dilluns, 3 d’octubre de 2016

Benifairó de les Valls (El Camp de Morvedre)


Geogràficament se situa en la vall de Segó, que forma amb quatre pobles més: Faura, Quart, Quartell i Benavites, els quals es reguen amb les aigües de la Font de Quart que, al mateix temps, és un paratge d’esbargiment. Molt recomanable la senda local El Tabalet-La Rodana, que en menys de vuit quilòmetres, passa per l'ermita del Bon Succés, diversos aljubs i zones de bosc i cultiu, oferint en tot moment al caminant vistes que abasten la Calderona, la Vall de Sego i, en dies clars, fins i tot, el Montgó o les Columbretes.


La fundació de Benifairó és el resultat de la fusió de diverses alqueries musulmanes limítrofes. Des del moment de la conquesta cristiana pertanyé als Vives de Canyamàs; després de l’expulsió dels moriscs romangué despoblat fins el 28 de desembre de 1610 en què s’hi atorgà carta pobla a Joan d’Alpont, baró de Benifairó; després retornà, fins a l’abolició dels senyorius, en 1814, als Vives de Canyamàs. Durant el segle XIX se l'incorporaren els llocs de Quemaló, Els Frares i La Garrofera. El 1884 es va fusionar amb Faura, donant lloc a la Vila de la Unió, fins el 1906, en què es dissolgué i tornà a funcionar com a municipi independent.

L’economia, tradicionalment agrícola, es basa en el conreu, manufactura i comercialització dels cítrics.


Cal ressenyar el tipisme del casc antic del poble amb abundants mostres de l’arquitectura rústica valenciana. Quant al patrimoni, hi ha:
  • Casa Palau dels Vives. Primeries del segle XVII. Un dels pocs exemplars de l'estil renaixentista genovès existents al País Valencià. Una recent intervenció municipal i la provisió de fons per a altres futures intenten salvar aquest edifici, declarat Bé de Rellevància Local.
  • Església de sant Gil abat. Barroc aragonès del segle XVIII.
  • Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés. Segles XVII-XVIII.
  • Casa de Lluís Guarner. Antiga casa pairal del XVIII, que funciona com a contenidor cultural.
  • Casa d'Alonso Sánchez Coello. També destinada a activitats culturals.
  • Casa Perentoni. 1700. Actualment, museu etnologic.

Els menjars tradicionals són l’olla de dejuni, l’olla de carn i l’arròs al forn. Merescuda anomenada tenen els embotits que es preparen artesanalment i els productes del forn: pastissos de moniato, rotllos de “carats”, coca amb tomaca i coques de ceba i pebrot.



Benifairó ha tingut fills rellevants com ara: Lluís Guarner (1902-1986) poeta i assagista, firmant de les Normes de Castelló de 1932, Julian Gómez "Gorkin" (1901-1987), escriptor i periodista, fundador del PCE i del POUM, Vicent Garcés i Queralt (1906-1984), músic que en 1935 guanyà el premi de l'entitat cultural Proa per l'obra Cantiga; va ser un dels compositors signants del Manifest del Grup dels joves, de 1934, aquest col·lectiu, anomenat Grup dels Cinc aspirava a la realització d'un art musical valencià, el seu germà, Joan Garcés i Queralt (1914-2014), músic de dilatada trajectòria que va dirigir destacades formacions com la Unió Musical de Llíria, les Bandes Municipals de Castelló i València, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Lira Saguntina i les societats musicals de Faura, Quartell i Benaguasil (València) amb les quals va estrenar un total de 122 obres o Alonso Sánchez Coello (1531-1588) pintor de cambra de Felip II (1527-1598).




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a la  web de l'ajuntament. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada