El
seu origen és una alqueria islàmica que es trobava entre els castells de Bairén
i el del Rebollet; va pertànyer als comtes d'Anna --després comtes de Cervelló--
i posteriorment al ducat de Gandia fins el 1814. En 1442 apareix com a senyor
del lloc Pere Andreu, que donaria al
poble la seua actual denominació.
En 1510, pertanyia a la família Pujades. En 1521, en el decurs de la Germania, Palmera va perdre la meitat de les seues cases i va quedar molt empobrida. En 1611, a causa de l'expulsió dels moriscs, hagué de ser repoblada amb mallorquins. L'any 1654 Piles i Palmera eren propietat del comte d'Elda, Joan Andreu Coloma i Pujades i la comtessa d'Anna , Elisabet Borja. En la Guerra de Successió el poble, seguint al seu senyor vigent, Francesc Coloma, comte d'Elda, defensà la causa de l'arxiduc, la qual cosa va costar-li l'exili al senyor i represàlies i execucions al poble, que passà a les mans del borbònic duc d'Aldi. Al llarg del segle XIX, després del declivi del conreu de la seda i de la transformació agrícola produïda pel taronger, la població arribà a duplicar-se. Els primers anys del segle XX hi van ser difícils: es continuava amb una política caciquil garantida a Palmera per l'autoritat de dos personatges, Josep Femenia Alemany i Joan Baptista Carbonell Pellicer i, a més a més, una plaga (1910) que arruïnà els vinyets de moscatell, que obligà alguns veïns a l'emigració, i una epidèmia de grip, que va causar, fins i tot, algunes morts. a partir del 1930, nogensmenys, el creixement s'aturà. Ha estat des de temps antics lloc de reunió de les juntes d'aigua de l'horta de Gandia.
En 1510, pertanyia a la família Pujades. En 1521, en el decurs de la Germania, Palmera va perdre la meitat de les seues cases i va quedar molt empobrida. En 1611, a causa de l'expulsió dels moriscs, hagué de ser repoblada amb mallorquins. L'any 1654 Piles i Palmera eren propietat del comte d'Elda, Joan Andreu Coloma i Pujades i la comtessa d'Anna , Elisabet Borja. En la Guerra de Successió el poble, seguint al seu senyor vigent, Francesc Coloma, comte d'Elda, defensà la causa de l'arxiduc, la qual cosa va costar-li l'exili al senyor i represàlies i execucions al poble, que passà a les mans del borbònic duc d'Aldi. Al llarg del segle XIX, després del declivi del conreu de la seda i de la transformació agrícola produïda pel taronger, la població arribà a duplicar-se. Els primers anys del segle XX hi van ser difícils: es continuava amb una política caciquil garantida a Palmera per l'autoritat de dos personatges, Josep Femenia Alemany i Joan Baptista Carbonell Pellicer i, a més a més, una plaga (1910) que arruïnà els vinyets de moscatell, que obligà alguns veïns a l'emigració, i una epidèmia de grip, que va causar, fins i tot, algunes morts. a partir del 1930, nogensmenys, el creixement s'aturà. Ha estat des de temps antics lloc de reunió de les juntes d'aigua de l'horta de Gandia.
L'economia,
que tradicionalment, era bàsicament agrícola (taronger), ha experimentat els
darrers anys un creixement causat pel boom residencial, que ha fet créixer la
població. També s'hi està recuperant la fabricació d'instruments musicals
típics valencians.
A
més de singulars cases com ara la de Lorente o el Xalet de Lola, el poble
conserva gaires mostres d'arquitectura popular valenciana i de l'eclecticisme generat per l'expansió de la població des de finals del XVIII, ben visibles al carrer Nou, on trobem unes quantes interessants balconades de ferro. Altres edificis
dignes d'esment són:
- L'església de la Santa Bàrbara Màrtir, neoclàssica, del XVIII. Bastida sobre la mesquita, fou mesquita una altra vegada durant la segona ocupació musulmana de les terres saforenques (1379-1525 aproximadament)
- El Motor de Bartolí. Segle XIX.
- Llavador municipal. 1952. Enderrocat posteriorment, i recuperat en 2015
Pel
que toca a la gastronomia podem degustar les diferents modalitats d'arròs, el
bonítol al forn o a la calfó. Si, pel contrari, ens agrada més el dolç, podem
trobar la corona de glòria elaborada amb crema d'ametla, de nous i merenga.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada