Enclavat en la vall del seu mateix nom i regat
pels rius Xúquer i Sellent, el terme està voltat de muntanyes que fan la frontera
de La Ribera amb La Canal de Navarrés i La Costera. Precisament el lloc on el Sellent
vessa les seues aigües al Xúquer és un dels paratges més agradables del municipi,
un altre també amé i interessant és L’Arcà, aqüeducte del Sellent i la séquia Escalona.
Carzre és un topònim àrab que podríem traduir com "lloc de repòs". La
vall de Càrcer fou ocupada pels musulmans al voltant dels anys 713-714 i és en una
de les alqueries que hi fundaren on té l’origen el poble, com ho proven les deixalles
islàmiques trobades al Ravalet, la Socà o el Molí de Cotes. Jaume I (1208-1276) va donar-lo en senyoriu,
el 5 d’agost de 1237, a Pere Fernàndez,
senyor d d'Albarracín i d’Azagra. En 1242 el rei fa nova donació de Càrcer amb totes
les pertinences, excepte molins i forns, a Gonçal
Juan Domínguez i altres quaranta-set pobladors. El 1.263 passà a l’Infant Pere d'Aragó. El 1437, Alfons V (1396-1458) concedí el títol de
baró a Pere Martínez d’Eslava; posteriorment
va passar successivament als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano. Al
llarg de la seua història el riu Sellent ha castigat el poble amb diverses
inundacions (1864, 1874...) la més recent de les quals fou el 20 d'octubre de
1982 que va causar la devastació no només a Càrcer, si no a la major part de la
comarca.
D’economia tradicionalment agrícola, Cavanilles
(1745-1804), ens conta que produïa arròs, vi, oli, garrofes, blat, dacsa, seda,
llegums i hortalisses, també tingué un important passat terrisser: diversos historiadors
diuen que en el segle XIV hi havia fins quaranta fàbriques de ceràmica que, amb
el pas del temps, anaren desapareixent per diverses causes ,sobre tot per l’expulsió
dels moriscs en 1609.
El casc antic del poble, barri de sant Roc, conserva
el tipisme dels pobles valencians amb arrels àrabs. Hi ha l’església de l’Assumpció,
del segle XVIII.
El menjar bàsic és l’arròs, guisat de diferents
maneres: amb faves i carxofes, amb fesols i naps, en paella; l’arrel mora també
es fa palesa en els dolços: torrons, arnadí, coques cristines, coques de sagí, carquinyols,
etc.
L'any 1892 hi va nàixer la Societat Artístic
Musical 'El Valle de Càrcer', tot i que ja n'hi ha referències en 1874. Ja ha
complit, per tant, 125 anys, al llarg dels quals no només ha amenitzat les
festes del poble, i dels de la contornada, si no que s'ha alçat amb nombrosos
premis en els diversos certàmens en què ha participat. Un llibre de títol homònim
recull la història de la banda des dels seus albors fins l'actualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada