dilluns, 31 d’octubre de 2016

Aldaia (L'Horta)


Hi ha al terme dos jaciments arqueològics d’època romana: L’Ereta del Moros, on es va trobar una estàtua de Bacus del segle I, dipositada al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, i La Punja, mal conservat. L’origen de la població, però, és una alqueria musulmana que fou donada per Jaume I (1208-1276), després de la conquesta, al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, dependent dels monjos benedictins de Poblet. La parròquia va dependre de la de Quart de Poblet, fins el segle XVI, en què fou declarada independent, encara que va continuar sent regida pels monjos de Poblet, fins les primeries del segle XIX. S’hi conserva la carta de població atorgada, l'any 1334, junt amb la de Quart, per privilegi del rei Alfons IV (1299-1336), a l'abat del monestir de Poblet. Per aquest document poblacional, l'abat de Poblet i prior del monestir de Sant Vicent de la Roqueta, va expulsar als musulmans que no ho havien estat immediatament després de la conquesta d'en Jaume i va establir-hi cristians. L’any 1798 se li atorgà terme municipal.

Viquipèdia. Treball propi d’Enrique Íñiguez Rodríguez
Tradicionalment, Aldaia ha estat un poble de base econòmica artesanal, que ha evolucionat cap a l'activitat industrial. Al segle XIX i XX, els "teulers", tallers de pipes i joguines i, sobretot, els ventalls caracteritzaven la manufactura del poble. Actualment els sectors secundaris són també altres: indústria de la fusta, fabricació de productes metàl·lics, plàstics i encara queden algunes empreses que fabriquen i venen els coneguts ventalls o palmitos d'Aldaia.

Viquipèdia. Treball propi d’Enrique Íñiguez Rodríguez

Quant al patrimoni aldaier esmentarem:

  • Església de l'Anunciació de la Verge, va ser bastida durant el segle XVI i posteriorment restaurada en estil xorigueresc.
  • Museu del Palmito (MUPA). Ubicat en la Casa de la Llotgeta. Exhibeix una col·lecció de ventalls, que arranca en el segle XVIII, i maquinària tradicional per a la seua fabricació.
  • Casa del Bollo, típica casa de poble de finals del XVIII, recentment restaurada i destinada a Centre de Convivència.
  • Casa del Tio Carmelo, vivenda típica de l’horta, actualment Centre Mediambiental
  • Antiga cisterna d’aigua, del s XVII.
  • Mina d’Aldaia. Segle XX. Només en queden alguns pous i part de les estructures.

Web del M.A.N


Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada