem:
- El Pilar. Esvelta torre d'origen islàmic, declarada BIC , parcialment restaurada.
- Església de sant Joan Baptista. Renaixentista, de 1759, reconstruït en 1960.
- Ermita de santa Bàrbara.
- Plaça del Vicari.
- Font del Moné.
- La Font. Rèplica quasi exacta de la font de Canaletes de Barcelona.
La
gastronomia matetana es basa en els productes de la terra i, en particular, en
el seu oli amb què elaboren els bollos de cansalada, de sardines, rostit
de pollastre i conill, farinetes, l’olla de
Matet i postres com la regaña i els congretes.
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen
qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata
retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada