València (L'Horta)

El terme municipal compta amb enormes platges de sorra com la Malva-rosa, Les Arenes El Saler o Pinedo. El Parc Natural de l'Albufera, amb la part del llac que li pertoca i la Devesa, gran pineda a escassos 10 km del casc urbà és altre dels escassos paratges que li van quedant a aquesta ciutat que té com a parcs públics més freqüentats l'emblemàtic Jardí de Vivers, el de Montfort i el Jardí del Túria, popularment “el riu”, que no és altra cosa que l'antic llit del Túria, que travessa tota la ciutat d'oest a est, transformat en el lloc per excel·lència on acudeixen els valencians a practicar els seus esports favorits, l'agradable passejada o, fins i tot, a prendre el sol. Malgrat tot no és aliè a l'especulació urbanística i al seu bell entorn han crescut edificis públics com el Palau de la Música, la Ciutat de les Ciències o el Zoo al parc de Capçalera, que s'han rodejat de barris de luxe de nova, i ràpida, creació. Els habitants es reparteixen entre la ciutat i les pedànies de Benifaraig, Benimàmet, Beniferri, Borbotó, Carpesa, Casas de Barcena, El Castellar de l'Horta, L'Oliveral de l'Horta, Maluella Tauladella Rafalell i Vistabella, Masarrojos, El Palmar, El Perellonet, Pinedo, Poble Nou, El Saler i Forn d'Alcedo.

Alboraia (L'Horta)

Alboraia és una de les poblacions més destacades de l'Horta Nord, la qual, malgrat el seu creixement i la proximitat a València, conserva el sabor típic dels pobles de l'horta valenciana, de fet se li defineix com 'El portal de l'Horta Nord'. El terme municipal encara manté àmplies zones d'horta, amb cultius intensius que constitueixen la riquesa fonamental que sempre ha tingut esta terra. A mesura que passen els anys, l'extensió d'horta s'ha anant reduint, a causa de la pressió urbanística i de diverses polítiques econòmiques de caràcter estatal. No obstant això, atès que hi ha eixes grans zones de regadiu, el terme es divideix en huit partides: Calvet, Desemparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Miracle, Savoia i Vera. Compta també amb aproximadament quatre kilòmetres de platges, des de l'anomenada Platja Nord, que van des de les platges de Meliana fins a La Patacona, ja tocant amb la veïna Malva-rosa. Al terme hi ha el despoblat de Rafelterres i els nuclis de població costaners de la Patacona i Port Saplaya.

La Torre d'En Domènec (La Plana Alta)

També és coneguda com La Torres dels Domenges, que és la denominació amb que se la coneixia en textos medievals, possiblement per ser l'antic domini o reserva senyorial de la batlia de Coves de Vinromà, posteriorment convertit en població. A la Lloma Forner i als Racons hi ha un poblat iber anterior al segle V aC. Fou ocupada pels cristians en 1233, i en 1235 era propietat de Balasc d'Alagó (1190-1239), a la mort del qual fou donada a l'orde de Calatrava. En 1275, mitjançant permuta amb l'orde, passà a senyoriu d'Artal d'Alagó (¿?-1295). En 1293 pertanyia a la Corona i en 1294 al Temple. No coneixem la seua carta pobla, que apareix en 1300. A partir del 1319 pertanyia a l'orde de Montesa. En aquell segle s'arribà a un acord per al pagament del monopoli de forns. Eclesiàsticament va dependre de la parròquia de Vilanova d'Alcolea fins el segle XIX.

L'economia és bàsicament agrícola: ametla, oliva i garrofa; i ramadera, recolzada per la construcció i els serveis.

L' església de Santa Quitèria i l' ermita de la Mare de Déu de la Font són els seus edificis més característics.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Senyera (La Ribera Alta)

El topònim del lloc podria provenir d'una antiga sènia que hi havia i que per deformació per l'ús del mot hauria derivat en Senyera. En qualsevol cas, l'origen està en una alqueria islàmica que amb la conquesta de Jaume I (1208-1276) passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fou concedit el 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde. Lloc de moriscs (30 cases el 1609), després de l'expulsió li fou concedida nova carta pobla el 1611, però el 1646 només tenia 18 cases. Segons Cavanilles (1745-1804) el 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment.

La Jana (El Baix Maestrat)

El terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat; un dels llocs més pintorescs és l'esmentat pujol del Casteller on hi ha el poblat iber. La Jana és la població del Maestrat amb un major nombre d'oliveres mil·lenàries identificades al seu terme, un total de 966, i des de 2016 compta amb 58 oliveres incloses al Catàleg d'Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana. Una bona mostra d'aquest patrimoni natural és el Museu Natural d'Oliveres Mil·lenàries Pou del Mas, situat al costat de la Via Augusta i que en menys d'una hectàrea acull 21 exemplars, entre els quals destaquen l'olivera farga del Pou del Mas, amb gairebé 8 metres de perímetre i l'olivera "de les Parelles", que va obtenir el 2014 el Premi AEMO a la millor olivera monumental de l'Estat.

Vistabella del Maestrat (L'Alt Maestrat)

És el poble més elevat del País Valencià i està voltat d'importants cims l'Absevar ( 1.645 m ), Batalla (1.507 m), la Talaia ( 1.489 m ) i Albagés ( 1.481 m ) així com grans ports de muntanya, com ara el del Vidre (1.246 m ). La rambla del Pla s'encarrega d'aportar les aigües al municipi junt a les fonts de Baix, de Dalt, la de l'Alforí (amb propietats medicinals), de la Peegunta, la Randera, el Fontanal, de Sant Joan, etc. La seua població es troba molt dispersa per les masades, de què es comptabilitzen més de 60.

Toixa (Els Serrans)

Travessat pels rius Toixa i Túria, el terme municipal abasta els 122 km² d’accidentat relleu, solcat per un bon nombre de barrancs i muntanyes i amb una flora i una fauna riquíssima que, tot plegat, depara bells paratges de muntanya com ara l’embassament de Benaixeve.

Sagunt (El Camp de Morvedre)

El terme municipal conté, a més de 13 km de bones platges de sorra, paratges per a l'esbarjo i l'esport amb contacte amb la natura com ara Les Escales, el Povitxol, Bonilles, la Costa del Volant o Ponera, entre d'altres molts. La població viu repartida majoritàriament entre Sagunt i Port de Sagunt però també hi ha nuclis de població a l'Almarda, el Baladre, la Partida de Gausa i la Partida de Montiver.

Ador (La Safor)

El terme està dividit en dues parts, ja que té un enclavament a la zona muntanyenca de la serra de Marxuquera, amb una elevació màxima de 220 m, tot i que el nucli urbà està a 50 m d'altitud. Enclavats en la serra d'Ador, alineació muntanyosa poblada per pins i matolls podem trobar paratges com el Barranc i la Font de Lloret.

Gàtova (El Camp de Túria)

El terme municipal, muntanyós i esquerp, s'estén per la serra Calderona i presenta com a màximes altures les Penyes Altes (825m), la Piezarroya (841 m), el Gorgo (907 m), cim més alt de la serra, i el Cim de l'Àguila (878 m), entre altres; aquí naix el barranc de Carraixet i també solquen el terreny els de Chirivilla, Piñel i Sacanyé; hi ha brolladors i fonts, alguns d'ells amb aigües mineromedicinals, com ara Tormo, los Cinglos, Iranzo, Alameda, Rebollo i molts més; les coves de Chirivilla i Sacanyé, que han estat utilitzades en algun moment com a refugi per al ramat; la vegetació està representada pels surers, pins, arboços i molts més arbres mediterranis. Tot plegat dóna als senderistes i als ciclistes grans oportunitats de practicar els seus esports, ja que hi ha un bon nombre de senders de llarg (GR10) i xicotet recorregut on perdre's.

Millena (El Comtat)

A pesar que la denominació oficial és Millena el poble, és conegut també com Milleneta i Billeneta. És el poble més alt de la Vall de Seta (o de Travadell). El seu terme compta amb força paratges pintorescs com ara la penya El Corb, Els Cauets, penya del Diable, amb pintures rupestres; la cova dels Xiulitets, la font de l'Aueta, les serres de l'Almudaina i la Serrella, el riu Seta, la font de Dalt, la font de Baix, etc.

Les Coves de Vinromà (La Plana Alta)

El terme compta, a banda del casc urbà, amb diversos nuclis de població: el Molinet, els Terrers Blancs, la Coloma, i els masos d'Abat, on s’han trobat soterraments humans i aixovars funeraris; Carruano, En Ramona, En Rieres i Calduch. Moltes són les rutes excursionistes que es poden gaudir: la dels molins, la de la Valltorta, amb les pintures rupestres de la cova Saltadora, amb la famosa imatge de l'arquer, declarades Patrimoni de la Humanitat; del Tossal Gros, Ametlers, Garrofers, Vaqueres. També és interessant el paratge de la Moreria.

Pavies (L'Alt Palància)

Pavies forma part de la comarca de L'Alt Palància i, com ocorre a tota la comarca, s'hi parla castellà. El seu terme, solcat pel barranc de Pavies i la rambla del Perrudo, dintre del Parc Natural de la Serra Espadà, presenta un relleu molt accidentat, amb altures com els Picos de Peñalba amb 881 m d'altura, Huesa amb 872 m i El Castillejo. Paratges dignes d'esment són les fonts d'Artea, Juncosa i del Pou. El terreny és ideal per a la pràctica del senderisme i en aqueix sentit paga la pena conèixer la tasca que està duent a terme l' Associació Cultural Artea per donar a conèixer Pavies i que es reflexa en l'obertura de rutes com ara les que des de Pavies ens portaran al Corral de les Sorts, a la Peña Morrón, a la Bassa del Llop i a la Cova Moma, que són les quatre que ja han estat obertes. També hi ha el sender Navaixes-Pavies.

Les Salines (L'Alt Vinalopó)

Al seu terme trobem la Serra de Salines amb el cim de la Capella del Frare (1.237 m) com a altura més sobreeixint i, en el seu vessant, la llacuna de Salines, important aiguamoll amb gran riquesa vegetal i presència d'aus com ara: camallonga, agró, flamenc, àguila real, falcó, esparver, etc., la qual ha estat tradicionalment el principal recurs econòmic de les diferents cultures que han trepitjat el terreny.

Rojals (El Baix Segura)

El Segura travessa el terme d'aquest municipi de parla castellana, que té tres nuclis de població: Rojals, Ciutat Quesada i Las Heredades.

Ja del Neolític hi podem trobar testimonis de poblament; del Bronze trobem vestigis en el Cabezo de las Particiones i en el de Soler, el qual fortificaren els musulmans i hi fundaren l'alqueria d' Al-Mudawwar (Almodòvar).

Bonrepòs i Mirambell (L'Horta)

El xicotet terme és absolutament pla i està solcat pel barranc de Carraixet.

El seu origen se situa en una alqueria musulmana que amb la conquista cristiana es va convertir en zona de reialenc. Els moriscs que hi romangueren s'instal·laren en la zona de Mirambell on visqueren fins l'expulsió. Jaume I (1208-1276) va donar-li-la a Constantí Ros.

Rocafort (L'Horta)

El terme municipal està format per dos tipus de terrenys: el de l'horta, limitant amb la sèquia de Montcada, i la part de l'oest on s'assenta la població, que és més elevada, a uns 35 metres sobre el nivell de la mar --i constituïda per llomes de pedra calcinosa.

Les Alqueries (La Plana Baixa)

Hi ha jaciments, restes ceràmics i un pont romà. El poble, però, es va formar a partir de les alqueries àrabs de Bellaguarda, Bonastre i Bonretorn, les quals, amb la conquesta cristiana s'integraren en Vila-real, ciutat a la que ve lligada la història de Les Alqueries i de la que es va segregar el 25 de juny de 1985.

El Campello (L'Alacantí)

El terme municipal ofereix com a principal atractiu turístic els seus 23 km de platges. Per practicar el senderisme hi ha la Lloma de Reixes, les Puntes de Gosálvez o la Serra del Xixí.

Atzeneta d'Albaida (La Vall d'Albaida)

El terme inserit en la pintoresca Serra d'Atzeneta compta amb unes quantes fonts: la de la Solana, Ariero, Anoueret, Pla Roda...

Almenara (La Plana Baixa)

Situada en els darrers estreps de la serra d'Espadà, el barranc de l'Arquet configura el límit entre les comarques de La Plana Baixa i El Camp de Morvedre. La importància estratègica que ha tingut al llarg de la seua història li ve per estar el seu terme circumdat de muntanyes com ara la Corona (97 m); el Castell (178 m); les Forques (75 m), on se situaven les forques jurisdiccionals; el Puntal del Cid (110 m ) o el dels Estanys (29 m), pràcticament desaparegut per la utilització abusiva de les seues roques per a la construcció.

Dolores (El Baix Segura)

El terme, dedicat a l'agricultura, es troba salpicat de cases d'horta i finques d'esbarjo.

El poble, castellanoparlant, va sorgir el 1732 com a nucli principal de les terres pantanoses que Felip V el Socarrat (1683-1746), mitjançant compra de terrenys a Oriola i Guardamar del Segura, havia concedit al polèmic cardenal Belluga (1662-1743) en agraïment pels serveis prestats en la guerra de Successió, i que el cardenal de Múrcia-Cartagena va drenar i transformar en terres productives; fet que donà lloc a la creació de Dolores (aleshores conegut com La Majada Vella), Sant Fulgenci i Sant Felip Neri. Les noves terres foren repoblades donant als nous colons tota mena de privilegis, incloent el d'exempció de penes; segons Reial Cèdula de 13 de setembre de 1724 i les rendes obtingudes foren destinades a les Pies Fundacions que el bisbe mantenia en el veí regne murcià.

Godelleta (La Foia de Bunyol)

El seu terme és d'altures poc rellevants, però compta amb paratges com la Mola dels Escolapis o la serra Perenxisa. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà.

Sant Antoni de Benaixeve (El Camp de Túria)

Nombroses urbanitzacions ocupen quasi tot el terme municipal; a banda del xicotet poble, Colinas de San Antonio, Cumbres de San Antonio i Montesano són considerats nuclis de població.

Xeresa (La Safor)

Al seu terme hi ha el Mondúver (841 m d'altitud), la marjal de la Safor, miraculosament salvada de l'especulació urbanística i el barranc de Calafat que travessa el casc urbà soterrat, convertit en el principal passeig del poble.