dissabte, 5 de maig de 2018

Orba (La Marina Alta)


Tot el terme és pintoresc però podem destacar com a llocs més sobreeixints el barranc de Fontilles, el Safareig, el caseriu d'Orbeta i la presa del pantà d'Isbert. Hi ha infinitat de rutes com ara la del Castellet, la de les Fonts, la dels riuraus o la de la flora (Orba està considerada un “punt calent” de la biodiversitat pel seu altíssim nombre d’espècies botàniques endèmiques) ,algunes d'elles es poden fer amb bici.



Els àrabs fundaren el poble i el batejaren com Ur-Obia que significaria quelcom així com "lloc d'on brolla aigua des de la muntanya". Després de la conquesta restà en poder d'Al-Azraq (1208-1276), a qui Jaume I (1208-1276) li la va arrabassar per vincular-la a la Corona i incloure-la en la baronia de Pego. En 1323 va ser cedida a l'Infant Pere de Ribagorça, fill de Jaume II (1267-1327), qui la permutà amb Hug Folch de Cardona, el qual va revertir-la posteriorment al monarca, qui, al seu torn, va cedir-la a Vidal de Vilanova. Més tard ostentaren el senyoriu els comtes d'Oliva, els ducs de Gandia i, finalment, els ducs d'Osuna. El decret d'expulsió avalotà els moriscs, que es feren forts al castell d'Orba i d'altres arreu de la Marina. En 1611, s'atorgà carta pobla a veïns de Pego, de Murla i de Mallorca. A mitjans del segle XIX, i després de llargs litigis, Orba fou desvinculada del Senyoriu de Gandia.


L'economia tradicionalment ha estat basada en una pobra agricultura de secà, ametler, olivera, garrofera, etc., que ha vist com el regadiu ha portat els cítrics que, a hores d'ara, s'ha ensenyorit del terreny. L'avidesa del turisme, unida a la privilegiada ubicació d'Orba, en el bell centre de la comarca, han transformat l'economia local, i el paisatge, amb força urbanitzacions que han fet importants els sector de la construcció i els serveis. Un altre espai de l'apartat econòmic l'ocupa la tradicional artesania alfarera –Orba ha estat altrament coneguda com el poble del fang--, heretada dels moros, i la de confecció de borses de mà.


El casc antic del poble és un conjunt que, sens renunciar al seu traçat morisc, posseeix la planta eivissenca dels repobladors cristians. Del seu patrimoni parlarem tot seguit:
  • Palau Fortalesa del Marquès de Dos Aigües.
  • Cases del Racó i de l'Hort.
  • Església del Naixement del Senyor. Segle XVI.
  • Castell. De procedència musulmana, segle XIII, actualment conserva una torre i diversos llenços de la muralla però presenta un lamentable estat de ruïna.
  • Estructura agre-morisca del segle X.
  • Forns moriscs de ceràmica.
  • Fonts i safareigs (de dalt i de baix). Primeries del segle passat.
  • Sants de ceràmica. Col·lecció de panells ceràmics repartits pels carrers del poble.
  • Casa de Pintures de Ruano Llopis (1878-1950), fill del poble.
  • La Barraca d'Orbeta. Seu d'una de les festes més divertides del poble


En l'apartat gastronòmic cal esmentar l'arròs amb fesols i penques, la borreta, les pastes de verdura i salat, l'olla, l'arròs amb pilotes, la paella o les coques.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada