El terme és ric en espais naturals, començant per un seguit de platges com ara la de Llevant, Gran Platja, Platja Llisa, Varadero, La Gola o El Pinet; continuant amb els de la Serra de Santa Pola, la Bassa del Molí de la Sal, la cova neolítica de les Aranyes, o dels Frares i, sobre tot, les Salines, declarades Paratge Natural pel govern valencià gràcies a la seua riquesa avícola.
La petjada humana més antiga es troba en el Carabassí:
la Cova de les Aranyes. A partir del segle VII aC ja tenim memòria de la
instal·lació dels ibers en el poblat conegut com Alone, o Alonai, segons els
autors, que significa en grec “mercat de sal” i que va ser destruït sense
causes aparents al voltant del segle IV aC. Sempre adscrit a Illice (Elx), en el segle I hi comença
l'activitat del Portus Illicitanus,
al que els visigots cridaren Puerto Elecem
i els moros Shant Bul. El primer
document cristià que la cita està datat el 15 de febrer de 1269 i la rebateja
com Port de l'Aljub. La pujança d'Elx fa que durant els regnats de Jaume II (1267-1327) i Martí I (1356-1410) el port rebera
continus incentius per fomentar el comerç i es començara a acaronar la idea
d'instal·lar-hi un nucli de població fix, la qual cosa era molt complicada per
la inseguretat de la costa, que obligà a la construcció, aproximadament en
1337, d'una línia defensiva de torres i castells a la qual pertanyen la Torre
del Cap de l'Aljub i la de Tabarca.
Els conflictes entre els ports d'Elx i
Alacant obligaven a intervenir a les autoritats de Barcelona, que exercien el
seu senyoriu en un baronia composada per Elx, Crevillent i el Cap de l'Aljub i
que acabaren venent-la el 3 de juny de 1473 al rei Joan II (1398-1479). En 1556 es construí el Pueblo Nuevo de Santa Pola ––potser el nom de l'advocació de
l'ermita d'algun caseriu––, la qual cosa fa suposar que el nucli originari
desaparegué. El 1557 quan regnava Carles
I (1661-1700) es va construir el castell d'acord amb el pla reial de
defensa de la costa contra els pirates barbarescs, la seua eficàcia va permetre
l’ampliació i l’enfortiment.
L'expulsió morisca, com a la resta del País
Valencià, va afectar greument la demografia i l'economia locals, que, a més a
més, en el cas que ens ocupa ja estava tocada per la gran sequera de 1599-1600;
del port de Santa Pola eixiren milers de moros expulsats de la seua terra vers
els països del nord d'Àfrica. El 1786 el marquès d'Astorga, va cedir-la a la
Corona. En 1803 s'inicia l'activitat turística amb la instal·lació a la platja
de les casetes de bany, la construcció del centre social El Baño de las Sirenas i àdhuc l'edició d'un ‘Reglamento y Método de vida’ que devien contemplar els visitants. L'11
d'octubre de 1812 Santa Pola s'independitzà d'Elx, però l'abolició de les lleis
emanades de les Corts de Cadis va fer que tornaren a unir-se, fins el 23 de
juliol de 1835 en què, per Reial Decret, es creà l'Ajuntament de Santa Pola. En
1874 s'ubicà al port la duana d'Alacant. En 1874 Alfons XII (1857-1885) atorga al lloc el títol de Vila. En 1944 va
delimitar-se el terme municipal.
En el segle XXI, a l'igual que en els seus
orígens, segueix explotant la seua condició portuària la qual cosa li permet
basar la seua economia en dos pilars bàsics: la indústria turística i la
pesquera. Hi és també molt important la indústria derivada de l'explotació de
les salines, que des de sempre ha estat una activitat econòmica fonamental a la
zona.
Passem ara al capítol dedicat al patrimoni:
- Port iber. Muralla, fos i torrassa del segle IV aC.
- Port romà. Al costat de l'anterior.
- Vil·la romana El Palmerar. Segle IV. En procés d'excavació per a la seua exposició al públic.
- Mercat d'Abastos. 1938. Sobre les ruïnes d'una inacabada església.
- Factoria romana de salaons. Segle IV.
- Castell de Santa Pola. Aixecat en 1557 sobre una antiga torre defensiva. Es troba en bon estat de conservació i allotja actualment l'Ajuntament i el Museu del Mar: Història i Arqueologia.
- Torre de Carabassí. Segle XVI. Formava part del cinturó defensiu costaner. En estat de ruïna.
- Torre de les Escaletes, o Torre Pep. Edificada en el XVI sobre una musulmana. Ha perdut part de la corona però l'estat de conservació és acceptable.
- Torre Talaiola. De 1858, sobre una antiga torre romana. Ha estat modificada per a fer-la servir com far de la vila
- Torre Tamarit, o Torre Vella. Molt deteriorada.
- Torre Pinet. En estat ruïnós.
- Molí de vent de la Calera. Mostra d'arquitectura tradicional d'aquestes contrades aixecat en 1771.
- Església de la Mare de Déu de l’Assumpció.
- Capella de la Mare de Déu de Loreto
- Ermita de la Vinguda de la Mare de Déu. 1911.
- Ermita de la Pietat. Primeries del segle XX
- CIMAR (Centre d'Interpretació Marina). En l'antiga caserna de carabiners (1920)
Per als corredors, Santa Pola presenta, des de
1990, una cita ineludible: la Mitja Marató Vila de Santa Pola; possiblement la
millor del País Valencià i una de les més importants de l'Estat.
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada