Està situada al vessant nord de la Serra Grossa, al
marge dret del riu Xúquer i del riu de Sellent. Forma conurbació amb el veí
poble de Càrcer. El terme compta amb el paratge del Pi de Borja com a espai
natural més conegut.
La població és d’origen àrab com ho demostra el seu
topònim que, en aqueixa llengua, significa “el pont”. El cinc de gener de 1365,
el rei Pere IV (1319-1387) va donar
a Berenguer de Ripoll el terç delme
i el morabatí de les cases i possessions d'Alcàntera. Posteriorment en octubre
del 1430, Alfons V (1396-1458)
entrega a Lluís Cornell el lloc amb
el seu territori i vassalls.
En el segle XVI, pertanyia a Joan Despuig, que l’havia adquirit juntament amb Beneixida i el Ràfol. Carles I (1500-1558) li va concedir la facultat de celebrar mercat els dilluns i una fira anual. El 1609, quan comptava amb 65 focs de moriscs, va despoblar-se a causa de l'expulsió d'aquests. En 1611 Cristòfol Despuis va donar nova carta pobla. En 1646 tenia només 27 famílies, ja de cristians vells. El terratrèmol de 1748 va afonar part de la torre i el palau senyorial. En 1786 tenia 99 habitants; 404 en 1857. En el segle XVIII, després d’haver pertangut a Alons Sanoguera, passà a mans al comte d'Albalat, el qual es reservava la dotzena part de tots els fruits i el terç delme. En la primera meitat del segle XIX produïa blat, ordi, dacsa i sobretot, dedicat a l'exportació: arròs, vi, oli i seda. La pantanada de 1982 va arrasar el poble, obligant els seus habitants a evacuar les seves cases i deixar enrere records i estris. Una placa en la façana de l'Ajuntament ho recorda.
En el segle XVI, pertanyia a Joan Despuig, que l’havia adquirit juntament amb Beneixida i el Ràfol. Carles I (1500-1558) li va concedir la facultat de celebrar mercat els dilluns i una fira anual. El 1609, quan comptava amb 65 focs de moriscs, va despoblar-se a causa de l'expulsió d'aquests. En 1611 Cristòfol Despuis va donar nova carta pobla. En 1646 tenia només 27 famílies, ja de cristians vells. El terratrèmol de 1748 va afonar part de la torre i el palau senyorial. En 1786 tenia 99 habitants; 404 en 1857. En el segle XVIII, després d’haver pertangut a Alons Sanoguera, passà a mans al comte d'Albalat, el qual es reservava la dotzena part de tots els fruits i el terç delme. En la primera meitat del segle XIX produïa blat, ordi, dacsa i sobretot, dedicat a l'exportació: arròs, vi, oli i seda. La pantanada de 1982 va arrasar el poble, obligant els seus habitants a evacuar les seves cases i deixar enrere records i estris. Una placa en la façana de l'Ajuntament ho recorda.
A hores d’ara el taronger és el motor econòmic del
poble. La indústria i el sector serveis hi tenen poca rellevància.
Els monuments més importants són:
- Esglèsia de la Immaculada Concepció. Neogòtica, de 1914. Bastida sobre l’antiga església que, al seu torn, havia reemplaçat la mesquita.
- Ajuntament.
- Llavador públic. Recuperat recentment, encara pot fer-se servir per a la seua funció original.
- Venta del Baró. Antiga posada.
Els plats típics, com a la resta del País, són la
paella i l'arròç al forn. També hi podem gaudir de les pastes típiques del
poble: coques fines de sacri i cacau, arnadí, rollets d'aiguardent, pastissets de
boniato, suspiros, rollo de fabiola i rollo d'atmeló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada